Aquest setembre vaig participar en un camp de voluntariat a Àustria sobre conservació mediambiental i vull compartir amb vosaltres la meva experiència perquè va ser una de les millors coses que he viscut mai i que sempre recordaré amb una gran il·lusió.
El primer dia ens vam trobar totes les participants i un dels coordinadors a l’estació de tren de Viena i des d’allà vam agafar un tren juntes fins al lloc on seria el camp. En arribar, vam haver de muntar les tendes de campanya on dormiríem durant la primera setmana del camp. Aquell indret envoltat de vinyes i de prats enmig del no-res em va fascinar. Per mi va ser molt emocionant perquè mai havia dormit en una tenda de campanya i va suposar tot un repte, ja que a les nits feia molt de fred i no era fàcil adormir-se, però va valdre la pena viure-ho.
L’endemà vam fer una dinàmica de team building en què de manera conjunta vam dibuixar un retrat de cada voluntària fent cadascú una part de la cara. Va ser una manera molt original i divertida de trencar el gel. Després vam enganxar aquests retrats cadascun sobre del llit de la voluntària corresponent i l’últim dia hi vam escriure alguna cosa per endur-nos-ho de record.
La tasca principal del camp consistia a tallar arbustos dels prats secs, que estan amenaçats de ser coberts per arbustos i arbres, per a contribuir a preservar les espècies en perill d’extinció que hi habiten. Però, a banda de la feina, també vam fer moltes activitats per conèixer la regió i conèixer-nos entre nosaltres: ens van fer una presentació sobre la història del Cinturó Verd Europeu, vam fer una ruta amb tractor, i vam visitar diversos cellers de vins de la zona i les ruïnes d’un castell.
La sostenibilitat mediambiental formava part del projecte en tots els aspectes. No només hi col·laboràvem fent la tasca física, sinó que també la teníem en compte a l’hora de menjar, i tots els àpats que preparàvem, de manera conjunta en equips, eren vegetarians. Aquesta particularitat em va agradar molt perquè demostra que hi ha un compromís real amb la problemàtica i que no és un tema que només es té en compte en el moment puntual de treballar.
Un aspecte molt remarcable del projecte per mi va ser la facilitat en què vam connectar amb altres voluntàries i es va crear un vincle intens molt ràpidament, perquè experimentar un camp conjuntament t’uneix d’una forma especial que no passa d’altres maneres.
Va ser una experiència extraordinària i de creixement personal, ja que, a banda de contribuir a la tasca de conservació mediambiental, em va fer sortir de la meva zona de confort coneixent a noves persones de tants llocs del món diferents, convivint i treballant plegades, i intercanviant idees i vivències.
Penso que tothom hauria de viure un camp de voluntariat perquè és una oportunitat en què aportes molt de tu, però que també t’enriqueix moltíssim i et permet formar part d’una transformació social.
Per Mariona Vilaró
