L’SCI s’adhereix al manifest de Novembre feminista en motiu del 25N: Dia internacional contra les violències masclistes
Des de Ca la Dona, els espais i grups feministes Novembre Feminista, Dones x Dones, Xarxa Feminista i les organitzacions feministes sota signants donem suport a totes les iniciatives i accions que s’estan duent a terme als nostres carrers, barris, pobles, ciutats… com a resposta a totes les violències masclistes i aquest és el motiu d’aquest manifest: al que us podeu adherir.
Volem expressar el nostre més enèrgic rebuig davant de les violències masclistes i les seves diverses expressions que malauradament ens estan colpejant aquest estiu i alhora aportar algunes consideracions.
Volem compartir la nostra indignació per les respostes que es donen des de les institucions públiques tant a nivell estatal, com autonòmic i local. Denunciem els sistemàtics incompliments de les seves obligacions en relació a prevenció i a educació, les retallades, la insuficiència dels recursos existents, la manca de circuits d‘abordatge integral, de formació de professionals, el persistent biaix patriarcal de la justícia, la tendència de determinats grups polítics a negar les violències masclistes que fins i tot arriben al control i a la persecució de treballadores que donen atenció a dones supervivents, etc.
La situació s’agreuja encara més pel tractament irresponsable, inadequat i victimista d’aquests temes en els mitjans de comunicació.
Les violacions, les agressions sexuals, els assassinats (feminicidis) sigui en grup o individualment, sigui a casa, al carrer, a l‘escola, a la feina, a les institucions o a grups religiosos, socials i polítics, no són fets aïllats i responen a un mandat patriarcal i basat en les relacions de poder. Els violadors, agressors i assassins són homes, independentment del seu origen, procedència, edat, classe social, nivell acadèmic o de quina sigui la seva relació amb les dones. En canvi, el rebuig social i mediàtic que generen les seves violències sí que té en compte tots aquests factors. Els homes blancs, europeus, i amb poder socioeconòmic, polític, militar o religiós gaudeixen de la impunitat que els dona la seva posició. Les arrels de la violència masclista cal buscar-les i analitzar-les des de la perspectiva del poder d’apropiació del cos de les dones per part dels homes, com a conquesta, com a poder i com a dominació.
Cal tenir en compte que les violències patriarcals afecten les dones de forma diferent en funció de múltiples factors: el racisme, l‘estatus migratori, l‘edat, situació socioeconòmica i familiar (treball assalariat, treball de la llar, treball sexual, maternitat o no), diversitat funcional física, psíquica o sensorial, orientació sexual, identitat o expressió de gènere, etc. Si neguem aquesta diversitat, fem invisibles les necessitats específiques que les diverses dones tenen davant les violències, tant pel que fa a les respostes com a les mesures que permeten prevenir-les.
Repetim que totes les dones han de veure reconeguts tots els seus drets. Exigim derogar la llei d’estrangeria de manera que totes les dones migrades tinguin garantits els seus drets com a persones, incloent-hi drets socials com el dret a la salut, al treball i a l‘habitatge, condicions bàsiques perquè les dones puguin sortir de relacions abusives i així es garanteixi la seva seguretat jurídica i protecció quan denunciïn violències masclistes.
Exigim la responsabilitat política que posi l’accent en la prevenció. A vegades les violències masclistes i el rebuig social que generen són utilitzades per a enfortir discursos i polítiques merament policials i punitives. Aquestes mesures no serveixen si no es complementen amb accions per una educació afectiva i sexual que posi el focus en canviar el model de masculinitat imperant, que inclogui, sense estereotips, les diversitats sexuals i les diferents identitats i expressions de gènere. Cal formar els nens i les nenes contra les masculinitats violentes, possessives i dominants. Cal excloure els tòpics de l’amor tòxic-romàntic i cal fer possible el desenvolupament de tot el nostre potencial personal.
Demanem que la prevenció de les violències masclistes inclogui sempre un protocol dirigit als homes: com s’han de comportar i com han d’expressar les seves relacions basades en el reconeixement personal, en l’empatia, en l’afectivitat, en el control de les emocions i de la seva expressió.
En la prevenció de les violències masclistes, els mitjans de comunicació hi tenen una important responsabilitat social que obliden quan presenten la informació sobre aquestes violències de manera esbiaixada i insuficient, des de la morbositat, el sensacionalisme i sense aprofundir en les seves arrels ni en la forma d’abordar-les. Denunciem que sovint els mitjans estigmatitzen determinats agressors i dones agredides pel seu origen o procedència, mentre que han minimitzat o invisibilitzat les violències sexuals exercides durant anys en el si d’institucions com ara l’església catòlica.
No callarem i continuarem denunciant i expressant el nostre rebuig a les decisions judicials que revictimitzen i neguen sistemàticament la gravetat de les violències masclistes contra les dones, lesbianes i trans. Cridem ben fort que la justícia és patriarcal fins a aconseguir canviar-la.
Els moviments feministes, amb les seves diversitats i diferències, des de fa anys, no sense grans dificultats, estem treballant perquè es visibilitzi aquesta violència estructural. No només ens hem manifestat als carrers, sinó que també sempre ens hem esforçat a presentar propostes feministes per al seu abordatge integral, a donar respostes, a crear nous espais de suport i informació, etc.
Manifestem el nostre rebuig a les recomanacions d’“una política de la por” vers les dones i la seva seguretat, com si es tractés d’un estat d’emergència. Creiem que no en podem parlar pel que fa a les violències masclistes. Estem en un moment d’autodefensa i alerta feminista davant d’aquestes violències. Les multitudinàries manifestacions dels últims 25N o 8M, o la capacitat de resposta al carrer sempre que hi ha una situació de violència masclista, dona la mesura del grau d’apoderament de les dones i del seu exercici de les llibertats.
Ens manifestem a favor de l’autodefensa feminista per a contrarestar el missatge de la por que ens volen inocular en els nostres cossos, perquè ens voldrien, una altra vegada, submises i tancades en l’àmbit privat.
Hem decidit que mai més no ens sentirem culpables ni avergonyides per la violència rebuda. Som moltes soscavant, denunciant i lluitant per a canviar aquest ordre patriarcal, capitalista, racista i colonial.
Ens mantindrem sempre juntes amb les amigues, germanes, mares, filles, amants i veïnes, amb les companyes de classe, de feina, amb les companyes de vagó al tren, amb el col·lectiu de dones del poble o del barri.
Preparem-nos des d’ara per un 25N amb una resposta, contundent, forta i multitudinària
Juntes i valentes, fem una xarxa sòlida de sororitat global! Volem caminar segures de dia i de nit!
Totes juntes som i serem més fortes!
La nostra seguretat és l’autodefensa feminista!
La nostra complicitat és la nostra seguretat!
