Article de Labedda Mohamed (Sàhara  Occidental), participant de la peaceweek 2019

Quan escolto la paraula “emigrant” sempre en venen a la ment els i les Sahrauís que a causa de la guerra, la colonització marroquina i l’opressió que pateixen en el seu dia a dia als territoris ocupats decideixen arriscar la seva vida al mar, aquest ésser poderós i camí misteriós per cada nòmada que busca ser lliure, tal i com el seu nom indica.

“Migració i violació dels drets humans” va ser un bon taller on es va explicar la situació dels i les  emigrants. Aquest taller està dirigit a tothom i explica la gravetat de la situació de les persones migrants i la quantitat de patiment i injustícia que troben en cada etapa del seu viatge.

“He vist l’Atlàntic una vegada, quan era petita. Mai oblidaré la seva majestuositat, bellesa i poder, tenia onades grans com parets… L’aniré a veure un altre cop abans de morir”. Aquestes són paraules de la meva àvia, que va ser refugiada a Argelia. Va morir abans de poder tornar a veure l’Atlàntic… i nosaltres som la tercera generació nascuda en el refugi, sense poder veure la nostra terra i l’oceà del que sempre ens parlava la nostra àvia.