Alejandro Pozo ‘Els països en realitat no són sobirans per a prendre decisions’

Alejandro Pozo ‘Els països en realitat no són sobirans per a prendre decisions’

(Redacció SCI Cat) El passat divendres 25 d’abril Alejandro Pozo, investigador del Centre d’estudis per la Pau J.M. Delàs, va analitzar la situació geopolítica de l’Àsia Central. La dificultat per a poder analitzar i entendre la lògica dels moviments militars en aquesta àrea geogràfica resulta una dificultat però el més perillós és la impune manipulació diària de la informació periodística respecte aquestes qüestions.


La zona d’Àsia Central viu actualment una dura
situació d’ocupació per part d’Estats Units i països aliats a aquest.
Només Iran roman com a resistent a aquesta ocupació. Què sentim i veiem
per la televisió, els diaris, les ràdios? D’una banda, que l’operació
militar Llibertat Duradera en l’actualitat ha passat gairebé a ser una
operació humanitària dut a terme per exèrcits-ONG. De l’altra, no
coneixem amb claredat quins països estan participant en aquesta
operació, inclòs l’Estat espanyol, que no deixa clara la seva
implicació actual en el conflicte.

Quins interessos hi ha
darrere d’aquesta ocupació? Alejandro Pozo explica que, tot i que gran
part dels interessos vénen pels recursos naturals que tenen països com
l’Afganistan o l’Iraq, també hi ha altres motius que han conduït a la
guerra. A més dels recursos naturals com el petroli, els Estats Units i
els seus invisibles aliats pretenen tenir el control sobre la ruta del
petroli, protegir Israel dels països limítrofes que li són hostils i
també aconseguir establir bases militars a l’Àsia Central. Aconseguir
ocupar militarment aquesta zona augmentaria considerablement el poder
dels Estats Units perquè, a més del poder econòmic, les grans potències
mundials es defineixen per la seva força militar, argumenta Pozo.
“Un
moviment en una banda n’implica molts d’altres. Tots estan vinculats”,
explica Alejandro Pozo. I la informació que rebem dels mitjans de
comunicació i que seria la que permetria entendre aquestes complexes
lògiques de poder i estratègia, aconsegueixen un efecte de
desinformació, de soroll. La religió o el terrorisme són algunes de les
argumentacions etèries que aporten les fonts oficials per a justificar
la precària situació a l’Àsia Central. En comptes de parlar clar, com
explica Pozo, i parlar d’una guerra il•legal, indigna, il•legítima i
secreta.