Crònica del Cicle de formacions d’Entre[terres] 2025

Crònica del Cicle de formacions d’Entre[terres] 2025

Els passats 14, 15, 21 i 22 de febrer va tenir lloc el Cicle de formacions d’Entre[terres] sobre migracions, antiracisme, la guia Entre[terres] i facilitació de grups.

Durant aquests quatre dies, diverses expertes van impartir múltiples sessions sobre migracions, antiracisme i facilitació de grups a aquelles persones interessades a entrar al grup de voluntariat local de l’SCI Entre[terres]. Com a membres d’aquest grup, les voluntàries tindran l’oportunitat de realitzar tallers en migracions i antiracisme a centres educatius i espais no formals.

Presentació de la borsa d’Entre[terres] i de la guia

La Carla, tècnica de participació de l’SCI, va presentar el grup local Entre[terres] i la Guia d’Entre[terres] i va exposar què és Entre[terres], com s’organitza i què implica ser tallerista.

Vulneracions dels drets humans a la Mediterrània i efectes en els moviments migratoris – Victoria Muñoz

La militant afrofeminista Victoria Muñoz va centrar la seva intervenció en les vulneracions dels drets humans del Nord Global cap al Sud Global i l’impacte que tenen les polítiques neocolonials sobre les vides humanes. També va entrar al terreny politicoeconòmic exposant el cercle viciós en les relacions econòmiques entre el Nord i el Sud Global, en les quals s’exploten els recursos i els cossos al Sud Global, deixant les economies empobrides, i es generen dependències cap al Nord Global. Finalment, parlant de les rutes comercials mundials, va expressar que “les rutes de comerç actuals no són noves, l’explotació d’avui és l’explotació d’ahir”.

Processos de racialització i racisme – Cheikh Drame

Cheikh Drame forma part de SOS Racisme, una entitat que treballa per la defensa dels drets humans des de l’acció antiracista, de manera independent, democràtica i des de l’acció de base. La intervenció d’en Cheikh va ser basada en la seva experiència personal amb el racisme. Va començar parlant dels estereotips, que són intrínsecs en l’ésser humà, però poden portar a accions discriminatòries, reflexionant que adquirim aquests estereotips de tots els agents socialitzadors de la societat. Finalment, en Cheikh va subratllar que “la raça no existeix, és una construcció social inventada pels europeus blancs de l’època colonial. El que existeix és la racialització de la població mundial, és a dir, la classificació de la població per generar diferents classes socials”.

Asil, refugi i protecció internacional – Maria Creixell

Maria Creixell és comunicadora i membre de la Coordinadora Obrim Fronteres. Durant la seva sessió, va explicar diverses concepcions errònies sobre les persones refugiades. També va exposar què fa que una persona sigui refugiada o migrada, el context legal i polític europeu, presentant les lleis que regulen l’estrangeria i l’asil i els requisits que suposa sol·licitar arrelament o asil. Per acabar, va fer una mirada al futur per reflexionar sobre cap on anem i va parlar del Pacte Europeu de Migracions i Asil.

Migracions i gènere a la Mediterrània – Chebi Bouroncle

Chebi Bouroncle treballa a l’Associació ACATHI, associació sense ànim de lucre que es dedica a la inclusió i el suport de persones LGBTIQ+ refugiades i migrants a Espanya. La Chebi va començar la seva intervenció exposar en què treballen a l’Associació ACATHI. Un dels temes que gestionen són els casos de persones migrades que formen part del col·lectiu LGBTIQ+ i que tenen por de denunciar agressions per por a les conseqüències que pugui tenir això. Així doncs, va explicar que “hi ha una sèrie d’opressions enmig del camí per aconseguir asil polític i aquestes són més específiques pel col·lectiu LGBTIQ+ migrat”.

Migracions, canvi climàtic i vulneracions mediambientals a la Mediterrània – Miguel Pajares

Miguel Pajares és escriptor, investigador de GENI i GRECS (UB) i president d’honor de la CCAR. En Miguel Pajares va iniciar la seva intervenció situant quin tipus d’impactes està provocant el canvi climàtic i quins desplaçaments generen aquests impactes. Va assenyalar la responsabilitat política del canvi climàtic i va exposar que “tot i els compromisos polítics, les emissions no han fet més que créixer, ja que el creixement econòmic requereix tota l’energia produïda per l’energia renovable i pels combustibles fòssils”. En Miguel va concloure afirmant que gran part del problema ve perquè no tenim una massa social prou sensibilitzada que doni suport a les mesures polítiques necessàries per combatre el canvi climàtic.

Polítiques migratòries a la Unió Europea i l’Estat espanyol: externalització de controls fronterers – Lorenzo Gabrielli

Lorenzo Gabrielli és investigador del GRITIM UPF. La seva sessió es va centrar a explicar què és l’externalització del control migratori, la criminalització de les activitats de recerca i rescat de les ONG, la violència com a part estructural de les polítiques europees i els resultats de l’externalització. Va expressar que en molts casos “les persones migrades no poden tornar perquè les seves famílies han invertit molts diners en què vagin a Europa i si tornen seran percebuts com una “inversió fallida”.

Racisme a les aules – Sara Cuentas

Sara Cuentas és periodista, activista i investigadora social des d’una perspectiva feminista descolonial, i treballa al Centre de Recursos en Drets Humans. La Sara va començar la seva intervenció fent un exercici amb les participants per abans de fer una formació connectar amb el nostre cos per aconseguir connectar amb les altres persones. A continuació, va donar alguns criteris sobre com enfrontar-se a una formació i va donar guies per com enfrontar-se als delictes d’odi dins d’una formació.

El rol de les formadores, metodologies participatives i facilitació de grups – Blanca Fariña

Blanca Fariña és sociòloga, sòcia de la cooperativa Fil a l’Agulla i té una àmplia experiència en l’àmbit social i comunitari i en l’acompanyament de persones, i dinamització de grups. En primer lloc, la Blanca va començar la seva intervenció fent un exercici amb les participants perquè poguessin expressar com se sentien i segons el seu estat s’ubiquessin en un lloc diferent de la sala.
A continuació, va assenyalar alguns aspectes clau a l’hora de facilitar grups, com promoure que els espais siguin llocs segurs o autoregular la participació.

Tallers pràctics – Alberto Tarragó

La darrera sessió va consistir en uns tallers pràctics impartits per l’Alberto Tarragó, membre d’Entre[terres] des de fa anys.

LLEGEIX AQUÍ LA RELATORIA SENCERA DEL CURS