Per Lídia Yepes

L’octubre de l’any passat vaig decidir fer un voluntariat europeu (ara dins el programa de European Solidarity Corps – ESC) a Karlovac, una ciutat a prop de Zagreb a Croàcia. Feia temps que tenia el cap la idea de marxar amb aquest programa i ara que ja he tornat puc dir que va ser un gran encert.

Ha estat una experiència personal increïble, on he pogut aprendre moltíssim d’un altre país, conèixer a molta gent, provar coses noves i acumular molt bons moments. Vaig estar un any en un centre juvenil que organitzava tallers i activitats pels joves de la ciutat i feia de punt d’informació per als joves que tinguessin ganes de tenir una experiència a l’estranger. Des de feia un temps però, s’havien adonat que pocs joves de la ciutat tenien interès en el centre, en fer activitats o en aprofitar alguna de les moltes oportunitats que la Unió Europea ofereix als joves per marxar un temps. El meu projecte consistia precisament en esbrinar quines eren les raons d’aquesta baixa participació a la ciutat que m’havia acollit. Durant uns mesos vaig estar entrevistant a molta gent: joves que havien marxat a l’estranger, treballadors juvenils, associacions i joves que no tenien cap interès en el centre.

Fruit d’aquell treball de camp vaig escriure una recerca on es van desgranant les raons pels quals els joves no participen de les oportunitats que tenen a l’abast, quins son les beneficis que en treuen els que sí que ho fan i quines accions es poden dur a terme per millorar el nivell d’implicació i participació dels joves de la ciutat. Malgrat que la recerca està centrada exclusivament en la ciutat de Karlovac, és possible que algunes de les qüestions abordades puguin ser d’interès per a persones que viuen en un altre lloc. Aquí podeu llegir el document complet.