És cert. No sé per on començar.

La meva motivació per anar al Japó diré que va a començar fa uns anys. Motivació cultural, lingüística, arquitectònica, històrica, d’estil de vida… En fi, que al final vaig decidir que era el moment de summergir-me en la cultura japonesa. Ara bé, Japó és un país amb contrastos molt grans. Ciutats amb unes poblacions extenses, amb una zona rural que afronta un ritme de despoblament important.

El meu itinerari no va incloure Tokyo, Kyoto, Nara, Kobe, Osaka. Aquestes ciutats són les que estan dins del circuit turístic més habitual. Fora d’aquestes ciutats, el turisme existeix però no en la mateixa mesura. En funció del que visites, la imatge que t’emportes del Japó m’atreveria dir que varia moltíssim.

El primer camp de treball al Japó va ser un workcamp a Fuchimyo aprop de Anabuki a la prefectura de Tokushima, regió de Shikoku. Poso tota la localització perquè aquesta zona és una de les zones més rurals i la menys visitada per turistes de tot Japó. Quan aneu a certs restaurants d’aquestes ciutats, tot està en Japonès i oblideu-vos d’un menú en anglès. Emporteu-vos algunes paraules però també us convido a escollir un plat sense saber que serà. És emocionant.
El tema del workcamp era Agricultura i era la primera vegada que se celebrava. Les tasques van ser netejar el jardí d’un restaurant, ajudar a netejar una carretera, participar en el cultiu d’arròs, entre d’altres. La feina era intensa però la gent local és molt agraïda i les societats rurals (no penso només al Japó) són societats molts agraïdes que si veuen que realment dones el millor de tu mateix, ells et tornen el mateix multiplicat per 10.

Sí. Hi ha una barrera lingüística. Sí. Hi ha una barrera cultural. Sí. Hi ha una diferència d’edat. Però és que tenen unes ganes de tenir un intercanvi enormes. Si parles una mica de japonès, ja veuràs que sorpresos, contents estaran. Tindran més ganes de seguir aquest intercanvi amb tu. I si no el parles intentaran comunicar-se amb tu, ja sigui mitjançant el llenguatge corporal combinat amb japonès i alguna paraula d’anglès o bé, us comunicareu a través dels voluntaris japonesos.

Una de les nits, la comunitat local va organitzar un workshop on gent de la comunitat local estava convidada a tenir conversa en anglès/japonès amb els voluntaris internacionals. Havien preparat un dossier amb frases amb les 2 llengües així que només calia posar-s’hi. Comences per algo fàcil i pots anar complicant una mica. I pel mig surten anècdotes o el que sigui. D’una manera o altre, es genera un intercanvi en essència preciòs. Veure gent de 80 anys (o més) posar-se a parlar anglès no té preu.

Acabat el workcamp, vaig viatjar durant 10 dies cap al sud (de Tokushima a Takamatsu). En total, 5 dies a la regió de Shikoku i 5 dies a la regió de Kumamoto. Si teniu la oportunitat de viatjar per les dos regions, sentireu que Shikoku és realment una regió més rural.

Arribat a Kumamoto, el meu segon workcamp era a Misato City i el tema del workcamp era organitzar un “Kids camps” en motiu de la celebració del Halloween. La raó del workcamp en aquest cas era promoure activament l’intercanvi cultural dels nens amb gent internacional. Sent més fins, la raó del workcamp era motivar els nens a parlar amb gent internacional i per tant, aprendre anglès. Al mateix temps, vem organitzar diferents activitats i jocs en motiu de la celebració del Halloween.

Per donar context, al 2016 es va produir un doble terratremol a la regió de Kumamoto en unes magnituds al voltant de 7 graus a l’escala de Richter causant fortes destruccions de cases i tot tipus d’infraestructures. Una de les ciutats més afectades va ser Mashishi City on el 80% de les cases va ser destruides i on moltes famílies, encara avui viuen en petits refugis proveits pel govern Japonès. Aquestes famílies són persones que degut a la seva situació econòmica, no han pogut finançar la reconstrucció de la casa. Part dels nens que van venir al camp estan en aquesta situació.

En global, el workcamp és especial per donar la oportunitat a aquests nens de tenir una festa en motiu del Halloween podent gaudir amb gent internacional. I com a voluntaris, aprens l’impacte dels terratrèmols en la societat i els efectes del mateix a més de tenir l’oportunitat de tractar amb nens (approx 30).

Un detall, el lloc on es feia el Workcamp que al mateix temps era l’Accommodation era una escola que al 1997 va ser abandonada degut a que no hi havien prous nens. L’organització local va restaurar l’escola i actualment n’utilitza tot l’espai per promoure aquests tipus de camps.

En ambdós projectes, el total de grup de voluntaris era reduit sent la meitat dels voluntaris japonesos i l’altre meitat voluntaris internacionals. L’objectiu d’aquesta distribució és promoure l’intercanvi cultural ja desde 0 entre els voluntaris. Els voluntaris/voluntàries japonesos/es són persones que ja de per si tenen un interés en millorar l’anglès i parlar l’idioma ja sigui per anar fer un projecte fora del Japó o anara a estudiar/treballar fora, entre d’altres.

En fi, intenteu enriquir-vos d’aquest intercanvi i procureu promoure una conversa que sigui inclusiva entre els voluntaris internacionals i els japonesos. És molt gratificant.

Com a reflexió final, podeu veure que he interactuat amb els 2 extrems de la societat japonesa. Gent gran i nens. Jo personalment he gaudit molts els 2 voluntariats i ho repetiria si bé són diferents. En funció dels vostres criteris i interessos, a més de dates disponibles i un llarg etcètera, hauríeu de veure que us agrada més. Ara bé, en qualsevol cas el Japó que veuràs anant a les ciutats més turístiques i el Japó que veuràs fent un Workcamp és probable que et doni la sensació que són dos mons diferents.

Gràcies per la lectura i a gaudir!