A finals d’agost, va acabar una de les guerres més destructives i violentes a Gaza. A Israel, el conflicte ha deixat al seu primer ministre, Benjamin Netanyahu, anb una dràstica caiguda de popularitat i a Hamàs amb un suport creixent tant a Cisjordània com a Gaza. Per recuperar la popularitat, el primer ministre israelià i el seu seguici han optat per exacerbar la política d’ocupació a tota Cisjordània. Així que sense deixar de dur a terme detencions i batudes arbitràries, que van deixar d’impressionar fa temps l’opinió pública internacional, Israel també segueix aplicant el càstig col·lectiu a totes les palestines. El passat 31 d’agost, per delectar el seu electorat dels assentaments i el seu principal portaveu, Naftali Bennett, el primer ministre israelià va anunciar l’annexió de 400 hectàrees de territori palestí. Aquesta seria una de les annexions de territori més grans que hauria fet mai Israel des dels anys 80 segons denuncia l’organització Peace Now.

En aquest context, de nou, Hebron ha estat en el punt de mira dels atacs de l’exèrcit israelià amb noves violacions de drets humans i detencions, i la demolició, la matinada del tres de setembre, de dues cases i la fàbrica de làcticsAl-Rayyan. Les dues cases enderrocades pertanyien a les famílies Abu Aisha i Qawasme. El seu delicte és ser les famílies dels dos sospitosos del segrest i l’assassinat de tres joves colons el juny passat.

La fàbrica, en canvi, pertanyia a la Societat de Beneficència Islàmica i els guanys es destinaven a finançar les activitats dels orfenats que l’entitat té a la ciutat d’Hebron. Al juny, durant l’operació militar Brother’s Keepers la ja havien rebut una ordre de demolició, contra la qual els directius de l’entitat van presentar recurs a la Cort Suprema d’Israel. El 2 d’agost les Forces d’Ocupació d’Israel van confiscar tota la maquinària, però els empleats havien continuat treballant en els productes que podien elaborar manualment. Precisament, un mes més tard, sense donar cap avís i sense cap tipus de resolució judicial al recurs presentat contra l’ordre de demolició, la fàbrica va ser destruïda per complet.

Segons l’exèrcit la les instal·lacions no tenien els permisos de construcció tot i que havien estat en funcionament durant els darrers anys sense cap tipus de problema. Segons la junta de la Societat de Beneficència Islàmica, es tracta d’una acció de venjança motivada per la seva suposada relació amb Hamas, cosa que neguen rotundament. En canvi, l’opinió del cap de la fàbrica, és que l’exèrcit els ha col·locat en el punt de mira perquè ocupen uns territoris que consideren estratègics per ubicar-hi una base militar, ja que es troven dalt d’un turó i prop de la carretera 60. Dues cases veïnes també van ser arrasades en la mateixa operació de les Forces d’Ocupació d’Israel encara que no pertanyien a l’organització de caritat ni estaven vinculades amb la fàbrica.

Aquestes demolicions són els casos més flagrants de la repressió que, més enllà de l’alto al foc, continua viva i amb força a Cisjordània. Mentre a Gaza, igualment, Israel segueix violant els acords assumits per aturar la violència, segons denuncien, gairebé diàriament, fonts locals.