Al Cicle d’Ecofeminismes, organitzat amb l’ODG, hem parlat sobre les problemàtiques que vivim actualment i hem explorat de quina manera hi podem donar resposta des dels ecofeminismes
El cicle semipresencial ‘Ecofeminismes: mirades i propostes per transicionar cap a nous models d’arrel’ ha tingut lloc els dies 27, 28 i 29 d’abril. L’hem organitzat conjuntament amb l’ODG i hem comptat amb la participació d’Acció Ecofeminista, Aliança contra la Pobresa Energètica, Xarxa per la Sobirania Energètica, Arran de Terra, Sindillar, Papers per a Tothom i Col·lectiu Punt 6, a més d’una trentena de participants.
Vam començar el cicle de la mà d’Acció Ecofeminista, que va abordar els diferents aspectes de la crisi actual des d’una perspectiva ecofeminista i va explorar de quines maneres s’hi pot donar resposta. Durant la sessió, que vam fer en format online, la Joana Bregolat, la Blanca Bayas i Aitziber Uriagereka van explicar que, quan parlem d’ecofeminismes, ens referim a la corrent que intersecciona l’ecologia i el feminisme, les diferents lluites per la recuperació de sobiranies i la defensa d’una vida digna. També es va fer un repàs històric per entendre d’on sorgeix aquesta corrent i de quina manera se’n van posar les bases, entre altres. Per tancar la xerrada, Acció Ecofeminista va concloure que “és més urgent que mai la coordinació de resistències i espais de sororitat que transitin cap a la construcció d’un nou model que posi al centre a les persones i el medi ambient” i que “en la pandèmia s’han vist dinàmiques ecofeministes de suport mutu i de cures”.
En la segona sessió, vam comptar amb diversos col·lectius que van explicar les seves experiències de sobiranies ecofeministes al territori i van reflexionar-hi des d’aquesta perspectiva. Mònica Guiteras, d’Aliança contra la Pobresa Energètica, va assenyalar que “amb la pandèmia s’ha visibilitzat la casa com a defensa del territori, un espai que ha de ser segur i digne“. Per la seva banda, Ana Correro, d’Arran de Terra, va afirmar que “amb la pandèmia ens hem adonat que les xarxes alimentàries locals s’han mantingut i han donat cobertura a col·lectius vulnerabilitzats des d’una lògica no assistencialista”. Lisette Fernández Calderón, de Sindillar i Papers per Tothom, va denunciar amb fermesa que “les treballadores de la llar no estem incloses en la prevenció de riscos laborals“. A més, Blanca Valdivia, del Col·lectiu Punt 6, va defensar que “hem d’habitar espais i territoris que facilitin i trenquin amb la visió heteronormative basada en la família” i que “l’urbanisme és una forma de pensar noves realitats”.
Per acabar, Correro va apuntar que “la mirada ecofeminista ens hauria de permetre buscar més punts d’aliança, no només entre les lluites, sinó amb també amb els que són diferents de nosaltres” i Gutieras va reblar: “la reparació hauria de venir per reconèixer el deute ecològic, però també de cures”. Va ser un plaer trobar-nos a La Vaqueria, però també vam retransmetre la xerrada en directe pel nostre Canal de You Tube. Recupereu aquí la sessió sobre experiències de sobiranies ecofeministes al territori!
L’última activitat del cicle va ser una passejada pel barri del Raval amb perspectiva ecofeminista. Abans de començar, vam fer una dinàmica per situar-nos. Ens vam dividir en grups i juntes vam respondre i reflexionar sobre diverses preguntes: quins trajectes fem en el nostre dia a dia? Quina diferència hi ha entre els trajectes que poden fer majoritàriament els homes i les dones? Durant la passejada vam constatar que, tot i que hi ha persones i condicions diverses, totes les ciutats estan dissenyades de la mateixa manera, ja que estan pensades per a la producció i el consum i no per a les cures. També ens vam fixar en la gran quantitat d’espai que ocupen els cotxes i en la manca de lavabos, fonts públiques i espais verds. A més, també vam reflexionar sobre les tàctiques de supervivència per resistir aquest urbanisme elitista i les opressions estructurals.
Moltes gràcies a tots els col·lectius i persones que heu participat d’aquest cicle!