L’SCI Catalunya va organitzar, de l’11 al 15 de desembre de 2023, una nova edició del Curs de Conflictologia. La formació va abordar des d’una mirada crítica la geopolítica de les migracions al Mediterrani, l’Orient Mitjà i l’Abya Yala.

Si no vas poder assistir presencialment al curs sobre geopolítica de les migracions, tens l’opció de fer-lo online a través de l’Aula Virtual de l’SCI.

El curs va incloure una desena de sessions amb persones expertes i una taula rodona, on es va reflexionar sobre les narratives europees de securitització de les migracions, que reforcen i legitimen el racisme institucional profund, intrínsec tant als discursos polítics com als mitjans de comunicació. Les alteritats i l’explotació postcolonial també configuren un règim global d’apartheid racial que cal identificar i contrarestar.

A la primera sessió, el politòleg i investigador Lorenzo Gabrielli va oferir una mirada geopolítica crítica per desxifrar la guerra als migrants. La sessió va girar al voltant de com i per què la migració s’ha transformat en un element central del panorama geopolític mundial. És van abordar els elements polítics, econòmics i socials de l’àmbit de les relacions internacionals que influencien i interactuen amb les diferents formes de mobilitat, així com, més extensament, amb l’espai geogràfic, les fronteres i el temps.

L’historiador i professor Steven Forti va abordar el paper dels moviments polítics i socials d’extrema dreta aquí i internacionalment a l’hora d’enfocar políticament, socialment i mediàticament els fenòmens migratoris, la diversitat i l’alteritat a les societats del Nord global. Per fer això, es va centrar en les ‘guerres culturals’ d’aquests grups, les estratègies i a través del qual les extremes dretes contemporànies defineixen i connecten temes diferents que van des de la immigració “il·legal” fins a la “ideologia de gènere”.

A la sessió “Les fronteres al món contemporani”, el geògraf Xavier Ferrer-Gallardo va abordar l’evolució del significat i funció de les fronteres. Aquestes construccions socials i polítiques, a més de dividir les unitats-nació, també reforcen i representen identitats col·lectives. Però a Europa, la llibertat de moviment dels ciutadans europeus xoca amb el control i deshumanització dels migrants i refugiats. El què explica, segons l’expert, que hi hagi una tendència a refronteritzar que “a la Unió Europea es viu de manera contradictòria”.

L’Ainhoa Ruiz Benedicto, investigadora en el Centre Delàs d’estudis per la pau, va analitzar el fenomen de la creixent securitització a les fronteres contemporànies, sobretot davant dels fenòmens migratoris. Durant la sessió es van abordar diferents dispositius de control i repressió del moviment dels migrants i refugiats des del Sud global, quins actors han sigut centrals en aquesta dinàmica i quines conseqüències comporta per a les persones en moviment, però també als sistemes democràtics.,

La militant afrofeminista Victoria Muñoz va explicar com a través del (neo)colonialisme i l’espoli les migracions del Sud global al Nord global, que no són les més importants quantitativament, són les que tenen més impacte mediàtic. Aquests fenòmens migratoris es relacionen amb una política econòmica global duta a terme pel Nord global, on unes de les víctimes més vulnerables són els infants i adolescents migrants. Això justifica que “la lluita colonial és avui més vigent que mai perquè encara no ens hem desfet del tot d’aquest poder colonial”, d’acord amb Muñoz.

A la sessió ‘Migracions i geopolítica al Sàhara i Marroc’, l’Albert Giralt va explicar i analitzar com es defineix la relació entre, d’un costat, els moviments humans forçats i voluntaris a la zona i, de l’altre, la situació geopolítica al voltant de l’estatut del Sàhara Occidental, de les relacions amb el Marroc, tant des del punt de vista del continent Africà que des del d’Europa.

La periodista Eileen Truax va parlar dels mitjans de comunicació i les migracions, on va analitzar el tracte dels fenòmens migratoris a través del llenguatge i fotografies als diaris d’arreu del món. Truax va donar algunes recomanacions per revisar les concepcions d’un mateix, teixir ponts, reivindicar la diversitat i combatre la por i prejudicis. “La xenofòbia és la por al que és estranger o aliè. I la por, fundada pel desconeixement i el prejudici, es cura quan dones informació i elements per superar-la”, va dir.

L’investigador de l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI), Gabriel Garroum, va fer un repàs de la relació entre conflictes, migracions i seguretat a Orient Mitjà des de la geopolítica. L’expert va qüestionar la concepció del terme Orient Mitjà des d’una mirada crítica, ja que es tracta d’una regió tradicionalment controlada per les potències europees com un “taulell de joc”. Una perspectiva que, per a ell, cal “deixar de monopolitzar” per posar més al centre les veus dels seus habitants.

L’activista feminista i antiracista Siham Jessica Korriche, va exposar com per comprendre realment les implicacions geopolítiques dels moviments humans, no es pot obviar dedicar-li una mirada de gènere a la forma en què es relacionen les migracions i el sistema capitalista mundial, tant en termes d’explotació com de resistències. En aquesta sessió, la Siham ens va aportar la seva visió crítica i ens va permetre construir una visió i interpretació més completa i complexa dels fenòmens migratoris i de la seva implicació amb la globalització, des d’una perspectiva de gènere.

La darrera sessió va consistir en una taula rodona entre Maria Dantas, activista i política, i Cristina Mas, periodista del Diari Ara; amb l’investigador del GRITIM UPF Lorenzo Gabrielli com a moderador. Els ponents van coincidir que la instrumentalització de la qüestió migratòria ha suposat un retrocés en els drets fonamentals que cal visibilitzar i defensar, tant als carrers com als espais polítics i mitjans de comunicació.

L’artista Yorgos va fer un resum visual de la taula rodona: