Suposant que la feina consistiria en tasques d’hort, de collita i de granja, vaig anar molt animada. La cosa però va canviar una mica: una piscina necessitava la nostra ajuda!! Bé, no era exactament una piscina si no una bassa per abastir d’aigua a la masia, que tenia el sòl trencat a causa de les arrels, però els voluntaris ens vam encarregar de poder-nos-hi banyar. La feina va ser bastant dura: picar el ciment, excavar, recollir les pedres amb pales i extreure-les, posar grava i finalment ciment. Un treball realment dur. Crec que va ser la força del grup la que va fer que aconseguíssim completar-ho! I després vam estar molt contents de poder ficar-hi ni que fos fins als genolls.
I és que en un camp de treball, penso que és molt important la companyonia i la complicitat amb tots els altres voluntaris. No només es rep experiència en feines determinades, sigui el camp que sigui seran d’ajuda a persones amb dificultats, de recol·lectors, paletes… si no que es rep un esperit de pertinença a un grup. És conèixer gent d’altres països i interessar-se i sorprendre’s per la seva cultura, tant per les semblances com per les diferències, també és parlar altres idiomes, estar amb gent que comparteix els teus interessos, conviure dia a dia i saber resoldre dificultats… Per mi els meus companys han estat el millor d’aquest camp.
També vull fer incís en què s’aprenen diferent maneres de viure i d’anar al lavabo… Si, si. Els W.C. del lloc eren molt naturals! El sistema em va agradar molt, així com les dutxes a l’aire lliure. Hem conegut moltes receptes de cuina noves i delicioses, i també hem après a desprendre’ns d’alguns utensilis, aliments o substàncies que crèiem necessàries però un cop no les tens i t’hi acostumes, no ho trobes pas a faltar tant.
I les instal·lacions també estaven molt bé, doncs comptàvem amb una cuina fantàstica plena de estris, un forn industrial on vam poder fer pizzes, pa i pastissos, una habitació compartida on vam passar estones molt agradables i un domo amb trapezi i tot.
Com a consells pràctics… què us podria dir? Primer de tot: deixeu-vos la vergonya a casa! Aquí s’han de parlar idiomes que no es dominen massa i s’ha de conèixer molta gent de cop. Després també crec que per anar a Can Pipirimoska és indispensable un anti-mosquits, si no voleu acabar com jo amb més de vuitanta picades. La roba que us heu d’emportar és ben poca, amb dos o tres mudes en teniu suficient, ja que es reutilitza perquè al dia següent s’ha de tornar a embrutar. Això si, alguna peça més de vestir per si s’ha d’anar al poble algun moment. També recomano endur-se un Pen Drive amb molta capacitat per poder recol·lectar totes les fotos que han fet els companys.
L’únic que em queda per fer és recomanar a tots aquells que us esteu pensant de fer un camp de treball que us hi animeu de cap, sigui quina sigui la temàtica, ja que és una experiència genial.