La ciutat vella d’Al-Khalil (Hebron) vista des del turó de Tel-Rumedia apareix com una massa homogènia i compacta envoltada de pendents suaus. Però això és només una imatge distorsionada per la realitat de les colònies, les bases militars i els punts de control, que en aquest cas té un nom molt clar: ocupació. Al-Khalil és la ciutat on es concentren tots els elements d’un conflicte molt més ampli i que ja fa més de 60 anys que dura, i on els efectes de l’ocupació han estat portats a l’extrem per un grup de colons, amb un gran suport del govern israelià, que va decidir instal·lar-se al centre de la ciutat.

La seva presència ha donat lloc a una altíssima militarització de la zona i una rígida divisió de la ciutat en dues parts: l’àrea sota l’administració de l’autoritat palestina, H1, i la zona H2, on viuen colons, subjectes a la llei civil d’Israel, i palestins, sota la llei militar israeliana. Però de fet, aquestes línies sovint són divisions fictícies ja que les forces d’ocupació poden fer el que vulguin on vulguin, movent-se lliurement per tota Cisjordània. Això s’ha evidenciat en els esdeveniments de les últimes setmanes en què l’exèrcit ha decidit castigar a tota la comunitat d’Hebron bloquejant les sortides, atacant centenars de cases i arrestant desenes de persones.

La realitat urbana d’Al Khalil porta a l’enforntament diari

I en aquest clima de divisió perpètua, d’ocupació, i d’injustícia s’està té lloc també un augment dels abusos per part de colons i soldats. La nit de dissabte a diumenge, un grup de 70 colons, amb el suport d’un gran grup de soldats, va atacar tres famílies que viuen al costat de la colònia de Beit Hadassa, just a l’entrada en Shouhada Street, on les palestines tenen l’accés prohibit des del 1994.

L’exèrcit ràpidament va bloquejar l’entrada a la zona, i va impedir el pas no només a periodistes i activistes, sinó que també va dificultar l’accés als serveis mèdics que arribaven per atendre les persones ferides. Finalment, cinc persones van resultar ferides pel llançament de pedres per part dels colons i per la intervenció dels soldats. A més, en un primer moment, l’ambulància tampoc va poder accedir a la zona a causa dels punts de control i les ferides van haver de ser evacuades en lliteres o en braços d’alguns voluntaris.

Un altre incident va tenir lloc la nit de dilluns, al voltant de la mitjanit, quan quatre activistes de l’associació Youth Against Settlements van ser detinguts durant diverses hores per lexèrcit israelià a Tel-Rumeida. Segons el relat dels nois, mentre caminaven per la zona se’ls va apropar un colon, amenaçant-los amb una arma. Els soldats, que estaven a prop, van intervenir i van detenir als quatre nois fins que va arribar la policia. Tres d’ells van ser posats en llibertat després d’un primer interrogatori mentre el quart va ser portat a la comissaria, on va estar detingut fins a quarts de quatre de la matinada, quan el van alliberar sense càrrecs.

Hamas recull el suport del descontentament a Hebron

La indignació per la situació a Gaza i l’escalada de la repressió israeliana a tota Palestina s’ha canalitzat en aquests dies, a Hebron, a través d’esdeveniments en soldiaritat amb la població de Gaza. Les protestes, en general, acaben en enfrontaments amb les forces d’ocupació.

Diumenge a la nit, els carrers estaven plens: més de 3.000 persones van sortir als carrers. La maniestació, que va començar a la zona d’al-Hussaim, el nou centre d’al-khalil, es va dirigir a la plaça de Bab al-Zawiya, als afores de la ciutat vella i a prop dels punts de control israelians que separen la ciutat. El color domintant de la protesta era el verd de Hamas que, de fet, pot utilitzar aquesta oportunitat per posar a prova el suport de què gaudeix a la zona.

Entre els manifestants també hi havia un grup de cinquanta dones que de manera espontània, després de resar juntes a la mesquita, van decidir unir-se a les protestes i alçar la veu en contra de l’ofensiva militar israeliana. Quan els manifestants van arribar prop de la ciutat vella un petit grup va desafiar els soldats que hi havia al punt de control llançant pedres i focs artificials. L’exèrcit els va respondre amb granades de so, gasos lacrimògens i bales.

L’arribada de la notícia del segrest d’un soldat israelià a Gaza durant la protesta va exaltar encara més els ànims. Mentre que el rumor es va estendre entre la gent, era impossible no pensar en els acords de Shilad, que el 2011 van permetre alliberar un soldat israelià a canvi de més d’un miler de presos polítics palestins.

L’endemà de la protesta, els enfrontaments de més baixa intensitat es van prolongar durant tota la tarda, per tornar a agafar força al vespre i allargar-se durant ota la nit. Les explosions de granades i els trets van ser acompanyats per les sirenes de les ambulàncies, que en aquests dies han traslladat a més d’una trentana de persones a l’hospital.

Mentre tot això passa, Hamàs treu profit de l’èxit d’aquest període a la ciutat i al-Fatah pel que sembla ha desaparegut de la vida política. Per bona part de la població, el partit està lligat inevitablement a la corrupció política i sotmès a la voluntat d’Israel a través de l’Autoritat Palestina.