(Redacció SCI-Cat) El passat divendres 7 de març Andri Stahel, economista i sociòleg, va venir a La Vaqueria de l’SCI Catalunya per a parlar de les alternatives al model capitalista de gran escala. La localització i el moviment slow es concreten com les alternatives més plausibles.

Per què cal plantejar-se una alternativa al capitalisme? La vida es
basa en un equilibri dinàmic que parteix de la coexistència harmònica
de petites parts en moviment. Ara bé, el món actual funciona en base a
un equilibri estàtic que es genera per relacions rígides d’elements de
mida desigual. És a dir, l’escala dels elements que conformen les
societats en què vivim són desiguals i per tant generen relacions
desequilibrades, com ara l’abús de poder.

La velocitat, la
productivitat, l’economia crematística es basen en relacions de
desequilibri d’escala. D’aquesta manera s’augmenta la velocitat, la
productivitat i la concentració de poder econòmic però es malmeten els
recursos. “L’única cosa que sí que té l’escala és major poder”, explica
Stahel.

Arribar a la situació actual ha estat un procés a través
del qual s’han forjat certs mites que defensen el gegantisme
insostenible en què vivim: les grans empreses són més eficients, més
innovadores, més responsables… Així doncs, per què la vida és cada
vegada més precària i les desigualtats socials i econòmiques més
acusades?

Perquè “seguim realitzant rituals teatrals en els
debats sobre l’Estat de la Nació per part dels integrants de l’Estat”
però “la democràcia és relativa” perquè ja fa temps que qui té poder per decidir són, per exemple, les grans corporacions.

Què
podem fer per lluitar per una organització econòmica i social més
justa? Stahel proposa la localització i el moviment slow, “reivindicar
els ritmes biològics, personals, culturals i així els límits de
l’acceleració i l’acumulació són les claus per la sostenibilitat”.

Stahel
finalitza “també en el camp de l’activisme social cada vegada més ens
falta temps per a la reflexió, prendre distància de la urgència que ens
consumeix”, els assistents a La Vaqueria marxen paulatinament. En
l’ambient hi ha un cert silenci, una certa calma, potser un primer pas
cap a la reflexió, cap a la consciència de la nostra escala per poder
incidir.