Camp de treball en família a Itàlia

Camp de treball en família a Itàlia

Abans eres activista social i ara ets mare o pare? Abans feies tasques reivindicatives i ara t’has fet gran, tens responsabilitats familiars i laborals, i el poc temps lliure que tens el vols compartir amb la teva família, però alhora voldries fer alguna tasca social?

Si no et ressonen les preguntes anteriors, no cal que llegeixis aquest article.
Si no, et convido a llegir la meva experiència de mare a camp de treball:

A casa som: mare-pare-filla (Anna, 9 anys)-fill (Quim, 12 anys). L’Anna sent com parlo al professor d’ètica de l’institut sobre els camps de treball de l’SCI i ELLA insisteix a anar-hi. Ens inscrivim en un d’apte per a famílies a Itàlia. El pare

treballa i no pot venir, el fill no vol venir (paraules textuals: “i una merda vaig jo a recollir caques de cavalls”). Anem els 4 de la família a Itàlia (així amb “l’excusa” del camp de treball ens “justifiquem” els 4 dies de vacances-turista-convencional a Roma, Nàpols, Pompeia, Vesuvi). Ens quedem l’Anna i jo al camp de treball (12 persones amb autisme o Síndrom de Down principalment + 10 cuidador@s professionals + cuiner + encarregats dels cavalls). De l’SCI som 6 persones adultes + Anna + el fill de la dona russa i fem tasques de cuina, neteja i acompanyament en les activitats (cavall, piscina, esports, turisme, jocs…). Dormim en tenda de campanya l’Anna i jo.

Sincerament, aquest camp de treball ha estat espectacular:
– Per a mi: he descansat de veritat, 14 dies sense decidir què cuinar, què fer, com invertir les meves vacances…; m’he sentit realitzada com a persona que vol compartir la seva sort (salut, situació laboral…) amb persones que tenen altres realitats; m’ha encantat estar tantes hores amb la meva filla i veure-la desenvolupar-se en ambients tan diferents; he après de les company@s de l’SCI, de les persones amb autisme o altres, del cuiner, dels cuidador@s….
– Per la meva filla: s’ha relacionat amb persones amb característiques diferents de les que té al seu abast (no hi ha ningú amb autisme/ Síndrom de Down a la seva escola), ha après italià, s’ha relacionat amb molta gent…
– Per la nostra relació mare-filla: ha crescut la nostra complicitat, ha estat fantàstic, ho heu de provar !!!!!!

L’Anna ho explica així: “Jo vaig aprendre moltes coses, m’ho vaig passar molt bé, jugàvem, anàvem a la piscina, a la nit cantàvem i fèiem jocs. Us ho recomano”.