Experiència sobre un intercanvi a Croàcia

Experiència sobre un intercanvi a Croàcia

Per Cesar Juvencios

L’intercanvi juvenil“ What do you see when you look in the mirror? ” va tenir lloc durant els dies 22 de febrer i 1 de març a Croàcia i hi va participar un grup de 5 joves de Catalunya.

Ara, els participants del grup de Catalunya són els encarregats de continuar amb la difusió del contingut que s’ha treballat durant aquests dies. Després de passar uns dies parlant sobre aspectes que influeixen en la personalitat de cadascú, haver-hi repassat el seu context i donat eines per gestionar les emocions, els participants van fer una exposició amb fotos de cada participant en l’intercanvi i comentaris que els altres els hi posaven en un paper.

El coordinador del grup, Cesar Juvencio, ens ha ofert una petita explicació sobre les seves sensacions durant l’intercanvi.

– En quin context personal et va arribar l’oferiment per participar en l’intercanvi de Croàcia?
Aquells dies estava molt ocupat treballant, i encara que tenia moltes coses per fer, vaig decidir anar al sopar que normalment es fa al desembre a l’SCI Catalunya per desconnectar una mica, i així de pas, saber què feien últimament, ja que feia temps que no em passava per allà. Llavors, una noia que va fer un voluntariat de llarga durada a Croàcia em va comentar que havien organitzat un intercanvi juvenil sobre l’autoestima. Ella no podia anar per temes laborals i estaven buscant algú que pogués coordinar el grup. Jo treballo amb persones en el dia a dia, i aquesta  oportunitat de millorar la gestió de grups i organització va ser com anell al dit per a mi; a part que la temàtica era molt interessant.

– Quines eren les teves majors inseguretats a l’hora d’afrontar el teu segon intercanvi juvenil com a líder de grup?
Abans d’aquest, havia participat en quatre intercanvis juvenils; tres com a participant i un com a coordinador de grup. Després del tercer, vaig pensar que ser un participant més ja no era un gran repte per a mi. Llavors, vaig decidir fer un pas endavant i coordinar el grup. Desafortunadament, la gestió d’aquell grup i la pròpia gestió emocional no em va sortir com m’hagués agradat. Havia reflexionat molt sobre aquells errors que vaig cometre intentant gestionar el meu grup i la meva inseguretat era cometre els mateixos errors que la darrera vegada.

– Quines eren les teves expectatives per a aquest intercanvi?
Com ja he comentat abans, la meva inseguretat era la por de no aprendre dels errors passats i no fer-ho millor. A part, volia treure-li el profit més gros possible. Llavors, les meves expectatives per aquest intercanvi, era primer millorar molt la meva capacitat de lideratge en grups amb gent de personalitats molt diferents. També esperava donar consciència sobre la importància d’agafar responsabilitat sobre els fets que ens
ocorren a la vida, ajudar amb la meva experiència personal als altres participants a gestionar les pròpies emocions i al final de tot, crear una bona experiència amb energia i bona vibra.

– Què tal va ser la teva relació amb els participants del teu mateix grup? I dels altres grups?
Considero que el meu grup era molt potent i un dels més estables emocionalment al llarg de l’intercanvi. A dos dels participants ja els coneixia d’abans així que la relació va ser bastant amigable des del principi. Amb els altres tres que no coneixia d’abans, vaig poder arribar a tenir confiança en una manera en què normalment se sentien còmodes per explicar-me el que els hi passava. Vaig tenir estones personals
amb cadascú i també estones grupals en les quals tothom s’obria. Vaig acabar molt satisfet en aquest aspecte, com en molts altres.

– Per a tu, què significa tenir autoestima?
Per a mi, l’autoestima comença en ser completament conscient de qui ets. Això vol dir que saps les raons específiques de les teves emocions. El següent és saber els teus valors morals, i la teva missió en la vida. Després acceptar-te com ets i per últim, mai dubtar de tu.

– Quina activitat va ser la que més et va agradar i per què?
Mentre estàvem preparant una exposició, una de les activitats era buscar gent al carrer que estigui disposada a participar també. L’objectiu era conversar amb elles i preguntar-les que per què significava per a elles tenir autoestima. Aquesta és la que més em va agradar perquè em vaig adonar que encara que aquest tema sembla molt general, poca gent el té present en el seu dia a dia. Vaig tenir diverses converses molt
enriquidores amb persones que no coneixia, i veure la cara d’agraïment per aquelles converses va ser molt emocionant.

– En quins aspectes t’agradaria millorar?
La cosa que tinc pendent és trobar la manera d’arribar a les persones que tenen personalitat oposada a la meva, perquè moltes vegades em passa que l’ego ens crea una barrera que no ens deixa veure més enllà del que acceptem. Això em passa moltíssim en actes socials, i algunes vegades em va passar durant l’intercanvi també.

– Què li recomanes a joves que estiguin a punt de tenir la seva primera experiència en un intercanvi juvenil?
Si és la seva primera experiència, és el punt de partida. Els hi diria que aprofitin per forçar-se a si mateixos a viure moments incòmodes, per observar-se i superar a poc a poc algunes inseguretats. En el moment en el qual siguin capaços de sortir de la seva zona de confort, veuran que hi ha molt més món i que l’única cosa que els hi impedeix de conèixer-lo és la seva pròpia ment. No ignorar com se senten, compartir, obrir-se… és la millor manera de què aquesta primera experiència sigui inolvidable.

Sembla que aquell intercanvi ha sigut un èxit veient les paraules d’en Cesar, que després d’haver participat en cinc intercanvis juvenils, ha acabat molt satisfet especialment en aquest. Des de l’SCI, s’anima a altres joves sortir de la seva zona còmoda i participar en aquests projectes que enriqueixen.