Al curs de conflictologia, que constarà de 10 sessions entre el 15 i el 25 de novembre a Barcelona, parlarem del marc legal de la protesta, del model policial, la militarització creixent i altres mesures autoritàries i mecanismes repressius com a resposta neoliberal a la crisi multidimensional global que vivim i a les protestes i moviments polítics que s’hi oposen

Amb aquest curs de conflictologia volem oferir eines i pistes de caire més teòric, però també vinculades a l’acció (praxis) política militant de col·lectius i activistes que lluiten a peu de carrer, que ens permetin aprofundir des d’una perspectiva crítica i panoràmica en la situació que estem travessant actualment. Mirarem d’entendre des de diferents perspectives, incloent-hi l’estudi de casos concrets a nivell local i internacional, quines són les causes darrere la repressió que amenaça al dret a la protesta. Des de l’àmbit legal, econòmic, de model policial, o geopolític, entre d’altres, compartirem guies i coneixements que ens permetin fer una anàlisi d’una realitat greu, complexa i desafiant que s’oposa a qualsevol moviment de transformació en clau de justícia global.

A finals de 2022 estem en una situació de crisi global de múltiples dimensions i gravetat creixent que qüestiona els fonaments últims del sistema capitalista dominant. Inflació desbocada, deute disparat, precarització aguditzada (atur, temporalitat, treball informal, salaris devaluats) són circumstàncies que s’estan vivint a molts indrets del planeta quan encara no ens havíem “recuperat” de la crisi financera del 2008.

Aquests fenòmens, a més, estan directament o indirecta relacionats amb una emergència climàtica cada cop més present en el nostre dia a dia, i que es manifesta amb una competència cada cop més voraç pels recursos energètics i naturals (gas, petroli, minerals per a les tecnologies) o amb l’augment dels moviments migratoris causats per fenòmens naturals extrems, per la citada situació socio-econòmica o per conflictes bèl·lics, entre altres causes. Dones, nenes i joves cada cop més invisibilitzades i abocades a treball reproductiu no pagat i a múltiples violències, com les que reben també persones migrades i racialitzades arreu d’Europa. Entre elles, les que es produeixen en el marc de conflictes bèl·lics inter-imperialistes creixents, dels quals el que més atenció ha rebut és a Ucraïna, però no és ni de bon tros ni el primer ni l’únic.

Davant d’aquestes situacions, persones i pobles d’arreu s’organitzen i es manifesten per exigir i aconseguir transformacions profundes i sostenibles, per defensar els seus drets fonamentals que en el context descrit són sistemàticament vulnerats. Els esclats de ràbia i indignació han augmentat en freqüència i intensitat els darrers anys, amb capacitat de mobilitzar grans masses de la població i aconseguir canvis significatius tot i la repressió rebuda. Exemples d’aquest fet els trobem a Xile o Colòmbia els darrers anys, però també a Palestina, el Sàhara o més recentment a l’Iran.

Per la seva banda, l’extrema dreta ha crescut en força, organització i visibilitat, entrant cada cop més a governs i institucions d’arreu. La inversió en despesa militar i tecnologia repressiva no para de créixer, i les legislacions de diversos països estan virant cap a posicions més conservadores i autoritàries per facilitar el control social de la població. El gir autoritari i de caire repressiu amenaça al dret a la protesta i a l’organització política que es disposi a qüestionar a les institucions, als responsables polítics o al mateix sistema que hi ha darrere la crisi i els seus impactes. I ho fa mentre fa els ulls grossos, o directament reforça, la violència, la discriminació i l’odi que difon i promou l’extrema dreta contra dones, migrants, pobres i persones LGTBIQ+.

Per donar resposta a aquest context, la formació és essencial. És per això que la XVIa edició del curs de conflictologia tractarà sobre el dret a la protesta davant de la crisi global i el gir autoritari actual, amb un focus especial a la regió mediterrània. Si voleu participar d’aquest curs, podeu consultar-ne a sota el programa i inscriure-us al formulari. Com veureu, comptarem amb ponents amb àmplia experiència teòrica i militant en àmbits diversos.

Informació pràctica
Dates: 15, 17, 22, 24 i 25 de novembre del 2022
Lloc: La Vaqueria de l’SCI (C/ del Carme, 95, Bcn)
Horari: de 17 a 20h
Preu: per a no sòcies 20€ retornables*
Inscripcions a través d’aquest formulari i pagament a través d’aquesta pàgina.
* Es retornarà l’import complet del curs amb l’assistència al 80% de les sessions. Gratuït per sòcies.
** Per obtenir el certificat del Pla de Formació de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya cal assistir a un 80% de les sessions.

Programa complet NOVEMBRE 2022
Si no s’indica el contrari, les sessions seran en català

Dimarts 15
De 17 a 18:30h
Crisi global i estats
Amb Jaime Pastor, politòleg i editor de ‘Viento Sur’
En aquesta sessió farem una anàlisi del conjunt de crisis entrecreuades (climàtica, energètica, econòmica, de cures, social, alimentària, sanitària, política i geopolítica…) que s’estan succeint en el marc d’un capitalisme global desbocat. També parlarem de l’amenaça d’un futur distòpic en el context de la crisi de la globalització neoliberal, l’agreujament dels conflictes geopolítics i interimperialistes i l’ascens de la militarització i dels Estats fallits. Finalment, oferirem alguns apunts sobre les diferents transicions possibles i el paper que els moviments socials alternatius haurien de jugar en la construcció d’un nou horitzó eutòpic.
Idioma: castellà

De 18:30 a 20h
Noves extremes dretes i conflicte social
Amb Nuria Alabao, periodista, doctora en antropologia i membre de ‘Fundación de los comunes’
Assistim a una onada conservadora. Les noves extremes dretes que emergeixen a occident es proposen com un gir autoritari per a la gestió de la crisi actual de les democràcies liberals. Com ens recorda Wendy Brown, el paisatge subjectiu que deixa el neoliberalisme, el procés d’individualització radical, ha preparat el terreny perquè emergeixi. Com en els feixismes clàssics, la seva funció és mobilitzar la por i refractar el descontentament a través de la lent del conflicte ètnic o de gènere. La seva funció política, avui com ahir, és neutralitzar el conflicte social. Quines estratègies podem utilitzar per confrontar-les?
Idioma: castellà (online)*
*Alabao farà la ponència de forma online però la seguirem i farem el debat posterior presencialment des de La Vaqueria totes juntes.

Dijous 17
De 17 a 18:30h
Dret a la protesta, com se’ns està permetent exercir-lo?
Amb Laia Serra, advocada especialista en drets humans
Què engloba el concepte “dret a la protesta”? Qui pot exercir-lo? Quins tipus de pràctiques empara? Qui en marca els límits? Coneixem quina normativa ens empara? Quines lleis i quines pràctiques l’estan restringint? Com es defensa i s’eixampla aquest dret?

De 18:30 a 20h
Delictes d’odi, com s’han distorsionat?
Amb Laia Serra, advocada especialista en drets humans
Els delictes d’odi van néixer com una reivindicació dels col·lectius que reclamaven visibilitzar una violència discriminatòria que els afectava de forma específica i que pretenia impedir l’exercici de drets en peu d’igualtat. Com i qui els ha anat definint a escala internacional? Què ha passat a l’Estat espanyol perquè s’hagi acabat aplicant per protegir a policies, contra activistes del BDS o contra independentistes?

Dimarts 22
De 17 a 18:30h
El mur com eina de destrucció: la construcció de l’apartheid israelí i el seu negoci i expansió mundial
Amb Ainhoa Ruiz, investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau en militarització de fronteres
De quina manera una eina com un mur, que associem a la protecció i a la vida, esdevé una eina de destrucció? La segregació espacial és una de les bases per a la construcció d’un règim d’apartheid. Així ho vam veure al cas de Sud-àfrica i és una eina clau en la construcció de l’Estat israelà.

Aquesta sessió analitzarà el mur com a eina de violència i com a instrument per construir les bases geogràfiques d’un règim d’apartheid. Veurem quin és l’estat de construcció de murs a Israel, paradigma d’Estat emmurallat al món, com es fa servir i quina construcció ideològica hi ha darrere basada en la securitització de la població palestina. Al mateix temps coneixerem com aquest model d’apartheid s’ha convertit en una marca de negoci i com s’està exportant a tot el món en un marc generalitzat de militarització fronterera.

De 18:30 a 20h
Les fronteres com a espais de repressió: securitització, externalització i privatització del control migratori
Amb Clara Calderó, responsable de projectes de migracions de NOVACT
Quins idearis imperen quan la seguretat dels Estats trepitja la seguretat de les persones en moviment? Com esdevenen les fronteres espais de desprotecció de la vida i dels drets? Quins interessos existeixen rere la construcció de les fronteres com a espais militaritzats, cada vegada més difosos i estesos en el territori, tant a l’interior com a l’exterior dels Estats de l’Europa fortalesa?

Aquesta sessió reflexionarà al voltant de com la deriva securitària del sistema capitalista i neoliberal ha configurat les fronteres com a espais de desprotecció i repressió. Es proposaran anàlisis dels processos d’externalització i militarització del control migratori, així com dels interessos de la indústria que els impulsa.

Dijous 24
De 17 a 18:30h
Gasejar, mutilar, sotmetre: les polítiques autoritàries de les armes no letals
Amb Paul Rocher, economista, diplomat en ciències socials i autor del llibre ‘Gasear, mutilar, someter. La política de las armas no letales’
Idioma: anglès (online)*
La policia de tot el món està cada vegada més equipada amb les anomenades armes no-letals. Però el mite que aquestes armes són eines inofensives de control de multituds es normalitza i en realitat alimenta l’ús policial d’instruments altament perillosos com les bales de goma, els gasos lacrimògens i diversos tipus granades. Més concretament, es demostra que la mera disponibilitat d’aquestes armes augmenta la brutalitat policial. Al mateix temps, la política de les armes no-letals sembla estretament relacionada amb el neoliberalisme, i el gir autoritari que alimenta. Entendre la política autoritària requereix, doncs, una anàlisi de la brutalitat policial i una anàlisi de la dinàmica socioeconòmica que sustenta el neoliberalisme. D’això es tracta precisament.
*Rocher farà la ponència de forma online però la seguirem i farem el debat posterior presencialment des de La Vaqueria totes juntes.

De 18:30 a 20h
Polítiques policials i policies polítiques a Catalunya en l’àmbit de l’activisme
Amb Jesus Rodriguez, periodista de La Directa
Les polítiques policials a Catalunya en l’àmbit de l’activisme han estat marcades els darrers anys pels nombrosos casos d’abusos i vulneracions dels drets fonamentals. Més enllà de les dures imatges de violència policial al carrer i als desnonaments, com s’estructura el sistema repressiu? La Brigada Mòbil i les ARRO sumen prop de 2.000 agents antiavalots (un 12% del total de Mossos d’Esquadra), multiplicant per deu el nombre d’aquests agents vint anys enrere. Però més enllà de la violència física, s’ha articulat una autèntica maquinària d’intromissió en els drets de reunió i associació per part de les brigades i unitats d’informació dels Mossos d’Esquadra, el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil, que actuen com una veritable policia política.

Divendres 25
Les sessions de divendres es faran a La Fede (C/ Tàpies, 1)
De 17 a 18:30h
Dones d’Iran: el subjecte revolucionari organitzat contra l’Islam polític
Amb Özgür Güneş, sòcia treballadora de la Cooperativa Col·lectivaT i professora associada de sociologia a la UdL
Quines eines conceptuals necessitem per entendre les protestes actuals de les dones d’Iran? Quin és el rerefons històric, polític, econòmic i ideològic que determina la condició de la dona a Iran pel que fa a drets, llibertats i la posició que ocupen en la societat?

Aquesta sessió farà una contextualització a partir d’aquestes preguntes i aproximarà a les protestes en curs situant les dones d’Iran com a subjecte revolucionari organitzat. Proposarà una conceptualització crítica pel que fa al subjecte transformador i suggerirà pensar sobre les possibilitats i formes de la solidaritat antirepressiva transnacionals.

De 18:30 a 20h
Eines col·lectives per fer front a la violència i la repressió [OBERTA]*
Debatrem amb membres de diversos col·lectius com els afecten els mecanismes repressius de l’Estat i com hi responen.
Amb la participació de:
Gina, de #GinaAbsolució
Alys Samson, membre de la Coalició Prou Complicitat amb Israel
Paula Cardona, Membre del Moviment per l’Habitatge i la Comissió Jurídica
Modera: Clara Jorge, del grup d’Entreterres

*No cal que estiguis inscrita al curs de conflictologia per assistir a aquest debat.

Inscripcions a través d’aquest formulari i pagament a través d’aquesta pàgina. Si tens qualsevol dubte escriu-nos a info@scicat.org.