(Redacció SCI-Cat) Divendres 16, a la seu de l’SCI- Catalunya vàrem conèixer l “’Asociación Campesina del Valle del Rio Cimitarra(ACVC)", de la mà de César Jérez, assessor tècnic de la ACVC i Alexia Guilera, periodista i acompanyant política a Colòmbia. Així mateix, es va passar el vídeo “Vida digna y desarrollo integral en Magdalena Medio”, que resumeix les mobilitzacions i fites que ha aconseguit l’ACVC durant els seus 10 anys de vida.

César Jérez va centrar el seu discurs en explicar quins són els objectius de l’ACVC davant un estat colombià mancat de polítiques públiques: primerament defensar el dret a la vida i els drets humans, ja que els actors en guerra colombians presenten als camperols com a guerrillers i en moltes ocasions són assassinats.

D’altra banda, desenvolupar cultius alternatius a la coca que permetin a la comunitat camperola autogestionar-se amb l’ajuda de la cooperació internacional i un nou programa de Seguretat Alimentària. El cultiu de coca genera repressió, tant per part de les guerrilles que volen treure profit econòmic a través del tràfic il.legal, com a través de les fumigacions indiscriminades de l’Estat que arrasen amb qualsevol tipus de plantació i molts cops produeixen malalties humanes. Segons Jérez, 640 tonelades de les 900 produïdes mundialment en un any procedeixen de Colòmbia, malgrat que augmenten el nombre de fulminacions no ha disminuït la producció.

Finalment, operar com interlocutors entre les parts en conflicte, és a
dir, entre l’estat i les guerrilles. En paraules de Jérez: “Debemos
tratar de que se regularice la guerra para que la confrontación militar
sólo la lleven a cabo las partes militares. Hasta el momento el Estado
ha violado el principio de distinción entre guerrilleros y población
civil, pues nosotros somos una organización civil y se debe distinguir
las diferentes partes del conflicto”.

Per la seva banda, Alexia
Guilera, acompanyant a comunitats camperoles en resistència a Colòmbia,
va aclarir que l’acompanyament físic s’ha d’entendre com acompanyament
institucional, explicava: “No només fem d’escut polític sinó realitzem
dissuasió política, ja que els acompanyants en tant que representants
d’un país europeu podem fer molta pressió a les autoritats colombianes”.

A
més, l’acompanyament polític, segons Guilera, és important perquè:
“permet espais de treball diari als camperols. Això en un context de
guerra bruta significa avançar, mantenir la feina feta.”