(Redacció SCI Cat) El passat divendres
23 de maig, Eman Ahmed Khammas, periodista, traductora, advocada iraquiana de Drets Humans
i ex directora de l’Occupation Watch Centre a Bagdad, ens va introduir de primera mà la
situació de l’Iraq abans i després de l’ocupació d’Estats Units el 2003. Una
situació colpidora contada en primera persona que va aprofundir en les
vulneracions de Drets Humans que es cometen en aquesta convulsa àrea geogràfica.
Han passat 5 anys des que les tropes d’EUA i els seus aliats van entrar a l’Iraq
amb la denominada Operació Llibertat
Iraquiana.
El conflicte no fa més que empitjorar: més d’un milió de persones
han mort des de llavors, milions de persones viuen sota la línia de
pobresa,
morts civils en bombardejos, el problema de milions d’orfes i vídues
(dones i
nens), les presons i la tortura, els refugiats fora de l’Iraq, els
desplaçats a l’Iraq, les milícies, mercenaris, el fracàs total del
govern…
Davant d’aquesta situació, Eman Ahmed Khammas afirma que amb Saddam Husein vivien millor: “encara que fos una dictadura i no li doni
suport, això no justifica en cap cas l’ocupació”. A més de totes les morts, la
pobresa i la inseguretat, Khammas va aclarir que va ser la guerra la que va atreure a l’organització
terrorista Al Qaeda a l’Iraq, perquè abans Husein no ho hagués permès. “Van venir a l’Iraq a lluitar contra
els Estats Units”, declara.
Segons ella, la raó primordial de l’ocupació, lluny d’instaurar una democràcia,
era i segueix sent l’hegemonia i el control. Desprès hi hauria el petroli i la defensa
d’Israel. A més d’això, explica que l’Iraq està ocupat per dos costats: Estats
Units i Iran. Defineix el conflicte com una lluita entre superpoders que competeixen dins de l’Iraq pels seus interessos:
EUA contra el terrorisme i Iran contra l’imperialisme.
En relació al conflicte intern entre xiïtes i suníes, Khammas explica que és un conflicte creat pels Estats Units:
“el meu pare és xiïta i la meva mare suní. No teníem diferències abans de la guerra. La gent no
preguntava de quina ètnia eres, era irrellevant i una pregunta fins i tot de mala educació”.