Per Eloi Curto Tirado
Hola a tothom! Com esteu? 🙂
Em dic Eloi i m’agradaria compartir la meva experiència sobre el projecte de voluntariat europeu amb vosaltres. Durant un any, vaig estar treballant a l’Arqueoparc Malagne, una enorme zona situada entre els pobles de Rochefort i Jemelle a la regió de Valònia (Bèlgica). Aquesta institució cultural treballa en diferents àmbits com la història, l’educació o l’agricultura, motius pels quals ho vaig escollir. La seva existència com a projecte sorgeix de les troballes d’un jaciment arqueològic gal·lo-romà el 1890, escampat al cim d’un turó i enmig d’un entorn natural únic.
Les tasques més importants que feia en el meu projecte eren:
– Cuidar els animals cada dia, com alimentar-los, passejar-los o netejar les seves parcel·les i corrals.
– Tallers relacionats amb l’arqueologia experimental, com l’elaboració i ús d’un forn gal·lo-romà per coure ceràmica o la construcció d’un mur amb tovots i tècniques antigues. Si us interessa, també podeu demanar de participar en la restauració del jaciment que es fa un cop l’any (setembre).
– Tallar la gespa, treure les males herbes o fer el manteniment dels jardins (el decoratiu i el productiu), així com agafar les llavors de cada planta o sembrar les parcel·les.
– Activitats d’animació per als nens que venen amb l’escola o els que venen durant els períodes de vacances, com ensenyar els animals que tenim i la seva alimentació o també practicar el tir amb arc.
– Participar en festivals de reconstrucció històrica durant alguns caps de setmana a l’estiu, com gestionant el bar o fent el muntatge i desmuntatge de les carpes i els tallers.
– Col·laborar en altres tallers com la cuina de pa gal·lo-romà i l’elaboració de cervesa antiga.
– Altres coses aleatòries com el transport de nous materials, la reparació de tanques, la construcció d’una sala expositiva d’eines agrícoles amb fusta, escombrar el terra o netejar el jaciment arqueològic. També vaig realitzar una formació sobre comportament i benestar animal molt interessant.
Com veieu, hi ha molta feina per fer! Jajaja Al principi és una mica difícil perquè està ple de coses noves i s’han de descobrir pràcticament totes. Sóc un noi de la gran ciutat, Barcelona,
i no sabia res de treballar i viure al camp. La diferència de la manera de viure em va impactar. Per exemple, era poc conscient que el clima belga canvia constantment amb predomini de la pluja o el fet que mai abans havia treballat amb animals de granja. De tota manera, crec que és una experiència increïble que cal viure almenys un cop.
Per descomptat, no estava sol! Tenia un bon equip que m’ensenyava totes les tasques i m’ajudava si tenia qualsevol dubte. És cert que tinc el meu propi ritme de vida i això pot crear alguns contratemps per treballar en equip. Però em vaig adonar que tothom té el seu ritme i és positiu treballar amb persones amb un altre tipus de mentalitat i metodologia. Ens podem influenciar mútuament, afegint-ho al meu estil de vida i renovar les meves pròpies habilitats. El millor que pots fer en aquesta feina, un cop ja has identificat com funciona el dia a dia, és saber quines són les teves preferències i prendre la iniciativa per a aprendre i fer allò que més t’agradi. Comuniqueu-ho sempre i no us quedeu callats!
Finalment vaig poder entendre que era tan dur com em van avisar durant l’entrevista. Originalment era difícil de gestionar perquè treballava vuit hores diàries durant cinc dies com a treballador normal i no parlava francès. Tanmateix, després de les primeres setmanes vaig obtenir la solució. Vaig demanar fer diferents tasques cada dia amb intensitat alta i baixa, i també vaig decidir descansar més el cap de setmana i seguir una vida saludable fent exercici i menjant cinc vegades al dia. A més, gràcies a la flexibilitat dels meus caps vaig fer algunes classes de francès durant la setmana i eren pagades pel mateix projecte. Ja estava preparat per gaudir de cada moment del meu voluntariat.
Paral·lelament, gràcies a les formacions i festes, vaig conèixer més voluntaris d’altres països en la mateixa situació que jo però fent projectes diferents. Compartir experiències i punts de vista va ser enriquidor i també vam aprofitar per fer plans junts. Ara també tinc la ment més oberta que abans. Entenc com és de gran i complex el món però alhora com d’impressionant. Estic aprenent molt sobre les llengües, la història, la identitat i també la gastronomia d’alguns països. Ara he trencat els murs i les fronteres psicològiques, adquirint noves experiències i coneixements per no tenir por de dur a terme els meus ambiciosos objectius.
Un dels meus objectius més importants eren els idiomes, així que he reforçat el meu anglès i he millorat el meu francès. A més, vaig poder esbrinar com és treballar a la natura fent tasques a l’agricultura com a camperol i utilitzant maquinària agrícola. Una cosa impossible d’aprendre en un context urbà. El mateix amb les meves habilitats culinàries, perquè ara estic més motivat que abans per cuinar algunes receptes diferents per a tothom. De fet, va ser rellevant la gran col·laboració dels companys de pis, indispensables per aconseguir un agradable ambient i convivència a casa.
A més, hi ha més activitats culturals al meu poble, Rochefort, de les que m’imaginava. És increïble com s’organitzen per mantenir viu l’esperit de la població i el turisme gràcies al Sindicat d’Iniciativa, el Centre Cultural i la Casa de la Joventut. A Bèlgica i durant l’estiu hi havia molts festivals per gaudir, des dels més petits fins als més grans com el Pukkelpop, on hi vaig ser a l’agost. En el cas de Valònia hi ha molta natura amb camps, animals, parcs, coves, rius i boscos. Tot pertany al Geoparc Famenne-Ardenne, un dels més bonics i importants d’Europa.
Per últim, però no menys important, vull donar-vos un consell. És cert que a la primera part del teu projecte pot ser difícil. Però no us preocupeu i preneu-vos el vostre temps, no hi ha pressa. El temps passa amb tanta naturalitat que segur que t’acostumaràs a totes les coses noves: la feina, els companys de pis, el país i especialment el sistema de salut burocràtic belga jajaja Tingues paciència. Segur que gaudireu molt de tot!
Fins aviat 🙂