Aquest diumenge, dia de St. Valentí, l’Akelarre Violeta va fer tota una ruta pel Raval, tot homenatjant a algunes de les dones que fan o han fet història a Catalunya. Amb aquesta ruta que consta de quatre llocs diferents, vam reescriure el significat de l’amor romàntic que sembla tant intrínsec al 14 de febrer. Després, totes juntes vam gaudir d’una xocolatada amb gran varietat de pastissos, amenitzat per converses fluïdes sobre diversos temes que formen part d’una manera transversal de l’amor romàntic. Us animem a que repetiu amb totes les persones conegudes i estimades aquest petit tour alternatiu al Raval!
1 – Carrer de la Canuda: 1446. Hi han diverses històries al voltant del nom d’aquest carrer, entre d’elles la més romàntica explica que un jove hereu d’una família adinerada se’n va enamorar d’una jove criada anomenada Canuda. Tant bon punt va decidir-se demanar la seva mà al pare, aquest li va denegar tot dient: “la dona pobre que contrau matrimoni amb un home ric, queda atada i sotmesa de per vida al seu marit”. El jove, inconforme i enamorat, no es va rendir, i va decidir donar-li a la Canuda la meitat de tota la seva herència més un cèntim, essent així ella més rica que ell i recordada com una dona noble i honesta.
Una segona versió del nom del carrer assegura que Canuda va ser la dona d’un home prematurament canós.
http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/mujeres-bcn-1258507
2 – Carrer Joaquin Costa, 29: Enriqueta Martí i Ripollés, o més coneguda com “la vampira del Raval”, va viure en aquesta adreça fins a principis del segle XX. La història coneguda és que va ser una dona que segrestava infants per prostituir-los, matar-los i després aprofitar tot dels seus cossos per fer medicines i ungüents per vendre’ls a la classe barcelonina més apoderada. Hi ha moles fonts que expliquen l’horror que va generar aquesta dona, però en tot el caos, ens trobem un llibre anomenat “Desmontando el caso de la vampira del Raval” on Elsa Plaza explica com tota aquesta història va ser fabricada per justificar una sèrie de desaparicions de joves, un cop més fent de les dones unes bruixes sense cor, i del barri un niu de misèria i malifetes, condemnat a la mala vida.
http://www.culturaenaccion.com/enriqueta-marti-la-vampira-del-raval/
3 – Biblioteca de Catalunya: entrem a l’edifici de la literatura catalana. En honor a totes les dones que han escrit i continuen escrivint la història d’aquest món, fem menció a Maruja Torres, periodista barcelonina que ha cobert guerres com la del Líban i la de Panamà, a més d’escriure varis llibres. Es defineix a ella mateixa com a “nena del Raval i dona de l’Eixample”. Actualment, escriu un blog d’opinió sobre l’actualitat i d’ella és la frase “una mujer que no es feminista es como una persona de clase obrera que vota al PP”.
http://nouveauart.wix.com/mujeresdelraval#!maruja-torres/c1cw0
4 – Rambla del Raval, 15: acabem la nostra ruta amb tot un edifici emblemàtic per el que significa per a la nostra història. Aquí es on Teresa Claramunt i d’altres dones, van decidir que s’ubicaria la primera seu de la “Sociedad Autónoma de Mujeres” l’any 1889. Aquesta societat és considera la primera organització feminista que va reivindicar el dret de les dones a participar en tots els àmbits de la vida pública (social, laboral i polític). Treballava per l’emancipació del sexe femení i denunciava la doble explotació –de classe i de gènere- que patien les treballadores.
http://empresaiocupacio.gencat.cat/web/.content/03_-_centre_de_documentacio/documents/01_-_publicacions/03_-_igualtat_d_oportunitats/arxius/empremta_laboral.pdf