Humans of Ängsbacka és un projecte fotogràfic de retrats i entrevistes recopilades en el centre de cursos i festival d’ Ängsbacka

Vivia a Barcelona, ​​treballant en el món de l’art, un món amb molta competència, elitisme, judici i comportament pretensiós, on les relacions humanes i l’interès real esdevenen sovint una cosa estranya. Vivia amb la meva parella, amb la qual portàvem junts nou anys, fora de la ciutat i amb dos gats. Davant la societat se suposava que hauria d’estar agraïda per la vida i el treball que tenia. Però a mi em semblava tot automatitzat, no escollit i no em sentia viva del tot.

Quan vaig deixar la meva ciutat natal per anar a Barcelona i estudiar art volia expandir-me, fer introspecció i créixer. Però la universitat i el treball que vaig fer després van bloquejar la meva pròpia creativitat i em van fer anar en la direcció oposada. Per això, vaig començar a actuar en conseqüència amb allò que pensava i volia. Fa uns tres anys em vaig adonar d’això, vaig posar-me en marxa per a recuperar-me a mi mateixa, cercant les opcions per a una vida diferent. El meu desig de desafiar-me, frenar i explorar fora de la zona de confort que havia construït es va fer molt fort i encara ho és. Vaig obrir noves portes per a tornar a trobar el meu potencial, vaig visitar a un terapeuta humanista, vaig apuntar-me a classes de teatre i ioga, em vaig involucrar en activitats espirituals i vaig aprendre sobre teràpia artística. Volia considerar totes les possibilitats que la vida tenia per a oferir i per a sentir-me viva una altra vegada!

Vaig decidir renunciar a la feina i a tota l’estructura que m’envoltava. Així que vaig deixar de viure amb la meva parella i vaig viatjar fins arribar a un lloc amb un altre idioma i manera de veure el món. Volia buscar una comunitat per a fer-hi de voluntària a la natura, que tingués un fort enfocament en el desenvolupament personal, i així vaig trobar a Ängsbacka. Vaig sentir que la vida em deia clarament que aquí és on havia d’estar. En comptes d’esperar a que la meva parella vingués amb mi, vaig anar-hi sola.

Estar aquí és el més semblant a una teràpia per a endinsar-me més en mi, la meva autenticitat i la meva força. Deixant de banda els patrons, la vergonya, la culpa i les pors que havia acumulat, lentament vaig començar a trobar la meva veritat. Havia passat molt de temps des de l’última vegada que havia estat en contacte amb aquesta versió de mi mateixa. Vivint aquí a vegades dono això per descomptat, però en realitat se que no ho és. Les boniques pautes d’aquest lloc, com la comunicació conscient, oberta i no violenta, el compartir o el reflex dels factors desencadenants, el converteixen en un excel·lent lloc per a trencar els vells hàbits, trobar-me i ser una mateixa sense ser jutjada. Ängsbacka m’ha permès explorar la meva sexualitat, la forma en què percebo l’amor, el poder, la responsabilitat i molt més.

També vaig trobar el meu camí espiritual de nou, que havia iniciat en la meva adolescència. En general, sembla com si estigués de nou en aquella etapa de la meva vida; ampliant, explorant, brillant, plena de força. Estic molt feliç de tornar a aquest camí una altra vegada! Em sento en el lloc correcte en el moment adequat.

La comunitat ha estat essencial per a tots els meus processos aquí, però ara em sento una mica apartada dels altres perquè em sento més en contacte amb mi mateixa. Vull donar-me temps  perquè torni la meva creativitat. Quan vaig arribar aquí, volia conèixer a tothom i sentir aquest sentiment familiar pròxim. Em vaig apuntar a totes les activitats i tallers, vaig parlar i vaig escoltar a tothom i gairebé no vaig passar temps sola. Però això pot convertir-se en un gran consum d’energia a llarg termini i comporta el risc d’oblidar-se d’una mateixa. Encara aprecio la presència de la comunitat, però em vaig tornar més selectiva en les meves eleccions i en on enfoco la meva energia. No m’agradava viure dins de la ciutat perquè hi havia molts estímuls, però al mateix temps temia que fossin pocs si marxava al camp. La vida comunitària està creant una gran mescla de totes dues qualitats, m’aporten una energia que mai s’acaba.

Tothom ve aquí amb la intenció d’explorar-se a si mateix i és tan màgic veure com les persones es troben i es contagien d’aquesta energia! És molt divertit jugar amb altres infants que volen jugar el mateix joc que tu! Sense jutjar, en un lloc segur on pots ballar lliurement i bojament sense cap gota d’alcohol, per exemple. O si vols cridar cada cinc minuts, pots fer-ho o alliberar-te de qualsevol manera que se t’ocorri. I els conflictes que sorgeixen entre nosaltres els podem resoldre d’una manera que alimenta el nostre creixement personal. Em sento com a casa aquí, capaç de florir. I al mateix temps crec que Ängsbacka és un espai on experimentar però que en algun moment necessitaré deixar-ho i brillar amb la meva llum en el món, fora d’aquesta bombolla. Suposo que aquest és el punt central. En aquest moment estic en el difícil procés d’esbrinar si el meu temps aquí ha acabat o si hi ha més coses per descobrir. 

Quan  marxi, el més important és que em mantingui centrada en mi mateixa, en contacte amb la meva veritat, conscient i atenta als meus desitjos. De vegades puc sentir aquest flux d’energia i interioritat com si l’univers es comuniqués através del meu cos. Vull seguir prioritzant-me i escollint el que és el millor per a mi. També vull continuar practicant la comunicació oberta, conscient i no violenta, així com pràctiques com la meditació i l’intercanvi. Tot això pot ser més difícil de mantenir en un entorn que no sigui tan solidari com la comunitat Ängsbacka, però he d’enfrontar-me a la por de quedar-me atrapada de nou en una vida morta i he de mantenir-me desperta, triant el que em manté viva.

Tinc tantes coses per celebrar aquest any, tantes coses per agrair. La meva aventura no acaba aquí, només està començant.

Entrevista i foto de Ken Buslay.