Cisjordània baixa de nou al carrer

Cisjordània baixa de nou al carrer
DSC008311 petita

Grup de joves a la manifestació d’Hebron el passat divendres. Clica la foto per veure la galeria

En les darreres setmanes estem assistint al ressorgiment d’un potent moviment que des de les places de Cisjordània crida la seta ràbia contra el que passa a Gaza. Darrere de les protestes que el passat divendres van tenir lloc a diversos punts de Cisjordània, des de Jerusalem Est a Nablús, queda representada la diversitat de l’espectre polític palestí, encara que a en l’àmbit local són els comitès populars qui van dominar l’organització.

A al-Khalil (Hebron), la manifestació es va celebrar després de l’oració del migdia davant de la mesquita d’al-Hussein. Sota el roent sol palestí, més de 20.000 persones segons diverses fonts van marxar lentament cap a la zona de Bab al-Zawyia, a les portes del casc antic, on hi ha un dels punts de control que divideixen la ciutat.

En la manifestació dominaven les banderes grogues d’al-Fatah, que s’havien trobat a faltar en l’escenari d’Hebron de les darrers setmanes, i les verdes de Hamas. Tot i això, també s’hi podien veure les de la Jihad Islàmica i del FPLP. Entre els manifestants també hi havia un grup de dones de Hamas i, especialment a l’inici, es respirava un ambient relaxat, del qual també en formaven part molts infants.

En aproximar-se a la zona de Bab al-Zawyia van començar els enfrontaments entre els manifestants i els soldats israelians, que van respondre a les pedrades d’alguns joves munició real, una pràctica que s’ha anat fent habitual en les últimes setmanes. Normalment, de fet, l’exèrcit reprimeix les manifestacions amb l’ús de gasos lacrimògens i bales cobertes de goma; a molts, l’enduriment dels mètodes per part de l’exèrcit al qual estem assistint porta el record de la dura repressió de la primera intifada.

El balanç final, després d’hores d’enfrontaments, va ser de 95 ferits, la majoria de bala. Entre les persones ferides, almenys una ha estat colpida per les bales dum dum, un tipus de munició que, quan impacta, s’expandeix dins del cos. Durant els combats, a més, també van ser vistos franctiradors israelians a les teulades de les cases palestines.

FUNERAL DEL SOLDAT ISRAELIÀ

Per atiar més el foc que escalfa l’ambient a Hebron, la nit de dissabte a diumenge la ciutat va acollir el funeral de Benaya Sarel, el soldat israelià mort dijous a Gaza. El cos va ser enterrat a l’antic cementiri jueu de la ciutat, a l’àrea de Tel-Rumeida.

Amb l’argument de la seguretat, la zona del cementiri va quedar completament bloquejada i a partir de les 22.30 va entrar un vigor un toc de queda per a tots els residents palestins, que es van veure obligats a confinar-se a les seves cases. Mentrestant, una processó de més de 10.000 israelians va caminar des de Kiryat Arba, un assentament il·legal prop d’Hebron on vivia el soldat, passant pel costat de la tomba dels Patriarques i Shouhada street fins arribar al cementiri.

Davant el temor d’atacs de colons després del funeral, moltes famílies palestines van decidir abandonar les seves llars per una nit, d’altres han van passar la nit en vetlla observant amb por el riu de gent, format per molts soldats i alguns civils armats, que passava per sota de les finestres.

Durant el funeral, els altaveus van difondre per tot el barri palestí la veu trencada dels familiars i amics del soldat que van assistir a la cerimònia. I així, mentre Israel desafiava la ciutat amb una nova provocació, els palestins continuaven seguint les notícies de Gaza, que ara ja parlen de més de 1.800 morts.

A