Fa uns mesos que he tornat de Sri Lanka i amb la perspectiva que em dóna aquest temps transcorregut puc dir que per a mi ha significat una experiència d’aprenentatge, un viatge amb totes les lletres.

Prendre la decisió i fer els tràmits
La decisió de marxar de voluntària va ser força precipitada. Disposava de tres mesos abans d’incorporar-me a una nova feina i volia invertir aquest parèntesi involucrant-me en algun projecte motivador. Al recull de projectes de SCI vaig conèixer l’ONG HumanDevelopmentOrganisation (HDO), que treballa pels drets dels treballadors de les plantacions de te i vaigaplicar com a voluntària amb la intenció deconèixer de prop com es tracten qüestions relacionades amb els drets humans a un país com Sri Lanka.

A Sri Lanka conviuen budistes, hindús i musulmans (també una petita part de catòlics) i es parlen dos idiomes, el tàmil i el singalès, dels quals només el segon és oficial. Es tracta d’un país que va patir els efectes devastadors del tsunami l’any 2004 i que fins al 2009 no va sortir d’una guerra civil que va durar 30 anys.Tot i que el país mira cap al futur amb optimisme, sobretot després del canvi de govern que hi ha hagut aquest 2015, les condicions d’alguns sectors socials, com és el cas del col•lectiu dels treballadors de les plantacions de te i cautxú,són indiscutiblement precàries.

Tornant a la meva experiència, des de SCI Catalunya em van ajudar a tramitar el voluntariat a HDO ràpidament i al cap d’un mes de començar les gestions, ja estava volant destí a Colombo.

Vaig aterrar a la capital administrativa del país, on m’esperava un membre de SCI Sri Lanka que em va acompanyar fins a Kandy, on es troba la seu de SCI. A l’oficina central em va rebre el Raju, director de SCI SL i la resta de personal de l’oficina. Vam celebrar una breu reunió per conèixer les meves expectatives, em van donar algunes pautes per fer-me més fàcil l’adaptació i em van allotjar.
Tot i les evidents diferències entre la realitat d’aquí i d’allà, em vaig sentir molt acollida des del primer dia, cosa que va facilitar el meu procés d’adaptació, que sento que vaig fer d’una manera progressiva i molt natural.

La meva tasca com a voluntària
Després d’una primera setmana de presa de contacte, en la que vaig tenir l’oportunitat de fer una escapada de tres dies amb voluntaris locals, vaig començar la meva tasca a HDO. Si bé és cert que la feina que desenvolupava a l’organització era força burocràtica, vaigtenir també l’ocasió d’estar en contacte amb dones que viuen una situació molt diferent a la meva. Recordo especialment una jornada d’empoderament per a dones en la que vaigentendre el tipus de feina que es fa amb elles. Es tracta d’ajudar-les a incorporar petits canvis en el seu dia a dia, dins el nucli familiar, per afavorir la seva autonomia en el marcd’una societat clarament patriarcal. Em va sobtar la manera tan subtil amb la que s’abordaven aquestes qüestions, sempre parant atenció en no incomodar els marits, que sovint no veuen amb bons ulls la seva participació a aquest tipus de tallers.La resta de tasques que realitzava a HDO consistien en l’assessorament en matèria de comunicació i en la recerca de fons per a finançar els diferents projectes de l’ONG.

El segon mes de la meva estada, vaig ser voluntària a l’escola d’educació especial Blue Rose, on assistia a les professores del centre. En contrast amb la feina de paperassa que feia a HDO, a l’escola el treball es basava sobretot en el contacte amb les persones. El procés de treball de les professores està en constant revisió i són receptives a la valoració i incorporació d’idees i mètodes que els voluntaris proposen.És una escola que promou el desenvolupament dels nens en un context de contacte amb la natura, en el que les famílies participen també d’una forma activa en les activitats de l’escola. Va ser una ocasió formidable per conèixer de prop persones i entendre una mica més el país i la idiosincràsia de les persones que hi viuen.

Immersió cultural.

A banda de la feina que vaig fer a HDO i a Blue Rose, durant la meva estada he tingut moltesaltres oportunitats de continuar amb la immersió cultural i de conèixer noves persones que m’han anat descobrint nous prismes de la societat de Sri Lanka. Durant dos dies vaig conviure amb una família de dones musulmanes. Vam compartir sostre, àpats i converses. Vam parlar de la feina, la família, la religió o l’amistat. I sobretot, vam fer visites a gairebé totes les cases del poble. A molts pobles, un europeu és una mena d’atracció turística, així que tots els veïns estan encantats de rebre’t i de convidar-te a prendre alguna cosa.Aquesta experiència em vaajudar a apropar-me a la seva cultura d’una forma molt familiar, deixant de banda idees preconcebudes sobre les dones musulmanes i les limitacions que els imposen els homes.

També vaig participar en un camp de treball a Jaffna, una península del nord del país que, fins fa poc era una zona d’accés restringit fins i tot per als propis singalesos en ser una de les regions més bel•ligerants durant la guerra civil, on tenia base la guerrilla dels tigres tàmils. Allí vaig conviure i treballar amb voluntaris locals per fomentar el diàleg i la cultura de la pau a una escola infantil. El treball, que es va fer amb els nens, les famílies i els professors de la població va ser molt enriquidor. En aquesta convivència vaig trobar-me amb altres voluntaris europeus i voluntaris locals (musulmans, singalesos, tàmils, catòlics).

A més, en alguns dels viatges que feia durant el cap de setmana, SCI m’ajudava a planificar visites a d’altres centres afiliats al Servei Civil, com és el cas del Peace Center, i a escoles públiques, per tal que tingués l’oportunitat de conèixer més a fons el sistema educatiu i la realitat de diferents regions.

Com he dit, els caps de setmana aprofitava per viatjar arreu del país. Sri Lanka, és un país exuberant. La natura és espectacular i fa acte de presència a tot arreu. En un mateix país pots visitar més d’una desena de parcs naturals, tots ells impressionants, ciutats ancestrals, temples majestuosos, mesquites, platges turístiques per a surfistes i platges amb caràcter més local, on es troben els pescadors fent feina. Els viatges en tren et transporten d’una ciutat a altra travessant paisatges espectaculars de plantacions de te i als autobusos, atestats de passatgers, assaboreixes també la manera genuïna que tenen de fer, de viure i de compartir.

Després de dos mesos a Sri Lanka, m’he quedat amb un regust dolç i amb moltes ganes de tornar, de continuar coneixent aquest poble que és generós i alegre. Vaig decidir viatjar-hi per ajudar i finalment m’he endut més del que he pogut oferir. Per primera vegada he sentit que he pogut conèixer una altra cultura de prop, per primer cop he fet un autèntic viatge.