El camp de treball que he realitzat ha estat al Marroc durant la primera quinzena d’agost del 2017. Es tracta d’un camp d’arqueologia al monument de Chellah a Rabat, antiga Sala Colonia romana, i declarada per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat. He tornat cap a casa amb la sensació que el Marroc és molt més del que he viscut i amb moltes coses pendents per fer. La intervenció a Chellah és una manera de conèixer la gent que treballa al monument. Allí vaig conèixer en Muhammad i en Jalal, dos jardiners. El projecte a Chellah no té com objectiu obtenir dades arqueològiques a través de la prospecció o l’excavació, sinó posar en contacte el mon llatí i el mon musulmà. Amb aquest projecte les dos ribes del mediterrani entren en contacte i s’enriqueixen mútuament de l’experiència. Aquest projecte va més enllà de l’arqueologia. Als voluntaris i voluntàries que s’acostin a Chellah els aconsello que s’hi acostin amb una mirada oberta a conèixer noves cultures i antigues civilitzacions.
L’associació d’acollida era la CSM (Chantiers Sociaux Marocains). El grup era format per tres noies de Madrid, un noi de Mallorca, tres representants d’Itàlia, una noia del Marroc i jo. Hi havia també un noi austríac que va decidir abandonar el camp el segon dia. Al pis hi havia voluntaris d’altres projectes procedents d’altres països. L’associació d’acollida era formada només per homes musulmans. La nostra actuació sobre el monument ha consistit sobretot en feines de jardineria. Ens hem dedicat a treure males herbes amb aixades i pales, a treure la part morta de palmeres amb serres i tisores i a escombrar les zones que anaven quedant netes. En total dedicàvem tres hores de treball al matí de dilluns a divendres. Crec que la nostra actuació sobre el lloc ha estat valuosa des del punt de vista d’aportar una mica de dinamisme i frescor a la rutina dels treballadors habituals del monument.
A nivell d’instal·lacions hem estat vivint en un pis situat molt a prop de la Torre de Hassan a Rabat. Els nois i les noies dormiem en habitacions separades en estores sobre el terra. Els organitzadors locals dormien en unes altres habitacions. El bany era la típica lletrina turca amb un plat de dutxa i una galleda amb aigua. Hi havia una cuina i una gran terrassa on menjàvem tots junts. Vam menjar tajins de pollastre, de fetges de corder i de gall d’indi. Recordo els acompanyaments amb ceba caramelitzada, olives i panses. També vam menjar cuscús amb verdures i pollastre, quiches de verdures i sardines farcides. Hi recordo les pastanagues, les albergínies, els cogombres, la carabassa, el pebrot, la remolatxa, la ceba i els carabassons. Per esmorzar acostumavem menjar msemen i pa marroquí de farina i sèmola acompanyat amb mantega, confitura i te a la menta. Recordo la canyella, la menta, l’oli d’oliva i el coriandre.
El primer dia el vaig passar a Casablanca on vaig visitar la Medina i la fantàstica mesquita de Hassan II. És una zona amb molt de magnetisme religiós. És un autèntic remolí que engoleix cada dia a milers de fidels. El segon dia el vaig passar a Rabat on vaig visitar l’esplanada coneguda com la Torre de Hassan, on s’hi troba el mausoleu on es van enterrar l'avi i el pare de l'actual rei del Marroc. El lloc esta ple de centenars de columnes inacabades on els nens competeixen per veure qui puja a la més alta. El dia 1 de juny és el dia que va començar oficialment el camp i és el dia de reunió de tots els participants. Vaig aprofitar el matí per visitar el far, la platja, el cementiri, la medina i l’alcassaba. El far de Rabat es troba a pocs metres de la medina. Es va construir a començaments del segle XIX i serveix de guia als navegants de la costa Atlàntica. El cementiri és enorme i es troba a tocar de la platja. Vida i mort s'entremesclen entre els camins de la vida. Els jardins de l’alcassaba son el millor lloc per descansar durant el sol del migdia. Des d’aquí també es possible visitar el Museu dels Udaia. La medina és un autèntic laberint de carrerons on s’hi pot trobar menjar, artesanies i antiguitats. A Rabat també es pot visitar la catedral de Sant Pere, un gran temple catòlic construït al centre de la ciutat al segle XIX. A prop de l’estació de Rabat hi ha el Museu Arqueològic, on es troben peces molt interessants del passat romà i musulmà del Marroc, i la Biblioteca Pública de Rabat. També es pot visitar la ciutat pirata de Salé, a l’altre costat del riu Bu Regreg, rodejada d’una gran muralla i amb vuit portes.
Al Museu d’Arqueologia de Rabat es poden veure artefactes i manifestacions dels primers homes del Marroc, de l’època fenícia, de l’època romana, de l’època mauritana i de l’època islàmica. S’hi troben restes de la Sala Colonia, de Volubilies, de Mogadur, de Thamusida, de Banasa, de Lixus, de Kouass i de Lalla Mimouna. També hi trobem restes de les diferents dinasties marroquines com els almoràvits, els almohades, els benimerins, els sadites o els alauites. La visita de les restes romanes del Museu Arqueològic de Rabat es pot completar amb la visita de les restes romanes que es conserven a Chellah, corresponent a l’antiga Sala Colonia. A la zona del fòrum es conserven algunes esteles romanes amb inscripcions. També es conserven les restes d’una basílica, d’un arc de triomf, del barri dels artesans, d’uns banys o un nimfeu.
Amb tots els participants reunits, ens vam organitzar i vam crear grups per tal d’ajudar a les tasques de preparar el menjar i netejar el pis. El dia 2 d’agost vam realitzar la primera visita a la ciutat de Chellah i el coordinador ens va ensenyar la part musulmana del jaciment. Per la tarda vam anar a unes sessions d’intercanvi lingüístic on es debatien aspectes de la cultura musulmana, el món occidental i el paper de la dona. El dia 3 d’agost vam començar els treballs sobre el monument i per la tarda ens van portar a fer un bany a una platja a prop de Casablanca.
El primer cap de setmana vam anar amb tren de Rabat a Marràqueix. De l’estació de tren ens van portar directament a un domicili on ens van servir un enorme cuscús de verdures i pollastre. A la nit vam dormir al terrat de la casa sobre unes catifes ficades al terra. El dissabte 5 d’agost vam agafar un taxi turístic que ens va portar de Marràqueix a la Kasbah de La Vallée a través del sud de l’Atles. Ens vam parar a Ait Ben Hadu, a la província d’Uarzazate, una antiga ciutat fortificada, famosa per ser escenari de pel·lícules com Lawrence de Arabia, Gladiator, Alexandre Magne, El regne dels cels o Babel. També vam parar en un poble que semblava un autèntic oasi. El guia local ens va portar fins a una casa al centre antic on ens van intentar vendre catifes. Per la tarda vam entrar al país berber i a la zona més desèrtica. Vam arribar a Merzouga. Encara era de dia i a través d’un viatge amb camell d’unes dos hores cap a dins del desert vam arribar a un campament. Era ja de nit. Vam sopar a una haima amb viatgers d’altres països. Després de sopar hi va haver alguns músics que van amenitzar la nit. Primer van tocar els professionals i més tard els amateurs. Al dia següent, dilluns 7 d’agost, ens vam aixecar d’hora i vam tornar amb camell cap al poble on vam agafar de nou el taxi i vam tornar cap a Rabat. Ens vam parar a Tinguir a dinar una truita berber. També vam passar per una zona molt maca de l’Atlas, muntanyosa i plena de ramats de bestiar.
El segon cap de setmana vam anar amb un autobús turístic fins a Chefchauen, una ciutat fundada al segle XV amb els exiliats de l’Àndalus, després de la conquesta duta a terme pels reis catòlics. A la tarda vam pujar a la mesquita vella on vam veure la posta de sol i vam escoltar l’oració simultània de totes les mesquites de la vall. El lloc és molt animat i està ple de gent i venedors. És un centre turístic de primer ordre. El dia següent vam visitar les cascades d’Akchour. És un bonic recorregut de tres hores caminant fins a la cascada. Pel trajecte hi ha molts llocs on es pot menjar i banyar-se. El dia 14 i 15 d’agost el vam dedicar a fer les últimes compres. El dia 14 vaig anar fins a Meknès amb la intenció de visitar la ciutat romana de Volubilis i la ciutat santa de Mulay Idris. Però el mateix dia 14 vaig tornar cap a Casablanca a causa dels talls elèctrics del tren. Hi vaig passar la nit i al dia següent vaig anar a l’aeroport per agafar l’avió de tornada cap a Catalunya.
Gastronomia, idioma, alfabet, societats, cultura, història, mentalitat i religió són alguns dels conceptes que m’emporto a la maleta d’aquesta experiència cap a Catalunya. Potser l’actuació dels voluntaris i les voluntaris no ha significat una punta de llança encaminada a canviar, modificar o descobrir l’arqueologia de Sala Colonia o de Chellah. Però ha representant una experiència única de relació, d’amor, de diàleg, d’amistat entre els voluntaris del Servei Civil Internacional i les persones que ens han acollit i ens han rebut durant aquesta experiència. Em quedo amb l’alegria i els somriures que aquesta experiència ha fet florir en els rostres dels habitants de les dos ribes del Mar Mediterrani. Chellah segueix sent un cadàver rodejat de frondosos jardins, al que els turistes i treballadors segueixen donant vida diàriament.