La Cristina, voluntària de l'SCI durant molt de temps, ens ha escrit unes línies després de la celebració de la festa del 30è aniversari de l'SCI Catalunya el passat 1 de desembre, relatant la seva experiència i pas per l'SCI. Se'ns posen els pels de punta! Gràcies Cristina!"Em va fer molta il·lusió venir a l’acte de celebració dels 30 anys de l’SCI i, és clar!, a la festa. Va estar tot molt ben organitzat. Va ser un acte formal, com l’SCI es mereix després de 30 anys de vida, ben pensat i molt ben orquestrat. Les persones clau hi eren i no hi podia haver millors representants del que l’SCI és i vol ser. Contactar amb una voluntària periodista que moderés l’acte em va agradar molt. Un cop més vaig sortir d’allà amb un munt d’idees, de dubtes, de nous coneixements, de l’admiració per les persones que dia rere dia expliquen que volen un món millor i es mobilitzen per aconseguir-lo. Els enregistraments de vídeo que es van projectar de les persones que ara resideixen a l’estranger, en entitats o portant projectes, van ser genials. Una entitat tant internacional com la nostra no podia deixar de recollir les veus dels qui aquell dia no eren físicament a Barcelona.
L’SCI és una escola, un espai d’aprenentatge. L’SCI educa en el compromís, en la participació activa, en el treball en equip, i en tantes altres coses que ja sabeu. Els qui hi hem participat en el passat vam poder viure aquest aprenentatge de manera fàcil, senzilla, aportant cadascú el que volia o podia, sense sentir que se li requeria més del que podia donar. Penso que això fa de l’SCI un lloc especial, i l’altre dia vaig poder constatar que continua sent així. Les persones que hi sou ara conserveu aquest esperit i esteu fent créixer el moviment per la pau des d’aquesta obertura de mires, des del fet d’obrir la porta i acollir a qualsevol persona que entra a la vaqueria cercant, a vegades, alguna cosa que ni ella mateixa sap quina és. Moltes vegades no torna. Però moltíssimes altres sí, i aquest és l’èxit dels qui hi sou ara.
L’SCI també educa en la humilitat, en el deixar espai a l’altre i dedicar el temps a conèixer-lo, com deia en Gianni Orsini un cop més. Quan vaig fer el meu primer camp l’any 1987 buscava nous amics a l’estranger, buscava haver de fer alguna cosa que em costés i que suposés un repte, viatjar a un altre país i veure què s’hi feia. En aquell temps costava molt: enviàvem la sol•licitud de participació en un camp per correu postal. I rebíem també la notícia de l’admissió i tota la informació sobre com arribar-hi en un sobre gruixut, ple de segells de molts països. Era molt emocionant rebre aquell sobre, cada dia mirava la bústia de casa per veure si hi havia notícies d’ algú a l’altra punta de món que havia decidit convidar-me a fer possible l’aventura que estava buscant.
Marxes amb tota una motxilla del que saps i del que saps fer aquí. Quan hi arribes i et poses a treballar, t’adones que per a pintar una paret on hi digui “volem un món en pau” no et serveix de res saber informàtica o física, o treballar en una empresa coordinant no sé què. I no cal explicar-li tampoc al qui tens al costat, perquè ell també està fent l’esforç en desprendre’s per uns dies del que sap i del que sap fer i concentrar-se en què vol dir exactament la frase que estem escrivint, per a qui l’escrivim i perquè. És per això que penso que l’SCI ensenya a desaprendre per a aprendre de nou.
Tot el que he après a l’SCI ho dec als qui van ser voluntaris a Barcelona i voluntaris internacionals amb mi, amb un dels quals tinc una especial amistat i ens veiem sovint, i amb d’altres que ara he pogut trobar a Facebook. Però sobretot, és clar, a en Gianni, la Carme Schouten i la Lali Peitx, amb qui ara fa 20 anys formàvem part de la junta de l’SCI Catalunya, i amb qui vam organitzar tants caps de setmana de formació de voluntaris a Canet. I també a l’Àlex, al Juanjo, l’Alfredo, la Gemma, en David, l’Eli,…i a tots els qui van fer néixer el grup nord-sud. Arribaven dels camps amb una energia desbordada, contents i feliços i amb ganes de canviar el món. I a la festa hi era l’Àlex i això vol dir que l’SCI el portem tots a la motxilla.
Tot el que fas després de passar per l’SCI et serveix. No deixeu d’omplir les vostres motxilles d’aquests aprenentatges.
Moltes gràcies i felicitats de nou!"
Crsitina Girona