Per Joachim-Emmanuel Baudhuin

Bon dia a tots i a totes, sóc el Joachim, un dels dos nous ESC de la branca de l’SCI Catalunya a Barcelona! Sóc belga i vaig arribar aquí el 29 de setembre. Tens ganes de saber com és la vida d’un ESC a Barcelona? Allons-y!

El meu ESC va “començar” el febrer del 2022. Vaig venir uns dies de vacances a Barcelona i vaig gaudir molt de la ciutat. Del sol, la platja i el vermut! Em va semblar una ciutat super activa on sempre passaven coses. S’estava plantant una llavor!  La idea va germinar a poc a poc i després de cinc anys de treballar com a assistent social, vaig decidir prendre’m una pausa i intentar viure a l’estranger durant un llarg període.

Navegant per les xarxes socials vaig trobar per casualitat l’oferta ESC de l’SCI Catalunya. Parlar en anglès: Check! Parlar espanyol: Check! Té interès en la justícia global i la migració: Check! Per tant, vaig enviar la meva candidatura, vaig traduir el meu CV i vaig rebre una proposta per a una entrevista en línia el 12 de maig. Era el principi de l’estrès! No és senzill posar una feina de coordinador i assistent social en pausa i rellogar el teu pis. Finalment, el 6 de juny, la resposta va arribar: m’havien agafat! Apa!

Hola!
Tot i que ja coneixia una mica Barcelona, l’experiència de viure a l’estranger sempre fa por. Vaig arribar al pis de l’SCI Catalunya i em vaig reunir amb la meva col·lega ESC, la Maria de Polònia. El pis està en ple centre de Barcelona en un carrer molt animat i proper a tot! El pis és només a 20 minuts a peu de l’oficina, que està al barri del Raval. Recordo encara la meva primera sensació anant cap a la feina: «ho he fet!». Començar de zero en una nova feina després de dos anys força intensos a nivell de tasques i responsabilitats no ha estat el més fàcil per a mi… Ni per al meu nou equip, ja que vaig voler fer moltes tasques ràpidament. Vaig haver d’aprendre a adaptar-me i a treballar amb més calma i amb més temps en projectes a llarg termini, però sobretot en català.

Perquè sí, si la teva idea és anar a fer un ESC a Barcelona amb l’SCI per a aprendre castellà, fas el camí equivocat! A Barcelona no estem a Espanya, estem a Catalunya! És molt interessant des del punt de vista cultural. A Bèlgica, sovint es té una visió molt negativa de les nacions independentistes, mentre que a Catalunya forma part de la vida quotidiana. Per tant, vaig haver de fer ràpidament un curs de català per a poder comunicar-me amb els meus col·legues en les seves llengües i no simplement en castellà. Per sort amb el francès, el castellà i bones nocions d’italià, el català es comprèn i s’aprèn prou ràpidament. En dos mesos de curs, ja he passat al nivell bàsic 3; l’equivalent a un A2 europeu.

El primer mes em va permetre descobrir la veritable Barcelona, no la de les discoteques i la de les postals, sinó una ciutat amb ciutadans «d’esquerra» amb una gestió política de «dreta». Una ciutat amb un teixit social molt fort i amb una xarxa d’associacions bastant semblant a Brussel·les, una ciutat on el dret a l’habitatge és un verdader robatori, una ciutat molt internacional. Una ciutat que pateix un turisme massiu i que és un bressol d’activisme i de polítiques alternatives. Com a Brussel·les, sempre hi ha una manifestació a cada cantonada: per al dret a l’habitatge, contra l’especulació, per a la regularització dels sensepapers, contra Espanya, per a la independència… és una ciutat molt viva!

M’han permès reunir-me amb persones de tot el món en menys temps que en tota la meva vida, ja sigui en els camps de treball que s’organitzen, en les formacions, en les reunions de socis internacionals o en els Youth Exchanges, he pogut descobrir noves cultures i aprendre molt.

En els últims dos mesos he fet moltes coses: he seguit cursos de formació sobre la llei d’estrangeria a Espanya per a completar els meus coneixements, he fet un taller sobre els drets de les persones LGBTAIQ+ i la migració, he fet tallers a estudiants Erasmus i en una Universitat sobre la Unió Europea Fortalesa i el Racisme… En resum, ara sempre tinc alguna cosa a fer i el meu ESC és també el moment de poder centrar-me en els temes que em motiven i que vull defensar: els drets socials i migratoris.

Aquests tres primers mesos han estat rics en experiència a nivell d’activisme, però també personal, ja que he pogut continuar jugant a ‘Quidich’ fent una «transferència” des del meu equip de Brussel·les, els Brussels Qwaffles, a les Barcelona Eagles. Amb ells, he pogut fer amics i sobretot participar en la Copa de Catalunya!

Resumint, en tres mesos he tingut temps de fer moltes coses!
Aviat us explicaré més aventures!