EVS a Kuterevo – Mountains Connecting People

EVS a Kuterevo – Mountains Connecting People

Article de Núria Domènech

Quan explico que he passat l’estiu a Kuterevo poca gent, per no dir ningú, sap de quin lloc del món estic parlant. I és que aquesta petita vila es troba enmig de les muntanyes de Croàcia, un país que destaca per les seves platges i ciutats turístiques, però també té uns parcs naturals i zones que val la pena descobrir.

Kuterevo es troba al bell mig dels paisatges del Parc Nacional de Velebit. Entre muntanyes i molt de bosc, una petita comunitat de 600 habitants és coneguda per ser un refugi d’óssos que pretén ser un espai amb les condicions més semblants al seu hàbitat per a aquells que han perdut la mare, han estat rescatats de zoològics o estan acostumats al contacte humà. Aquest refugi, rep un munt de visitants que es desvien durant el seu viatge per Croàcia per veure i gaudir de la pau que transmeten aquests animals, i entendre la importància de la petjada que l’ésser humà pot provocar en els espais naturals. A més, el refugi no és només per al benestar d’aquests óssos, actualment un total de vuit, sinó que també té cura d’altres animals i pretén ser un espai d’aprenentatge per a tots aquells voluntaris i voluntàries que hi anem a viure en una petita comunitat rural i en unes condicions simples i sostenibles.

El nostre grup d’EVS érem un total de 12 persones d’arreu d’Europa: Alemanya, Turquia, Eslovàquia, Bulgària, Lituània, Regne Unit i Espanya. Del 20 de juliol fins al 16 de setembre vam formar part del mateix projecte, i, si ja era una gran confluència de cultures, val a dir que durant els dos mesos d’estància, per l’estació de voluntaris hi van passar passat moltíssimes més persones de diferents nacionalitats amb qui també vam compartir espais, moments i sobretot, focs de camp.

A Kuterevo vam viure un canvi d’estil de vida en tots els sentits. No només per la nova convivència multicultural, sinó que tot l’entorn era totalment diferent. Tant l’espai on treballàvem com l’estació de voluntaris està construïda de manera sostenible i ja ens van avisar prèviament de les condicions simples. Que implicava això? Cuinar amb forns de llenya, treure aigua del pou i fer servir lavabos compostables, que no només utilitzàvem sinó també buidàvem després, tota una aventura. A més a més, en un poble que pots recórrer de punta a punta en menys de 10 minuts, és fàcil sentir-se part del poble, i més tenint en compte que els habitants de Kuterevo són tant hospitalàries que no dubten en convidar-te a un cafè o a Rakija, la beguda que ells mateixos fan.

Al llarg dels dos mesos, vam realitzar diferents activitats, des de reconstruir una casa, netejar el bosc, col·laborar amb els habitants del poble, collir fruites, fer melmelada, guiar els visitants dels óssos (i aprendre moltíssim sobre ells!) fins a gestionar com cuinar (això si, tot vegetarià) per a 30 persones! També vam gaudir d’excursions a la muntanya i d’un festival de gulash, on ens vam presentar al concurs amb un gulash innovador, totalment vegà, i, per suposat boníssim.

El temps lliure a Kuterevo el dedicàvem a descobrir els paratges del voltant, un bosc que no te l’acabes, i en un dels espais preferits dels voluntaris, Kopija. En aquesta clariana on arribes després d’un camí de pujada preciós, s’hi troba un petit refugi per a qui vulgui acampar-hi, i on s’hi ha enterrat óssos i altres animals. És també un lloc molt simbòlic també perquè antigament era un espai on es trobaven 3 regions de Croàcia. En aquest espai màgic, les vistes a la muntanya eren increïbles, i vam passar algunes nits sota el foc de camp mirant el cel ple d’estrelles.

Kuterevo és lloc un amb una màgia especial. Després de viure dos mesos en una bombolla totalment diferent a la meva vida quotidiana, amb tot el que comporta l’adaptació al nou espai, la convivència en un petit poble on no estaves mai sola, he pogut aprendre a viure d’una manera diferent, dels companys i companyes i, sobretot, de la gent del poble .Fins i tot he pogut aprendre dels malentesos que poden sorgir entre tanta gent en tant de temps, i de la barrera lingüística que sorgeix a vegades. Però per suposat, m’emporto una experiència d’aprenentatge personal i un munt d’amics i amigues d’arreu del món!