JORNADES DE REFLEXIÓ I INTERCANVI: Joves i conflictes al món des de Catalunya
Redacció SCI-Catalunya Durant els dies 22 i 23 d’octubre de 2009, l’SCI-Catalunya ha organitzat les Jornades de reflexió: Joves i conflictes al món des de Catalunya amb l’objectiu de reflexionar sobre la implicació i el paper dels joves, com a part de la societat civil, davant dels conflictes mundials, plantejant així el seu doble rol com a víctima i/o protagonista. S’ha comptat amb la col•laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al desenvolupament i l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans de la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.
El programa s’ha dividit en dos grans blocs: per una banda, presentacions de continguts i, per l’altra, exposicions de diferents experiències relacionades amb el paper dels joves com a part de la societat civil.
Visibilització dels joves com actors de la societat civil (22 octubre 2009)
El primer dia d’aquestes jornades de reflexió i intercanvi va incloure una taula rodona anomenada: “Estratègies i mètodes de noviolència per a la transformació social”, on va participar Sabino Ormazabal, membre de Bidea Helburu i Pepe Beunza, el primer objector de consciència a l’estat Espanyol.
Pepe Beunza va explicar la seva apassionant història, personal i col•lectiva a la vegada: l’aprenentatge fet per tal de ser objector de consciència i aconseguir, amb això, un canvi social. Ell es va declarar objector l’any 1971, en plena dictadura, quan encara ni tan sols existia com a delicte en el règim franquista. El lema de l’activista sempre ha estat: “siguis tu l’acció”, tal i com defensava Martin Luther King. La seva lluita noviolenta li va causar diversos empresonaments, un servei militar forçat al Sàhara, i uns quants mals de cap. Però va aconseguir crear un moviment estatal d’objecció de consciència i més tard d’insubmissió, que finalment aconseguiria abolir el servei militar l’any 2002.
El segon convidat, Sabino Ormazabal, és membre de Bidea Helburu (Bilbao) un grup de treball que vol impulsar la reflexió sobre els valors teòrics i les experiències pràctiques relacionades amb la noviolencia activa; el seu objectiu principal és demostrar com aquesta filosofia i les seves eines son útils per a la resolució dels conflictes a la nostra societat. Sabino va defensar l’enfocament de les estratègies de noviolència actuals, però des d’una perspectiva històrica, ja que la metodologia és comuna. Així mateix, va presentar diferents iniciatives d’acció noviolenta que s’estan portant a terme en l’actualitat a l’Estat espanyol com els diferents tipus de boicot o les accions directes.
Així doncs, aquest primer dia varem concloure que els joves tenen un gran potencial de transformació social, així mateix, és important admetre l’existència de conflictes, humanitzar-los i aprendre a transformar-los
Intercanvi d’experiències: Iniciatives Civils de Pau a Catalunya (23 octubre 2009)
A la segona jornada, la taula rodona “Intercanvi d’experiències: Iniciatives Civils de Pau a Catalunya”, ha inclòs els següents ponents: Xarxa d’Enllaç amb Palestina, Recursos d’animació intercultural, el Moviment Laic i Progressista, i les Brigades Internacionals de Pau. Cada organització ha presentat les seves activitats en relació amb la temàtica de les jornades:
– Recursos d’animació intercultural (RAI) no treballa directament en situacions de conflicte armat ni estrictament en missions de pau. La seva funció és promoure els intercanvis internacionals que permeten treballar amb joves, en situacions de conflicte local o bé amb societats que viuen el postconflicte. La seva idea és apropar els joves catalans a altres realitats a través dels intercanvis, per tal d’obrir la seva ment mentre coneixen i comparteixen, però sent conscients de la situació a la realitat més propera. Per això, es busca qüestionar i trobar els lligams entre realitats. Així, van compartir algunes de les seves experiències a Mèxic, Argentina o Llatina Amèrica.
– El Moviment Laic i Progressista (MLP) és una coordinadora d’entitats que agrupa diversos esplais catalans i també la Fundació Ferrer i Guàrdia. La raó de ser de les entitats de l’MLP és el seu ideari: grup d’organitzacions anti-dogmàtiques, laiques i progressistes en favor de la llibertat d’expressió. Ser laic vol dir que els drets de les dones i els homes són els mateixos, fugint de qualsevol diferència, sigui per justificacions ideològiques, religioses, polítiques o culturals. Han desenvolupat experiències concretes de promoció de pau a Bòsnia o Algèria en l’àmbit dels esplais: projectes amb infància, treballant amb activitats de lleure. Volen donar responsabilitats als joves perquè se n’adonin que poden transformar el seu entorn local a millor.
– Brigades Internacionals de Pau desenvolupa diferents projectes d’acompanyament a les víctimes de la societat civil durant i després d’un conflicte armat; la qual cosa forma part de les estratègies de no violència que denuncien els abusos dels estats sobre la seva pròpia ciutadania, utilitzant aquesta des del coneixement propi i davant l’opinió pública internacional. Treballen en zones de conflicte declarats: Guatemala, Mèxic (paramilitars), Indonèsia, Nepal (situació inestable desprès del canvi de govern). També estan desenvolupant un projecte de sensibilització a Guatemala.
– Xarxa d’Enllaç amb Palestina (XEP) es va crear l’any 2003 arrel de la Intifada per un moviment d’entitats que treballaven a Palestina. El seu objectiu és crear mobilitat internacional per tal de sensibilitzar la població catalana sobre el què està passant a Palestina, mitjançant camps de treball, visites d’estudi, brigades temàtiques, SVE, etc. A la vegada, també intenta que la població palestina tingui observadors internacionals davant la impunitat amb la que actua l’estat d’Israel. El XEP treballa principalment amb l’International Solidarity Movement (ISM).
En aquest segona sessió ens hem preguntat quines podrien ser les línies de treball de les entitats juvenils per la Pau?, i hem conclòs que les seves accions han de tenir ressò local i global, per poder respondre a interessos que promoguin efectes subjectius i col•lectius com la pèrdua de la por i la pràctica dels drets fonamentals; davant el model capitalista en crisi cal potenciar una contracultura generacional pacifista, compromesa, activa i amb capacitat d’incidència;i finalment, s’ha d’utilitzar l’estratègia de noviolència amb humor, provocació, imaginació i serenitat.