Fa poc més d’un any estava buscant una eixida i vaig trobar l’oportunitat del Servei de Voluntariat Europeu (SVE). Em vaig posar a buscar i vaig ser escollida al projecte en el que ara treballo. El meu voluntariat el realitzo a Maltos Ordino Pagalbos Tarnyba, principalment a un centre de dia per a nens de famílies amb risc social, així com a un centre de dia i una escol·la per discapacitats físics i mentals, i altres activitats de l’organització.

Destí: Vilnius, Lituània. Abans d’arrivar aquí no sabia res de Vilnius (la capital) ni de Lituània. Ha segut un constant descobriment cultural, de la llengua, de la gent… que m’ha servit per conèixer la cultura del país on em trobo així com la meua. M’ha resultat molt interessant adonar-me com influeix el clima, la història i transició dels esdeveniments passats, la situació geogràfica… en la idiosincràsia d’un país.

És clar que també és un període de creixement personal. Descobreixes o et reiteres en allò que vols, o allò que no vols. En el meu cas ha segut un moment en el que he assentat, assolit allò que ja estava creixent en mi quan em trobava a Barcelona.
Puc sentir-me afortunada de tot allò que he aprés, noves habilitats i capacitats que he desenvolupat aquí. La meua organització m’ha ofert moltes i diverses oportunitats, que tot i a vegades no compartir l'opinió, en les que he participat. Sempre he intentat aprofitar i agafar tot allò que se m’ha ofert. Així com per tots els països que he visitat, amb l’organització o amics.

Respecte a la llengua, aquí parlen lituà, clar està que no tenia ni idea. És una gran experiència estar a un lloc on no comprens res del que et diuen, et fa posar en el lloc d’altres persones que passen pel mateix però per altres motius que no solen ser tan lúdics o d’aprenentatge.

Una altra cosa per la que em sento molt afortunada és per tota la gent que aquí he conegut i en la que he compartit moments inolblidables, gent de tota Europa, de Turquia, Georgia, Armènia, Índia, … Gent amb il•lusió de viure, amb motivacions, amb gran cor que m’han enriquit. Amics als quals tornaré a veure o port ser no veure mai més però moments i experiències irrepetibles que sempre seran amb mi.

Jo realitzaré un total de nou messos de voluntariat que, sota el meu punt de vista, són massa. Arriba un punt que la situació de voluntari o el projecte on, personalment, he deixat d’aprendre al projecte. He fet moltíssimes coses i no he parat però aquests dos últims messos tot és el mateix i ja no hi ha res nou. Una barrera és l’idioma ja que el projecte sols et dóna 36 hores de formació que són molt poques per un idioma que no conèixes i que és tot menys fàcil. És inevitable que et frena.
Em trobo a un mes d’acabar el projecte i tornar a la terreta. Les emocions i ganes de marxar s'ajunten en la melancolia de deixar el que ha segut la meva casa durant molt de temps, els meus nens, els meus amics… Per a mi està sent una experiència molt possitiva en la que estic aprenent molt. Per suposat que tot no és bonic, però d’allò roí també se n'aprèn i, a vegades, inclús més, som capaços d’adaptar-se a tot.

Sols puc que recomanar aquesta experiència, aprofiteu esta oportunitat que ens dóna la Unió Europea! Elegiu bé el projecte ja que invertireu moltes hores en ell, que s’adapten a vosaltres i amb un temps raonable pel que fareu i a la aventura!!