Per Alba Danés Boix

Diumenge cap al tard, principis d’agost, arribem a Can Pipirimosca, una finca situada a 20 minuts caminant del centre de Valls (Alt Camp). Som 13 voluntaris de l’SCI, venim d’Itàlia, el Kazakhstan, la República Txeca, Dinamarca, Rússia, Alemanya, Sèrbia i Catalunya.

Ens reb en Pere Vidal, ell és qui gestiona Can Pipirimosca i qui l’obre tot l’any a intercanvis wwoof, EVS i a tota persona interessada en viure durant un tempsindeterminat l’experiència de la permacultura.

L’objectiu del camp de treball que ens disposem a començar és descobrir una altra manera de ser al món, de consumir responsablement i esdevenir més sostenibles. La setmana comença amb una sorpresa, a Valls es celebra la Fira Agost, una tradicional trobada del sector de la ramaderia, l’agricultura i el camp en general. En Pere ens proposa un passeig per la fira, coneixem productors i productes artesanals locals; no ens sentim còmodes, hem vingut a desconectar d’aquesta boràgine consumista que treballa els recursos d’una manera poc sostenible, així que tornem a Can Pipirimosca amb moltes ganes de començar a experimentar una alternativa.

Els primers dies a Can Pipi, són durs, “cal passar el moment de xoc” ens recorda en Pere. El repte és viure durant 15 dies el més autosuficients i sostenible possible. Més enllà de la tasca del camp de treball, que en aquest cas és la creació d’un hort comunitari a Valls en el marc del projecte Ciutats en Transició i Increïble Comestible, a Can Pipirimosca l’alimentació i les activitats quotidianes són la clau per a la proposta de decreixement. La dieta és vegana, amb regularitat anem a recollir el producte descartat a l’explotació dels veïns que treballen en agricultura ecològica. Ens regalen caixes i més caixes de producte, no guanyem pas en varietat, sinò en quantitat: “Quan és època de carbassons en collim cada dia i venem als nostres clients els més frescos de manera que els d’ahir ja queden obsolets”, ens expliquen els treballadors. Així, a Can Pipi cuinem el producte d’ahir, d’abans d’ahir, o de l’anterior a l’abans d’ahir, i el que s’ha fet malbé, cap a les gallines o al compost! Consumir producte descartat però fresc, de temporada i provinent de l’explotació agrícola ecològica veïna, és una aposta ferma i clara: no existeixen intermediaris, no necessitem envasos, no hi ha transport, bé sí, 3 minuts de furgo.

Ens hem dividit en grups de treball, a la finca hi ha moltes tasques a fer: preparar la terra per a la propera temporada, cuidar la zona d’herbes remeieres, netejar l’antiga piscina que servirà per recollir l’aigua del circuit de regadiu dels arbres fruiters… També intercanviem coneixement per mans amb veïns com l’Iñaki qui ens va confiar la construcció d’un mur de pedra seca al seu terreny, o la Roser amb qui pasturàvem les cabres i recollíem garrofes. Però una de les tasques diàries que reclamen més hores és fer el menjar per a les 20 persones que convivim a la casa. Cuinem amb cuina rocket, de foc, d’aquelles que fan xup xup i no hi entenen de presses, d’aquelles que deixen fluïr les converses. Mentre tallem els carbassons parlem de tot; Preguntem a l’Aigul com són els paisatges del Kazakhstan, ens emocionem amb el positivisme de l’Anna i el riure incansable de la Rozie, les dues de la República Txeca. La Sandra, la més jove del grup qui davant la confusió dels companys, remarca que és filla de Barcelona amb orígens xinesos i japonesos, donant peu a la Nevenka que ens explica com curs rere curs anima als seus alumnes de Sèrbia a sortir a veure món, sense dubte, hi ha molt per descobrir i compartir. Aigua i farina, de mides exactes i una bona dosi de somriure, la Sara i la Christianne de Dinamarca són les reines de les coques que esmorzem, en fem de dolces amb garrofa, i de salades, amb pastanaga i carbassó, que no s’acaba mai!

Mentre l’olla agafa el bull, gràcies a l’enèrgic foc d’en Jordi i en Jonny, la Masha discuteix amb la Laura sobre si les latrines de Gàmbia, on la Laura ha viscut temporades, són o no millors que els lavabos secs de Can Pipi. En Lúa i l’Eric corren feliços i salvatges mentre sentim remugar els italians, indignats, perquè no seiem a taula quan la pasta ja és al dente, a dinar! Tenim temps i el dediquem a cuidar-nos, l’invertim en l’intercanvi, des d’una obertura individual cap a un benestar comú.

Quatre dies mal comptats i ja som ‘pipis’, preparats per iniciar el projecte que ens unirà durant les properes tardes amb les veïnes de Valls: L’Hort Comunitari dels 4 Cantons.

“Aquest divendres, 4 d'agost, a la tarda, els
col·lectius Valls en Transició i Increïble
Comestible han iniciat els treballs per convertir
en un hort urbà social el solar situat al costat
del Teatre Principal de Valls, desocupat des de
fa prop d'una dècada. Les primeres tasques de
desbrossament i neteja del solar, que patia
problemes de salubritat pel seu estat
d'abandonament, han comptat amb la
col·laboració d'una desena de joves que
participen en un camp de treball del Servei Civil
Internacional a Can Pipirimosca.
L'espai, que ha estat batejat com a 'Hort
Comunitari els 4 Cantons', es presenta com un
espai obert a la participació de tots els
ciutadans on també es pot rebre informació
sobre l'autocultiu i esdevenir un espai
d'aprenentatge i formació. A més, segons han
explicat els promotors, vol servir d'exemple per
al naixement d'altres iniciatives similars.”

EL PORTAL NOU
Periòdic de Valls, l'Alt Camp i la Conca

En Pere, ens explica que “el moviment Valls en Transició va néixer amb l'objectiu de conscienciar la ciutadania sobre problemes com el canvi climàtic, la contaminació i els residus, la crisi econòmica i els desajustos socials que se'n deriven”. Amb orígens a un moviment social iniciat a Anglaterra fa més de 10 anys, Ciutats en Transició proposa la suma d'accions locals i a petita escala per fer front als problemes socials actuals. A més a més Valls es suma també al moviment internacional Increïble Comestible que té com a exemple el petit municipi britànic de Todmorden, d'uns 15.000 habitants. “Prop de 300 persones treballen en uns 70 horts urbans d'aquesta vila que generen productes que es faciliten de manera gratuïta a tota la població. La iniciativa s'ha expandit per tot el Regne Unit, després ha quallat a França, i ara també ha arribat als Països Catalans on a Valls es compta amb un nucli impulsor”, ens comenta.

Tallem arbusts, arrenquem herbes, traïem runes, netejem de plàstics la terra i llancem tot tipus de residus acumulats al solar durant anys, aquesta és la nostra tasca, però també ens presentem a aquelles persones que s’apropen a l’hort encuriosits. Sabem que l’objectiu és conscienciar la ciutadania dels problemes del planeta, ambientals i econòmics. Juntament amb els membres del col·lectiu, nosaltres hem estat els primers en posar els peus al solar, hem donat un cop de mà i ara cedim, amb la il·lusió i l’esperança que acompanya l’inici de tota aventura, les eines als vallencs i vallenques per tal que facin crèixer el projecte.

Hem viscut 15 dies en una bombolla, d’aquelles verdes, d’aquelles que malgrat la incomoditat dels primers dies ara veiem com a possible manera de viure. Hem après a fer pa i sabó, tenim nocions de construcció sostenible i les mans cansades de pic i pala. Hem menjat carbassó cada dia, sí del verd i cada dia, però han estat unes mans diferents qui l’han cuinat i sempre ens ha semblat un plat nou. No hem entrat al supermercat, tenim la zona de reciclatge buida d’envasos i el compost ple fins dalt. Què passarà al tornar a casa? Només esperem que l’esperit ‘pipi’ hagi començat a fer arrel en algun racó del nostre cor i gota a gota de consciència, l’anem fent crèixer.

Abans de marxar en Pere ens fa conscients d’una dada: durant 15 dies, 20 persones hem generat un total de 1m3 de deixalles, plàstic, paper, vidre i rebuig.

Alba Danés Boix
Coordinadora del camp de treball SCI – WORKING TOGETHER FOR SUSTAINABLE LIFESTYLE,
Can Pipirimosca – Valls, agost 2017