Al curs de Conflictologia hi van participar ponents de Catalunya, Tunísia, Palestina, Líban, Jordània i Sàhara Occidental

El passat 4 i 5 de novembre, SCI Catalunya va portar a terme l’edició del Curs de Conflictologia en línia “Vulneracions del dret a la informació”, amb ponents de Catalunya, Tunísia, Palestina, Líban, Jordània i Sàhara Occidental.

Les dues jornades, en què van assistir una desena de voluntàries, van tractar l’estat de la llibertat d’expressió, la llibertat de premsa, i el dret a la informació dels diferents territoris, a més d’analitzar el context informatiu i les vulneracions de drets als professionals dels mitjans a Gaza i Cisjordània, i al sud del Líban.

Mapa de la Censura, amenaces a la llibertat d’expressió i de premsa als països catalans

El curs va començar amb Carme Verdoy, editora i coordinadora de Mèdia.cat, l’Observatori Crític de Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils. Des del 2015, aquesta entitat registra i monitoritza a través d’una eina interactiva, el Mapa de la Censura, diverses formes d’atemptat contra la llibertat d’expressió i de la informació als territoris de parla catalana.

Cada mes, s’afegeixen entre 4 i 5 nous casos. Només aquest any, ja se n’ha registrat 46. La majoria dels incidents són per censura d’expressions artístiques i acadèmiques, o amenaces, intimidacions i obstaculitzacions, que han augmentat. La major activitat registrada va ser entre 2019 i 2021, en què es van disparar les agressions físiques i altres incidents de cossos policials contra periodistes.

Carme Verdoy també va fer incidència en els litigis estratègics contra la participació pública, coneguts com a ‘SLAPP’ per les seves sigles en anglès, utilitzats per silenciar i coartar obrint processos judicials. Segons Verdoy, “la mateixa professió periodística no estem prou alerta a aquest tipus de pressions”, que afecten també a activistes, i sovint són “silencioses, llargues i no tan visibles”.

Els periodistes a Cisjordània, al punt de mira

Mohamad Zwahra és periodista i activista palestí del poble d’Al-Masrara, al sud de Bethlehem. És també membre de la junta directiva del Popular Resistance Coordination Committee (PSCC) i d’Al-Shmoh Cultural Center. Ha treballat per documentar els atacs dels colons israelians contra els agricultors palestins, especialment durant la temporada de la collita de l’olivera, i els esdeveniments de resistència popular durant tretze anys.

Després del 7 d’octubre, com ell, la majoria de la població de Cisjordània tenen el moviment restringit, davant l’augment de casos d’atacs violents i de coacció per part dels colons. Coincideix amb l’època de recollida de les olives, en què col·labora pagesos i tota la comunitat, i és la principal font d’ingressos per a moltes famílies. Aquest any, és el primer que no s’està podent dur a terme la tradicional campanya, Fazaa, per culpa dels atacs.

A través del PSCC, l’activista també participa en el projecte “Voices of the Land”. D’una banda, el projecte busca deixar constància i registrar els testimonis dels habitants d’àrees com la Vall del Jordà i, de l’altra, s’ensenya als més joves a enregistrar imatges i vídeos de qualitat per documentar les accions dels colons.

La muntanya russa de la llibertat de premsa a Tunísia

Malek Lakhal és investigadora en ciutadania, moviments socials, organitzacions de la societat civil i feminisme. Com a periodista, ha treballat al diari independent Nawaat, coincidint amb l’arribada de la democràcia i la llibertat de premsa a Tunísia el 2011, arran de la Revolució.

Durant deu anys, el periodisme es va poder exercir amb “una certa llibertat” i es va especialitzar en el procés de justícia transicional del país. El punt àlgid de la llibertat de premsa a Tunísia, però, va coincidir amb la necessitat de repensar els models de negoci dels mitjans per finançar-se, sufragats en bona part per donants i fons d’organitzacions no governamentals internacionals, creant una “dependència en els seus diners i la seva agenda”.

Segons Malek Lakhal, hi ha hagut un retrocés en el suport a la democràcia i al periodisme independent al país des de les eleccions d’octubre de 2019. “Estem en la mateixa situació [que abans de la Revolució], amb canals de televisió propagandístics i sense espais per les persones en la política”.

L’autocensura i les dificultats d’accés a la informació a Jordània

Muhammad Shamma és corresponsal a Jordània de Reporters Sense Fronteres (RSF). Aquest periodista freelance, especialitzat en drets humans, va enumerar algunes de les lleis que obstaculitzen el treball periodístic i limiten l’accés a la informació, impactant en la qualitat dels continguts. Un exemple és la Llei de la Ciberdelinqüència de 2015, on determinades publicacions en línia i a les xarxes socials poden ser objecte de persecució judicial o condemnes.

Aquestes restriccions sistemàtiques també provoquen l’autocensura, fent que molts mitjans i periodistes evitin publicar sobre temes relacionats amb els cossos governamentals, la religió, el feminisme o les relacions internacionals de Jordània amb alguns països del Golf. Una situació que, segons Yara Harake, activista libanesa i defensora dels drets humans, és una situació similar a tota la regió.

Els activistes també van posar com a exemple l’espionatge entre 2019 i 2020 a les periodistes Rana Sabbagh i Lara Dumas, editora sènior i periodista d’investigació a Organized Crime and Corruption Reporting Project (OCCRP), exposats per Justice for Journalists. En aquella època, l’OCCRP treballava en els projectes d’investigació de Credit Suisse i en els Papers de Pandora.

#JusticeForIssam

Elissar Koubessi és productora de televisió i membre de Nakaba Badila, comitè del sindicat de premsa alternativa al Líban. Koubessi va explicar els moments de consternació i tristesa que estava vivint el sindicat després que el 13 d’octubre perdessin un dels seus socis, Issam Abdallah, periodista de Reuters mort mentre cobria els esdeveniments al sud del Líban. Koubessi també va esmentar un a un els periodistes morts a Gaza [36 en l’actualitat]: “vull dir els seus noms perquè eren amics, no només una xifra”.

El sindicat ha iniciat la campanya internacional, #JusticeForIssam, i han sol·licitat condemnar i donar suport a “una investigació independent a l’Alt Comissionat per als Drets Humans sobre l’assassinat d’Issam Abdallah i sis companys més ferits en un atac israelià” mentre feien la seva feina. Koubessi va esmentar que no només els periodistes eren blancs d’atacs, també les seves famílies. “Som part de la població civil. Hauríem d’estar protegits, és la llei”, va recordar. Una altra problemàtica és la falta de protecció. Els periodistes han d’anar identificats, però equipats amb armilla protectora. Segons el sindicat, però, als professionals de mitjans no internacionals se’ls proporcionen armilles deficients, en alguns casos “omplerts amb sorra”.

Dificultats i reptes per trencar amb el silenci mediàtic al Sàhara Occidental

Hafed Jatri, periodista de la Ràdio Nacional Sahrauí, va explicar les dificultats i reptes que afronten les persones que exerceixen com a periodistes als campaments de refugiats Sahrauís. Per altra banda, Huda Bugana, periodista a la TV RASD va parlar sobre aquestes dificultats i la situació dels periodistes als territoris ocupats del Sàhara Occidental.

Pots llegir la relatoria sencera del curs de Conflictologia sobre el dret a la informació aquí. Autores de la crònica i la relatoria: Sara Centellas i Cristina Ferret.