Del conflicte a la col·laboració, una experiència inoblidable

Del conflicte a la col·laboració, una experiència inoblidable

Per Frank Mora

Em dic Frank M. Mora i sóc professor a una escola d’adults. Entre el 2 i el 9 d’abril del 2024, vaig tenir l’oportunitat de participar en un curs de formació a Herentals, Bèlgica, titulat “From Conflict to Collaboration: Building a Culture of Peace in Diverse Communities”, emmarcat dins del projecte “Peace in Diversity” (Pau en la Diversitat), juntament amb 28 participants de més de 10 països, posseïdors d’un major nombre de nacionalitats.

Aquest curs ha estat organitzat i implementat pel Secretariat Internacional de Servei Civil Internacional (SCI) i cofinançat per la Unió Europea, mitjançant el programa Erasmus+, fent possible la materialització d’iniciatives fefaents de pau, diversitat i d’inclusió, tant necessàries en els temps actuals.

La formació
El tema vertebral de la formació va ser com bé indica el seu nom “la pau”, però no la que ens imaginem a nivell mundial, sinó a nivell personal i interpersonal, la qual sí que és accessible i realment podem gestionar-la de forma individual, i des de la qual pot brollar la pau a un nivell més ampli i arribar a esglaons més alts.

Ha estat una oportunitat única per abordar a fons aquesta matèria, i s’ha aconseguit sobretot mitjançant activitats de reflexió i lúdiques, en un espai lliure de conflictes i on sempre s’ha pogut respirar una atmosfera pacífica i afectuosa. Les formadores, Goska Tur i Natalje Jivkova, així com les organitzacions col·laboradores: SCI – International Secretariat, PVN Albania, EdUcAntwerp, CVS Bulgaria, SCI Germany, Útilapu Hungary, VSI Ireland, GAIA Kosovo, CID North Macedonia, SCI Poland, Young Researchers of Serbia i SCI Catalunya; han seleccionat encertadament els participants, tan diversos com el nostre grup; al seu saber fer hem aportat encara més dinamisme i bones vibracions al present curs, de manera que ha resultat profitós al 100%.

 

La meva experiència personal
Des dels coneixements teòrics fins a les activitats gamificadores, en què el fet de reflexionar ha estat imbricat de forma omnipresent, considero, si més no, a títol personal, que ha estat una experiència àmpliament enriquidora i que no m’importaria repetir. D’una banda, dins de la meva esfera personal, he après conceptes importantíssims sobre la NVC (comunicació no violenta) que considero òptims per aplicar a les meves relacions interpersonals, i d’altres relacionats amb la pau amb la natura, a la qual cosa hi ha contribuït el menú vegetarià subministrat, i la localització de l’alberg al mig del bosc, cosa que ens ha permès connectar-hi a fons. Aquest ambient ha permès que els i les participants connectéssim i entauléssim amistat tot i tenir procedències molt diverses, buscant punts comuns que ens enfortissin, alhora que, a través de les diferències ens hem enriquit de forma mútua, tant social com culturalment.

D’altra banda, a l’àmbit laboral, he decidit aplicar metodologies lúdiques apreses durant el programa, que opino que fomentaran l’esperit d’equip del centre escolar on treballo, així com augmentarà la motivació. A més, he aconseguit contactes amb què he acordat diverses col·laboracions amb el meu centre de treball.

Reflexió personal
Com que ha sigut una vivència molt positiva i de gran utilitat, animo a aquells que comparteixin i/o que vulguin sentir i conèixer en més profunditat els valors sobre els quals es fonamenten la UE, com són: la democràcia, la pau, el respecte, la diversitat, la multiculturalitat, etc.; que intentin optar per una de les places en aquest tipus de campaments, els quals, encara que en alguns aspectes puguin comportar un veritable repte, com ara: compartir habitació amb vuit persones; val completament la pena.

A més, estic segur que qui rebi l’oportunitat, no es penedirà de l’experiència; ja que els i les afortunats/des podran: conèixer altres joves interessats com vosaltres a construir un món millor des de l’interior, formar-se en valors ètics que t’acompanyaran al llarg de la vida i que es compartiran a la teva esfera personal i, qui sap, potser fins i tot canviar el món. D’aquesta manera, es pot retornar així d’alguna manera la gran inversió realitzada amb els i les seleccionats/des i de crear un món més solidari i sostenible. Per tot això, només podria agrair i promocionar aquelles persones que m’han brindat l’oportunitat de gaudir d’aquesta setmana inoblidable la gran tasca de la qual fan a través de l’SCI Catalunya i la resta d’ens esmentats anteriorment, tant a nivell social, de voluntariat com de tallers, i que per tant, mereixen reconeixement i suport per seguir amb els seus objectius nobles.

Conclusió
En definitiva, el nom d’Herentals i aquest curs de formació sempre ocuparan un trosset del meu cor, tant per les bones experiències, com pel positiu canvi de mentalitat derivat dels continguts tractats i les futures aplicacions d’aquests. A més, espero que alguns de vosaltres, lectors i lectores, us animeu a participar i continuar amb l’àrdua tasca que encara queda, sobretot, perquè treballant units en una única direcció, puguem construir un món millor tant per gaudir-lo ara com per a futures generacions. Amb aquest curs, si no la teníem d’abans, s’ha alimentat la llavor que tenim els joves per transformar el món i la societat en un lloc més feliç i més just, en el qual individualment podem fer petites accions, però en els que units, serem i farem el canvi!