Els moviments socials del temps present

Els moviments socials del temps present

(Redacció SCI- Cat) El passat divendres 16 de novembre va tenir lloc a la seu de l’SCI- Catalunya la segona sessió del cicle formatiu “Moviments socials i governabilitat global: noves formes de participació local i cooperació internacional”. En aquesta ocasió el convidat fou Enric Prat i el títol de la xerrada: Els moviments socials del temps present: característiques i conseqüències.

Enric
Prat, és doctorat en Història per l’Institut Universitari d’Història
Jaume Vicens i Vives de la UPF, on també exerceix com a professor. Prat
és i ha estat un activista, va iniciar la seva trajectòria als anys 80
amb el moviment anti- OTAN. Amb el temps s’ha dedicat a estudiar el
moviment altermundista i concretament el moviment per la Pau des d’una
perspectiva històrica, a més és membre del Centre d’Estudis sobre
moviments socials. Fa unes setmanes ha publicat el seu darrer llibre:
“El moviment per la pau a Catalunya: passat, present i futur”.

Al
llarg de la sessió Prat va analitzar els moviments socials actuals des
d’aquesta perspectiva històrica. Així, va descriure les
característiques del moviments socials del temps present i va analitzar
diferents definicions acadèmiques per rescatar finalment unes
característiques generals que, en menor o major intensitat,
comparteixen els moviments socials actuals.

Una de les
definicions que es van posar sobre la taula defineix els moviments
socials com: “Una col•lectivitat que actua amb una certa continuïtat
per promoure o resistir a un canvi de la societat (o grup). Prat, també
va desengranar els components o actors socials que formen part dels
moviments socials i les formes d’acció col•lectiva, així com els
sistemes d’organització d’aquests.

A un altre nivell, el teòric
va marcar les diferències entre la identitat col•lectiva d’un moviment
social i la ideologia/es que poden emmarcar-se dintre d’aquest. A grans
trets, la identitat col•lectiva es refereix al conjunt de creences,
valors i alternatives compartits pels activistes, aquestes
característiques els diferencia de la resta de població. La identitat
col•lectiva segueix evolucionant, està en discussió permanent i fa
referència a estratègies, objectius de les accions, etc.

D’altra
banda, el concepte d’ideologia aplicat als moviments socials actuals no
inclou un sistema de creences tan elaborat com els de les ideologies
d’altres èpoques. Les actuals ideologies es mouen entre la defensa d’un
nou ordre social i/o només una reforma de la seva estructura. Així
mateix, un moviment social pot abastar diferents ideologies, en funció
de com sigui de gran i de la diversitat d’organitzacions, entitats,
etc., que inclogui.

La xerrada, que va ser enriquida per
comentaris i preguntes del públic, va acabar amb l’enumeració dels
efectes dels moviments socials actuals –tant a nivell extern com
intern– i de la metodologia necessària per analitzar amb precisió
aquests efectes. Al llarg de la xerrada, Prat es va mostrar optimista
respecte el nivell d’implicació de la societat en els actuals moviments
socials a Catalunya.