Per Manel Guix Costa
Primer de tot em presentaré: el meu nom és Manel Guix Costa i vaig fer un voluntariat amb l’SCI el 2016. Vam decidir marxar junts durant 3 setmanes a suïssa. El meu article pot aportar un punt de vista diferent, ja que explicaré la meva experiència 3 anys després d’haver realitzat el voluntariat. Nosaltres vam anar i tornar amb cotxe des de Barcelona fins a Ratzerbergli que és on vam estar.
El voluntariat és un dels millors records que he tingut a la meva vida. Vaig anar sense cap expectativa i ha estat una experiència que m’ha marcat molt. Per diferents motius no he pogut fer un altre, però en un futur en repetiré perquè val molt la pena invertir en un camp de treball.
En el nostre camp de treball érem 5 persones, 2 que havien de venir no van poder fer-ho. Des del meu punt de vista, ser 5 va fer que estiguéssim molt units. El nostre voluntariat es localitzava en una granja anomenada Ratzembergli molt propera al municipi de Niedermuhlern, a uns 30 quilòmetres de la capital del país, Berna. Allà vivien de manera permanent dues famílies i acollien de manera temporal o permanent a diferents persones amb diversitat funcional. Entre tots treballaven dia a dia a la granja. Les nostres tasques bàsicament van ser les de donar suport a la feina que ells realitzaven: com agafar flors per fer te, treballar a l’hort o netejar els estables, entre moltes altres. De manera paral·lela un dels objectius que ens van proposar al arribar els voluntaris a Ratzembergli, va ser el de crear un biotop per al desenvolupament i l’adaptació de les espècies de la zona. El que més em va agradar i que millor record tinc és l’ambient que es va crear entre totes les persones que vam estar vivint aquelles tres semanes juntes. Va ser molt bonic, parlar amb gent d’altres països sempre et dóna un punt de vista diferent i veure les altres cultures, costums i formes de ser. Vam acabar sent com una família.
Com a conclusió amb el que més em quedo de tot el que vaig passar a la granja, va ser l’evolució d’amistat que es va formar durant les 3 setmanes. El primer dia érem tots desconeguts i al marxar érem una familia. El dia a dia ens va unir molt. Els caps de setmana també els passàvem junts i anàvem a visitar ciutats o a fer excursions per la muntanya. És difícil explicar tot el que vam passar per si algú està dubtant en fer un voluntariat, jo l’animo a fer-lo per què és una experiencia del que se’n recordaran tota la vida.