Ara que ja fa uns dies que hem tornat, he decidit escriure sobre la meva experiència. Precisament, perquè al fer uns dies, considero que puc explicar-ho amb una perspectiva diferent; no tant idealitzada. En aquest cas, nostàlgica.
El nostre camp de treball estava situat a la ciutat d’Innsbrück, capital del Tirol. Cada matí ens aixecàvem ben d’hora i sortíem del nostre hostal. Només al sortir per la porta, ens carregàvem de vitalitat en veure davant de nosaltres els imponents Alps, els quals ens acompanyaven els vint-i-cinc minuts de trajecte caminant que teníem des de la ciutat fins a Mühlauer Fuchsloch, on realitzàvem el camp.
Un cop allí, la nostra tasca al camp era la de tallar, rampillar i transportar l’herba. Va ser apassionant aprendre a utilitzar la dalla, amb compte, sense fer-nos mal; esmolar-la i segar l’herba amb ella i, després, rampillar i transportar els grans munts amb un carretó sense que et caigués res en cap moment. També vam talar alguns arbres i els vam transportar, amb ànims, sense decaure, amb força emocional i física, per la gran tasca que estàvem fent per conservar aquell oasi natural i per l’ equip que formàvem. Vam conèixer tritons i granotes de la zona, vam veure esquirols i ratolins i ens vam familiaritzar i aprendre sobre ocells gràcies al Wolfgang i la Sylvie, que eren els biòlegs que s’encarregaven de mantenir i preservar la zona.
Tot i que la feina era dura, això no ens importava, restava en un segon pla, el lloc era idíl•lic, paradisíac. També va ser més fàcil afrontar el nostre esgotador treball gràcies als nostres companys d’experiència: el Nick (del Japó), el Mika (de Finlàndia) i la Zuzana (de la República Txeca), amb els quals vam crear un vincle ferm que ens va permetre gaudir de grans estones tant a l’hora de treballar com en el nostre temps d’oci. Malauradament, no puc dir que passés el mateix amb la nostra coordinadora de camp amb qui no ens vam relacionar (ni en el temps de treball, ni molt menys en el nostre temps lliure) i la qual, fins i tot, no es va acomiadar de nosaltres.
Ara que he tornat puc dir que aquesta experiència m’ha fet veure les coses des d’una altra perspectiva. Tot i la rutina de treballar i estudiar, m’intento refugiar en aquells dies al camp de treball, recordant-los tot sovint, on he après valors que m’han ajudat a créixer. He pogut entendre la grandesa de la multiculturalitat, que a la vida res és blanc o negre, sinó que hi ha matisos, que el que t’omple són les experiències, que no hi ha res més bonic que sentir-te en llibertat…
Per Miriam Roma