Per Marc Dalmau

El camp de treball d’arqueologia que he dut a terme ha estat a Suècia a un museu viking a l’aire lliure entre el 13 de juliol i el 5 d’agost del 2023. L’experiència ha estat molt intensa i molt enriquidora. El poblat viking va ser fundat per Mats Geschwind i actualment el dirigeixen la seva dona Britta i els seus dos fills Emil i Albin.

Viking és el principal nom que es donava als guerrers que duien a terme saquejos i que provenien dels pobles nòrdics d’Escandinàvia. Eren famosos per ser grans navegants i per dur a terme incursions i pillatges a Europa. El nom que es donava a aquests guerrers va acabar designant als pobles que vivien a Suècia, Noruega i Dinamarca. L’inici d’aquesta època es va iniciar amb el saqueig del monestir de Lindisfarne (Anglaterra) el 793 i va finalitzar el 1066 amb la batalla de Stamford Bridge també a Anglaterra.

El poblat estava obert al públic durant quatre hores diàries, de dimarts a dissabte. Com a turista tenies activitats durant tot el dia per conèixer com eren i vivien els vikings: la forja, l’artesania amb llana, com fer el teu propi pa amb foc, contestar un test sobre l’edat vikinga, aprendre sobre runes, teixir una corda, fer figures de ceràmica, veure reconstruccions de vaixells o aprendre a elaborar el vidre. També es realitzaven presentacions sobre les sagues, l’armament i la forma de lluitar, la mitologia nòrdica i tot allò relacionat amb els vikings. A més a més, se celebraven uns jocs on la gent es reunia al voltant d’una rotllana i, al so dels timbals, els diferents adversaris competien per demostrar les seves habilitats.

Només arribar em van donar la roba vikinga que portaria durant els dies en els quals estaria al poblat. La roba estava feta de lli i de llana. A primera hora del matí es reunia tota la gent per repartir les tasques i els llocs que s’ocuparien al llarg del dia. En les hores en què el lloc es trobava tancat al públic calia dur a terme unes dinàmiques en les quals t’ensenyaven a fabricar una cullera de fusta, a forjar una fíbula de ferro, a teixir amb llana uns guants o a encendre el teu propi foc amb una pedra foguera.

Totes aquestes activitats s’havien de dur a terme per presentar l’artesania a l’assemblea local i passar de ser un ‘esclau’ (thrall) a un viking lliure. La cerimònia de ser un viking lliure es donava al final de l’estada. Els ‘esclaus’ s’assentaven a terra mentre l’assemblea local es reunia al voltant del rei i la reina, asseguts en unes banquetes. Calia presentar les artesanies, haver superat el test de preguntes, contestar a un tema i, finalment, tallar una poma per la meitat amb una espasa o una destral. Aleshores et concedien un nom viking, et donaven un penjoll i et pintaven una runa al front. Aquesta nova identitat és la que t’acompanyaria la resta de dies i la comunitat passava a anomenar-te amb el teu nou nom. A més a més, passaves a tenir dret a asseure’t a les banquetes però encara no a formar part de l’assemblea local.

Aquest campament es troba al costat del llac Erken, a uns 15 minuts al nord de la localitat de Nortalje i a una hora de la ciutat d’Estocolm. Després d’arribar al lloc i rebre la roba vam sopar. Ens van preparar la sauna i vam poder nadar pel llac. El contrast entre la calentor de la sauna i la fredor de l’aigua del llac em va revitalitzar el cos i la ment. En sortir de l’aigua vaig sentir que entrava en un món nou i desconegut. Cada nit s’encenia una gran foguera al centre del lloc i asseguts al seu voltant se socialitzava, es parlava i es duien a terme artesanies. Alguns dies van venir músics que al so de diferents instruments animaven la vetllada. La música de flautes i timbals semblaven provenir de molt lluny en el temps, de quan la gent vivia sense les tecnologies actuals.

En el grup del Servei Civil Internacional hi havia una noia de Cantàbria que es deia Alicia, una noia de Milà que es deia Linda, un noi de la Sardenya que es deia Maximiliano, una família de Sèrbia que es deien Aleksandra, Dunja i Relja; i una noia danesa anomenada Myrthe. Dormíem en tendes de campanya, quatre persones per tenda amb matalassos d’espuma i mantes. A causa de les pluges va caldre buidar les tendes i instal·lar una plataforma de fusta per evitar la humitat. Les tendes estaven ubicades al costat del llac i en alguns moments l’aire fred hi entrava i hi havia alguns mosquits. A causa de les picades d’aquests insectes em van haver d’evacuar a una cabanya on hi havia llits de fusta i matalassos de palla.

Els caps de setmana teníem les portes obertes per visitar Estocolm o els voltants del poblat. A Estocolm vaig visitar el Museu Vasa i el Museu Viking. Al Museu Vasa es troba l’únic vaixell del segle XVII encara intacte, el Vasa. Al voltant d’aquest vaixell es troben diferents exposicions que informen de la seva història i presenten els objectes que es trobaven a bord. El Museu Viking d’Estocolm reuneix objectes arqueològics, efectes de so i pantalles tàctils que creen una atmosfera única per entendre l’estil de vida dels vikings de l’Europa nòrdica. També vaig visitar el Museu Nacional de Suècia on es troben obres de Perugino, El Greco, Rembrandt, Rubens, Goya o Carl Larsson. Vaig passejar per la zona on es troba el Palau Reial i el Parlament de Suècia. I vaig realitzar un tour amb l’Ocean Bus, un vehicle amfibi que pot circular tant per terra com per aigua. L’últim cap de setmana vaig agafar un ferri que em va portar per l’Archipelago fins a l’illa de Sandhamn. En aquesta illa vaig passejar per les platges i vaig acabar la visita menjant un fish and chips a un dels seus restaurants.

El camp de treball es va iniciar amb la celebració del blót, cerimònia destinada als déus nòrdics i als esperits de la natura. El cercle anual vinculat a les estacions i als animals domèstics estava molt vinculat a la supervivència de la comunitat. Durant el blót se sacrificaven animals als déus, aquests animals domèstics eren essencials per la supervivència de la comunitat i dels fills. A sota d’un gran roure i al voltant d’una foguera vam dur a terme una gran rotllana agafada de les mans. Vam dansar al so de la música cap a una direcció i cap a l’altre. Hi va haver un moment per acostar-se al foc i fer una pregària. Aquesta celebració estava vinculada al cercle que ens unia com a grup. Dintre del grup hi havia la mestressa de la casa (housewife), la qual tenia la responsabilitat de tot el que passava dintre del poblat, el cap (chief), l’administrador de justícia i la xamana (Volva).

El sopar de cloenda va ser un sopar temàtic sobre Nadal a Suècia. Ens van distreure durant una estona pel bosc i en arribar ens havien preparat una gran sorpresa. Durant aquest sopar vam menjar i beure els productes típics d’aquest país. Hi havia una taula molt ben assortida on destacaven els dolços i els peixos marinats. Es van cantar nadales típiques i després cada persona va poder cantar una cançó o recitar un poema. Hi havia cançons tristes en records a parents que havien mort recentment. També hi havia cançons molt alegres. La festa va continuar a l’exterior i es van dur a terme malabars amb foc. Recordo aquesta celebració amb la gent molt entregada, amb molta força i plena d’energia. És quelcom que m’acompanyarà la resta de la vida i ho recordaré com una fita en el meu camí com a historiador i arqueòleg.

Parc temàtic, circ, museu a l’aire lliure, aventura gràfica, centre d’arqueologia experimental, festival de música nòrdica, colònies d’estiu, càmping turístic, secta evangelista, campament hippie… Són alguns dels termes que em venen al cap per designar amb poques paraules l’experiència viscuda durant aquestes setmanes. En aquest projecte hi havia una gran quantitat de gent implicada. A més a més de la gent del Servei Civil Internacional hi havia persones del territori i de les poblacions properes. Per alguns era la primera vegada mentre que altres eren més veterans. Ens van explicar una història sobre un cementiri actual on els que es morien s’enterraven amb el nom viking i no amb el seu nom de naixement. M’ha servit per adonar-me que la diversitat genètica de la humanitat és enorme i que tant els habitants de l’hemisferi sud com els del nord tenim molts punts en comú com a espècie.