Can Pipirimosca – Valls (Catalunya)

Can Pipirimosca – Valls (Catalunya)
Fa poc he tornat d’un camp de treball a Catalunya situat a Can Pipirimoska, una casa amb terreny on es practica la permacultura, un sistema sostenible de vida harmonitzat al màxim possible amb l’entorn. És un camp de treball ambiental on he pogut gaudir del contacte amb la natura, passant gairebé tot el dia fora de casa i envoltada de plantes, arbres i animals.

Suposant que la feina consistiria en tasques d’hort, de collita i de granja, vaig anar molt animada. La cosa però va canviar una mica: una piscina necessitava la nostra ajuda!! Bé, no era exactament una piscina si no una bassa per abastir d’aigua a la masia, que tenia el sòl trencat a causa de les arrels, però els voluntaris ens vam encarregar de poder-nos-hi banyar. La feina va ser bastant dura: picar el ciment, excavar, recollir les pedres amb pales i extreure-les, posar grava i finalment ciment. Un treball realment dur. Crec que va ser la força del grup la que va fer que aconseguíssim completar-ho! I després vam estar molt contents de poder ficar-hi ni que fos fins als genolls.

I és que en un camp de treball, penso que és molt important la companyonia i la complicitat amb tots els altres voluntaris. No només es rep experiència en feines determinades, sigui el camp que sigui seran d’ajuda a persones amb dificultats, de recol·lectors, paletes… si no que es rep un esperit de pertinença a un grup. És conèixer gent d’altres països i interessar-se i sorprendre’s per la seva cultura, tant per les semblances com per les diferències, també és parlar altres idiomes, estar amb gent que comparteix els teus interessos, conviure dia a dia i saber resoldre dificultats… Per mi els meus companys han estat el millor d’aquest camp.

També vull fer incís en què s’aprenen diferent maneres de viure i d’anar al lavabo… Si, si. Els W.C. del lloc eren molt naturals! El sistema em va agradar molt, així com les dutxes a l’aire lliure. Hem conegut moltes receptes de cuina noves i delicioses, i també hem après a desprendre’ns d’alguns utensilis, aliments o substàncies que crèiem necessàries però un cop no les tens i t’hi acostumes, no ho trobes pas a faltar tant.

I les instal·lacions també estaven molt bé, doncs comptàvem amb una cuina fantàstica plena de estris, un forn industrial on vam poder fer pizzes, pa i pastissos, una habitació compartida on vam passar estones molt agradables i un domo amb trapezi i tot.
Com a consells pràctics… què us podria dir? Primer de tot: deixeu-vos la vergonya a casa! Aquí s’han de parlar idiomes que no es dominen massa i s’ha de conèixer molta gent de cop. Després també crec que per anar a Can Pipirimoska és indispensable un anti-mosquits, si no voleu acabar com jo amb més de vuitanta picades. La roba que us heu d’emportar és ben poca, amb dos o tres mudes en teniu suficient, ja que es reutilitza perquè al dia següent s’ha de tornar a embrutar. Això si, alguna peça més de vestir per si s’ha d’anar al poble algun moment. També recomano endur-se un Pen Drive amb molta capacitat per poder recol·lectar totes les fotos que han fet els companys.

L’únic que em queda per fer és recomanar a tots aquells que us esteu pensant de fer un camp de treball que us hi animeu de cap, sigui quina sigui la temàtica, ja que és una experiència genial.