El Curs de Conflictologia de l’SCI ha celebrat 10 anys aquesta edició aprofundint en el context del Magrib després de les primaveres àrabs. A través de 8 xerrades i una taula rodona s’ha parlat sobre el colonialisme, l’externalització de fronteres, les vulneracions dels drets humans i les resistències al Nord de l’Àfrica. Al voltant d’una vintena de persones han completat el curs, que ha tingut lloc els dies 19, 21, 26, 27 i 28 de novembre a la Vaqueria de l’SCI. 

Per començar, les primeres ponències han establert un marc teòric sobre les bases del model colonial i els efectes del colonialisme en els països del nord de l’Àfrica. Per fer-ho, Sara Cuentas, periodista i investigadora, ha explicat les reivindicacions del feminisme descolonial i els orígens del moviment. Fàtima Aatar, antropòloga social i cultural, ha parlat sobre la construcció de l’alteritat colonial a través de diversos mecanismes, com ara les lleis, l’acadèmia o els mitjans de comunicació. Lorenzo Gabrielli, investigador del GRITIM, ha exposat els mètodes de control de les fronteres als països del Nord de l’Àfrica i com els països europeus sovint externalitzen aquesta supervisió en embaixades, companyies de transport de persones i els governs de procedència de les persones que migren. Per acabar de formar aquesta base teòrica, la investigadora especialitzada en Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, Refka Smida, ha explicat el paper de les dones en les primaveres àrabs, concretament a Tunísia i Egipte. 

Posteriorment, les xerrades s’han centrat en els casos del Rif, Líbia, Egipte i Algèria. La filòsofa Asmaa Aouattah ha fet una radiografia històrica de la zona del Rif, des del Segle VII, passant per la independència del Marroc el 1956 i arribant a l’actualitat amb l’organització del moviment popular de resistència al Rif. La periodista Laura Jiménez ha aportat llum al context Libi repassant les complexes causes del conflicte, els actors que hi estan implicats i la situació del país després de la caiguda del dictador Gaddafi. Marc Almodóvar, periodista i documentalista, ha explicat el cas Egipci des de la mort de Nasser, passant per la caiguda de Mubarak, la victòria i empresonament del primer president civil, Mohamed Mursi, i l’arribada al poder del general Al-Sisi. Finalment, Omar Benderra, consultor i membre d’Algeria Watch, ha explicat el perquè del convuls estat en el que es troba Algèria, abocada a unes eleccions aquest 12 de desembre. 

Per tancar el curs i aterrar tots els conceptes apresos, s’ha realitzat una taula rodona integrada per membres de Casa Àfrica, la Comissió Catalana de suport al moviment popular en el Rif, la Casa Amaziga i Cornellà sense fronteres. El Youva, l’Aissame, la Hanae i l’Aziz ens han parlat de la seva situació com a activistes que han migrat del Nord de l’Àfrica a Catalunya i sobre quines reivindicacions plantegen les seves lluites aquí i als respectius països d’origen. La taula rodona ha estat moderada per Zouhair El Hairan, periodista i investigador del Grup de recerca en immigració i diversitat a la UPF. 

Podeu veure el seguiment hem fet del curs a les xarxes sota l’etiqueta #ConflictologiaSCI i consultar el dossier amb les cròniques de totes les sessions.