El darrer mes de Juliol vaig participar en un camp de treball a Marianów, un petit poble d’uns 60 habitants prop de Varsòvia. El projecte estava format per un grup de 7 voluntaris procedents d’Espanya, Itàlia, Polònia, Rússia i Ucraïna.
La nostra feina consistia en preparar i dur a terme activitats d’entreteniment per a un grup de 30 nens i nenes residents a la zona (de 8 a 13 anys aproximadament). Es tracta d’una zona rural i tranquil·la, apartada de l’àrea metropolitana de Varsòvia, formada per pobles molts petits en els quals no hi ha una gran oferta de lleure per als nens i nenes, i és per això que l’associació AXA, junt amb l’SCI van decidir crear una mena de casal d’estiu amb voluntaris internacionals. Les activitats que preparàvem eren bàsicament tallers de manualitats (workshops), esports, jocs d’aigua, balls, obres de teatre i altres actuacions. També destacava la temàtica de la diversitat cultural. De fet, cada dia preparàvem els jocs i les manualitats tradicionals d’un dels països dels quals procedíem els voluntaris. A més, havíem d’animar als nens i nenes a parlar anglès el màxim possible, per tal que aprenguessin mentre s’ho passaven d’allò més bé.
Comptàvem amb el suport de voluntaris locals per a realitzar certes activitats, així com per fer el dinar. Dinàvem a la casa amb els nens i només ens encarregàvem de parar taula. De l’esmorzar, el sopar i la neteja de la casa, ens encarregàvem nosaltres mateixos.
Treballàvem aproximadament unes 6 hores diàries amb els nens (de 10h a 16h). A la tarda, també teníem força feina planificant i preparant les activitats del dia següent, però alhora podíem gaudir de temps lliure per sortir a fer un tomb en bici pel veïnat, jugar al billar, passejar pel poble o simplement relaxar-nos a dins, descansant o xerrant. El cap de setmana de descans vam aprofitar per visitar Poznan, una ciutat polonesa prop d’Alemanya que ens va resultar alhora preciosa i peculiar. El darrer cap de setmana, 4 dels voluntaris també vam decidir visitar Varsòvia, la capital.
Pel que fa a l’allotjament, ho vam tenir d’allò més bé. Dormíem a una casa rural molt espaiosa, amb dues dutxes i tres habitacions d’un, dos i quatre llits. La casa tenia una cuina en condicions i una sala per jugar al billar. La nostra veïna era membre de l’organització AXA i ens deixava utilitzar la rentadora i el wifi. A més, ens proveïa del menjar i part del material que necessitàvem per fer les activitats.
La veritat és que feia temps que volia prendre part d’un projecte com aquest i només me’n penedeixo de no haver-me decidit abans. Només tinc bones paraules pels companys, els coordinadors voluntaris, els organitzadors, i els nens i nenes amb els quals vaig passar uns dies inoblidables. He gaudit gairebé com ho vaig fer quan era jo el nen que participava als casals d’estiu.
Personalment, penso que aquesta experiència ha estat gratificant, m’ha aportat molt. Malgrat que els integrants compartíem la passió pels idiomes, no teníem gaire experiència en el camp de l’educació. Tot i així, considero que ens hi vam sortir força bé. He hagut de planificar, treballar en equip, comunicar-me en anglès i amb gestos amb els nens i nenes, i he après molt d’altres països i cultures, coses que realment només pots aprendre quan convius amb la gent i formes un bon equip.