“Si voles per Can Pipirimosca…”

“Si voles per Can Pipirimosca…”

Article de Magí Ribot, participant del camp de treball de Can Pipirimosca 2021

En funció de la manera en com abracis l’experiència propiciarà un canvi més o menys significatiu en el teu cercle relacional amb el món. Una profunda petja en tu i ressaca emocional al final. Hi haurà cosesque no hi veuràs sentit (ni que li posis moltes ganes), d’altres en què t’agradaria incorporar a la teva vida, però sobretot, un lloc on experimentar que comunita és una realitat.

Un gall et canta les quaranta dia i matinada…
Gats i gossos juguen junts fins a compartir el menjar…
Ocells volen per allí com un refugi de la carretera de Valls…

Vius doncs, Can Pipi com una manera d’apropar-te en un món delimitat per una senzilla corda penjant. La breu diferència, però, és la intenció d’aquesta porta. Aquesta provoca que tothom s’aturi i, quan la travesses, és el principi d’un estar en un ambient d’austeritat i ‘sorprenisme’ a la vegada. Des del prisma vivencial que ha tingut aquesta experiència en mi, m’agradarà explicar-te coses que valoro:

1. La coexistència

És potser l’element més sustentador de l’experiència. El factor temporal de quinze dies ajuda a fer viu un procés en evolució i aprenentatge. Resistències, manies, hàbits… tot es transforma i durant un període pots adaptar-te a una proposta de Vida Diferent. El grup humà és el tambor del camp. Un col·lectiu que, per diverses causes, s’ha reunit per compartir una experiència ara-i-aquí. És bonic de respirar l’estil de bombolla que s’hi forma durant aquest caliu de dies. La comunicació serà essencial per celebrar un encontre amb respecte potencial. I més aviat convé començar a somriure i pro-acollir els primers “drames” que arribaran, ja que és una seqüència més que ens regala el ‘viure juntes’.

2. La dieta

Es convertirà en el gran eix transversal del camp. L’èxit dependrà de les prioritats o equilibris ‘físico-pachamamistes’ que li trobis. De ben segur, però, que serà una condició per a ‘viure l’oportunitat’ d’aquest moment (em refereixo a la temporada). Mai fins ara havia estat durant dues setmanes en una xarxa d’alimentació directa-propera com la de Can Pipirimosca. L’embalatge l’arribes a oblidar, així com altres elements superflus en els quals estem “perillosament” acostumades. Una relació directa amb l’embrió de la naturalesa. Quina patxoca!

3. La netedat

És un tema que Can Pipirimosca -àmpliament- no se n’amaga! Sí que pren forma d’acumulació desorbitada, però alhora, no és més que un reflex del que com som actualment. Un cop superada la barrera dels químics, veuràs com la netedat necessita constància i atenció diària. Potser, més que el gest de ‘fer net’ és el gest de “no embrutar.” Visualitzar el rastre de la neteja: una relació que ens interpel·la a una decisió harmoniosa amb l’entorn. Prova d’això, en finalitzar el camp vam posar ull a la brossa: una cinquena de persones vam generar una bossa de plàstics i quatre grapats de papers en dues setmanes. Quin efecte als ulls!

4. La Xarxa

És dels punts que més m’ha revolucionat. Imagina’t com es planteja si a cada costat del terreny s’hi dibuixa una connexió veïnal diferent. Això reforça l’esperit d’aquest projecte: malgrat les seves increïbles animalades, et demostra que s’arrela activament al territori fent d’interceptor potencial d’una societat cada dia més i més individualitzada. Una autèntica simpatia social per ‘enxarxar’ transformació.

Si voles per Can Pipirimosca… que no t’ho expliquin, sorprèn-te!! Un indret amb moviment i canvi: qui sap si, quan arribis, una altra bestiesa increïble estarà a punt per donar-te tres voltes al teu pare.

*Si encara no saps què és un camp i com inscriure-t’hi pots llegir totes les condicions i passos a seguir per inscriure’t aquíTens dubtes? Escriu-nos a camps@scicat.org.