Article de Nadezhda Kitipova (Bulgaria), participant de la peaceweek 2019
El Raval és un barri ple de color i ple de vida que m’ha fascinat amb les històries reals sobre les lluites i esperances dels seus habitants.
He tingut la sort de fer una ullada al seu cor visitant el taller del Top Manta -el lloc on les samarretes són estampades amb lemes com “roba legal, gent il·legal”-. Un immigrant de Senegal ens va explicar com la seva marca social es va crear com a resposta de la mort un venedor ambulant perseguit per la policia durant l’estiu del 2015. Aquest fet va provocar una protesta massiva que va culminar en un conflicte violent entre africans i les forces de seguretat catalanes degut a les diferents versions sobre la mort d’aquest home de 50 anys –l’ “oficial” i la “real”.
Quan vam anar a La Tancada, espai refugi per a immigrants a Barcelona, però només per a 37 “afortunats”. Allà hi viuen com una família que han creat lluny de casa, ajudant-se els una als altres tant com poden.
El que vam poder veure era la seva realitat. Avui dia la societat tendeix a oprimir realitats o idealitzar-les, que acaba sent el mateix. El que em va impressionar va ser que aquestes persones han resistit aprenent. Han après els seus drets humans i han lluitat per ells. La meva única esperança és que més gent pugui rebre allò que “fundamentalment i inalienablement” es mereixen, sense importar si son a casa seva o lluny d’ella.