En primer lloc, el repte més difícil i a la vegada el més gratificant al qual un voluntari ha de fer front, és el fet d'anar a viure lluny de casa. En el meu cas, però, tot i els meus 22 anys, en aquesta ultima etapa de la meva vida, ja he tingut la sort d'experimentar-ho un parell de cops. Primer, realitzant un camp de treball de curta durada (amb l'SCI), també en aquest país, i posteriorment, a través d'una estada a Finlàndia gràcies al programa Erasmus. Els resultats en tots dos casos van ser tan satisfactoris i enriquidors en l'àmbit personal, que vaig decidir repetir la vivència.
Sincerament, he de confessar, que en un primer moment aquesta ultima condició em preocupava especialment, fins al punt, de plantejar-me dubtes fins pocs dies abans d'embarcar-me en aquesta aventura. Em feia por el fet de no disposar de la independència de la qual ja feia temps que gaudia a Barcelona. Tot i això, després de posar en una balança els pros i els contres, els resultats a favor guanyaven per golejada, i pocs dies més tard, ja estava assegut en un d'aquells incòmodes seients de les companyies aèries de baix cost direcció a Brussel·les.
Els primers dies sempre són els més difícils. Però, com molt bé diu aquella dita castellana, no hay mal que por bien no venga. Pel que fa a la meva principal por de compartir el dia a dia i la meva intimitat amb una família belga, sorprenentment, va ser d' allò més fàcil. Per sort, em va tocar conviure amb una parella jove, que des del primer dia es van encarregar de fer-me sentir com a casa, a la vegada que respectaven la meva independència i m'ensenyaven tot allò interessant del seu país.
Pel que fa respecte a la feina, la veritat és que, ara per ara, no em puc queixar. El projecte és molt interessant. Treballo a Mediaraven. És una organització multidisciplinària amb una gran quantitat de funcions, com ara, dotar de coneixements audiovisuals i informàtics a altres entitats sense ànim de lucre, proporcionar una alfabetització mediàtica als més joves o encarregar-se de promocionar totes aquelles activitats culturals que tenen lloc a la zona flamenca del país mitjançant la creació de contingut digital a les xarxes socials i la col·laboració amb altres revistes juvenils.
La meva feina s'enfoca, principalment, en aquesta ultima funció. i, tot i no tenir ni idea del món audiovisual perquè el meu bagatge acadèmic prové de les ciències polítiques, considero que la meva adaptació ha estat forca bona, en bona part pels meus companys, que sempre estan disposats a donar-me un cop de mà, tant pel que fa als aspectes tècnics, com als personals.
Potser, allò que m'ha portat més mals de cap els primers dies, a part del meu procés d'aprenentatge de l'holandès, ha estat la meva obsessió, gairebé compulsiva, per conèixer gent nova. Però,
Així doncs, amb la perspectiva d'aquell que es troba a l'equador d'una estada com aquesta, crec que el meu relat està essent força positiu. No se si és, perquè la realitat s'ajusta a les meves expectatives, o bé, perquè intento sempre mirar de tenir una ment oberta i allunyada de prejudicis que em permeti aprendre de les males experiències i transformar-les en energia positiva per millorar en el futur. Sigui com sigui, puc dir amb claredat que un Voluntariat internacional és una experiència 100% recomanada.