(Redacció-SCI-Cat.) L’última conferència del SCI-Catalunya va comptar amb la presència d’Eman Ahmed Khammas, periodista, escriptora i ex directora de l’Observatori d’ocupació a Iraq. Ahmed va centrar el seu discurs en tres eixos claus: la destrucció de la guerra, la repressió a la comunitat Universitària iraquiana i finalment la manera en que la societat catalana o espanyola pot ajudar els intel•lectuals iraquians.
A l’acte també van participar Martí Llorens, director de l’Escola Universitària Tècnica Industrial (EUTIB); Toni Rosell de Setem i Adriana Pastor, tècnica de sensibilització i formació de l’SCI-Catalunya. Pastor va comentar: “aquest és un dels primers actes que fem conjuntament amb una altra organització, per tant és positiu per al SCI”,així mateix va destacar l’importància de la trajectòria vital d’Ahmed i va agrair la presencia del públic.
Ahmed va començar la xerrada comparant Iraq amb Yugoslàvia: “el país es
troba en una situació molt crítica, o sobreviu o mort”. Al 2003
l’Administració Bush va prometre que nomenaria un govern i marxaria
però això no s’ha complert perquè “era una idea simplista”. Ja abans de
l’ocupació va “ocupar” a través del mitjans de comunicació, "ara els media s’enganxen parlant de terrorisme, però també hi ha la resistència", va afegir.
En
l’actualitat les principals xarxes educatives i sanitàries de l’Iraq es
troben destruïdes, segons la periodista això ha creat caos i genera
frustració entre la població. A més, el govern de transició va
instal.lar al govern gent afí a les seves creences religioses què només
ha creat grups sectaris i ha donat suport a milícies finançades pels
EUA.
Ahmed va subratllar que Bush tornar a mentir amb el seu nou pla.
L’Administració conservadora pretén enviar 21.000 soldats més a Iraq
per controlar el “conflicte sectari” i "el president nord-americà torna
a incomplir la seva promesa de març de 2003 d’acabar les operacions
militars", recordava l’iraquiana a la sala. La nova estratègia serà
bombardejar perquè d’aquesta manera no moren soldats americans i no cal
passar comptes als Estats Units, “el primer blanc són els hospitals”,
afirmava Ahmed. “Ara Bagdad està sent bombardejat. Aquest és el pla del
qual Bush està parlant”, va afegir.
La difícil vida universitària a Iraq
D’altra
banda va denunciar la situació d’exterminació i vexació que viu la
comunitat universitària i científica, al centre i Sud d’Iraq
principalment, als quals se’ls acusa de baaistes sinó compleixen una
nova llei. Segons l’escriptora això es deu a que són un grup
d’acadèmics de diferents grups –cristians, musulmans, àrabs, kurds,
sunís, etc.– que han demostrat que poden treballar junts sense
prejudicis religiosos.
Els estudiants tenen greus problemes per
assistir a la Universitat, per dos raons comentava Ahmed: “pel perill
que suposa desplaçar-se fins el propi recinte i perquè la Universitat
està dominada per aquests grups sectaris. Les noies són les més
vulnerables a aquesta situació, que fins i tot poden sofrir violacions”
Finalment va fer especial èmfasi en l’actitud que poden adoptar les universitats espanyoles per solidaritzar-se
amb els milers de professors i científics que han hagut d’exiliar-se o
refugiar-se a altres parts del país. “Es tractaria de convidar-los com
a professors visitants durant un període de temps i totes dues parts en
sortirien beneficiades”, comentava Ahmed.