Granara (Itàlia)

Granara (Itàlia)
El passat mes d’agost vaig realitzar un camp de treball a Granara, un petit poble que es troba enmig dels Apenins, a la regió italiana de l’Emilia Romagna. Concretament es tracta d’un Ecovillage, una comunitat que té com a objectiu mantenir-se de manera autosuficient, tant pel que fa a l’energia, com a l’alimentació, la construcció, etc, i de manera a integrar-se de manera respectuosa en el medi ambient. Així, per exemple, l’energia l’obtenen tota a partir de fonts renovables (energia fotovoltaica, bàsicament).

El treball que vam realitzar en aquest camp era bastant divers, no fèiem el mateix cada dia, però bàsicament constava a ajudar la gent del poble a netejar el bosc que envoltava el poble per tal de poder-hi fer camins que serveixin en un futur per poder fer rutes en aquests boscos, i poder convertir el poble i els seus voltants en una atracció ecoturística. El que fèiem era transportar troncs d’arbres que ells ja havien tallat en un tractor, i també tallant herbes per tal d’habilitar els camins. Relacionat amb això, també vam pintar senyals de fusta per a aquests camins. Altres tasques importants van consistir a netejar un camp de males herbes perquè pogués ser utilitzat posteriorment com a camp de conreu, i també vam ajudar a desmuntar escenaris que s’havien utilitzat anteriorment durant un festival de teatre que s’havia fet al poble. El treball no era massa cansat, excepte algun dia que va fer força calor, però el coordinador era molt comprensiu: si veia que la feina es feia massa pesada ens deia de descansar o d’acabar més d’hora. Treballàvem 6 hores per dia: tres el matí (de 9:30 a 12:30) i tres a la tarda (de 15:00 a 18:00).

Pel que fa al menjar i l’allotjament, vam tenir molta sort, ja que el menjar el feia cada vegada algú de la comunitat ajudat per un dels voluntaris (encara que els voluntaris paràvem la taula i no fèiem gran cosa més), i vam dormir en lliteres en habitacions d’entre 3 i 5 persones, ja que encara que en principi havíem de dormir en tendes, els coordinadors van considerar que si ens semblava bé era més fàcil per a tots dormir dins de la casa d’acollida. La casa era còmode, i malgrat trobar-se en un poble aïllat a les muntanyes, teníem wifi.

Un altre punt positiu va ser la interacció amb la gent del poble. La comunitat és molt petita (hi viuen unes 25 persones), i una nit, per exemple, vam fer sopar de pizzes, que les feien ells mateixos en forns artesans que havien construït, i ens oferien per beure licors que havien fet ells mateixos. Alguns participaven amb nosaltres també en els partits de voleibol que fèiem després de treballar, a les estones lliures. A part de voleibol, a les estones lliures també podíem jugar a futbol, passejar pels voltants del poble i observar el magnífic paisatge dels voltants, jugar a jocs de taula, etc. A les nits alguns dies vam fer festa a la casa i d’altres vam anar en cotxe a algun poble dels voltants, i tot i que l’ambient per sortir és força limitat en aquells poblets, vam tenir grans moments. A més, el cap de setmana que va caure enmig dels dies del camp, vam poder fer turisme per la regió de Cinque Terre, on hi ha uns pobles de costa preciosos, i també per Gènova, una ciutat molt interessant.

Així, es pot dir que, en tots els aspectes possibles, l’experiència és totalment recomanable.