El curs es va dur a terme a Barcelona durant el mes de novembre i va aplegar més d’una vintena de persones

L’Estat espanyol és la tercera frontera europea per on arriben més persones migrades i refugiades per mar. Segons un informe d’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (APDHA), en 2017 es va duplicar el nombre d’entrades procedents d’altres països a Espanya per via marítima i terrestre, van arribar més de 28.000 persones. Però altres milers no aconsegueixen arribar, perden la vida.

Més enllà de dades i nombres que es repeteixen una i altra vegada en la premsa, existeixen persones amb històries i raons diverses per migrar. Per això, el Curs de Conflictologia “Més enllà de la Frontera Sud” SCI Catalunya ha volgut aprofundir en les causes de les migracions des d’una perspectiva de gènere i decolonial, posant el focus en l’espoli de recursos, així com en la vulneració de drets humans i en les injustes polítiques migratòries i de fronteres generadores d’aquesta situació. Un total de nou ponències repartides en quatre jornades on els assistents i ponents han compartit aprenentatges, discussions i reflexions.

Comencem el curs centrant-nos en els conflictes armats i processos de pau amb perspectiva de gènere. Maria Villellas, de l’Escola de Cultura de Pau, va explicar les violències masclistes en els conflictes i en els processos migratoris, com la violència sexual, tracta amb finalitats d’explotació sexual, i el reclutament forçat. La idea que rescatem és que els homes migrants, a vegades titllats de terroristes per sectors reaccionaris, són actors de pau pel simple fet de fugir del mandat patriarcal de participar en la guerra. Fugir en aquests contextos es converteix així en una forma de resistència cap a l’imaginari del rol masculí violent.

Després, Mariana Olisa del col·lectiu Afrofeminista de Barcelona, ens va introduir als discursos mediàtics entorn de les migracions d’una manera didàctica i exemplificadora. Des de la publicitat fins a la premsa escrita o els vídeo-reportatges, repassem les fal·làcies i els mites racistes que es repeteixen fins la sacietat.

 

També hem tingut l’oportunitat d’aprofundir en qüestions teòriques entorn les polítiques de migracions i de fronteres de l’Estat espanyol, així com el sistema d’asil. Laura Curell, coordinadora de migracions del centre Irídia va contestar a tots els nostres dubtes i preguntes.

Seguidament, Angela Nzambi, natural de Guinea Equatorial i treballadora a CEAR País Valencià ens va parlar dels reptes i oportunitats als quals s’enfronta la persona que migra mitjançant anècdotes des de la seva perspectiva personal de dona negrafricana. La proximitat i calidesa d’Angela va enganxar als presents i fins i tot ens va regalar la lectura d’un dels seus relats del seu llibre “Biyaare”, sobre gènere, identitat i immigració.

L’antropòloga i activista antiracista Elena García va realitzar una afinada crítica al neocolonialisme sustentat per la globalització empresarial, l’imperialisme cultural i el clientelisme polític, “la riquesa europea ha estat creada a través de l’esclavisme”. El debat posterior es va centrar en el model de cooperació al desenvolupament imperant com a mètode de neocolonialisme i les possibles maneres de fer-li front o crear alternatives.

Finalment, ens van centrar en casos concrets. Els companys del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona ens van explicar de primera mà el cas de Senegal,  l’espoli de recursos naturals i la situació sociopolítica de país. Edmundo Sepa, professor i sociòleg ens va acostar a la realitat del Golf de Guinea. Misbao Diallo ens va detallar el conflicte ètnic i polític de Guinea Conakry i la repressió a la qual s’enfronta la població davant un Govern dictatorial, i David Nievas, investigador al taller d’Estudis Internacionals Mediterranis, ens va acostar a la complexa realitat de Mali, un país castigat per la violència entre el yihadisme i els conflictes intercomunitaris entre la Coordinadora de Moviments del Azawad (independentista) i els tuaregs lleials a Bamako.

El debat col·lectiu sobre els discursos racistes i la taula rodona sobre acollida que estava prevista per al final del curs ha hagut de posposar-se per més endavant. Els assistents que vulguin obtindran un certificat d’assistència avalat per la Generalitat de Catalunya.

En aquest enllaç podeu trobar una selecció de les fotos del curs