I a pesar de tot, Tel Aviv

I a pesar de tot, Tel Aviv

blank

Abans d’arribar a Tel Aviv ha calgut un viatge llarg. Sortiem a les 9 del matí des de Roma, després d’un metro i un tren, amb els seus correspontents temps d’espera i transbords, feiem escala a Belgrad i finalment Tel Aviv.

Sabíem que abans de poder dir que estàvem oficialment a Israel caldria passar un control que no es limitava només a verificar que portàvem un passapord vàlid. A més, el concepte de passaport vàlid dels funcionaris de frontera d’Israel no és el mateix que en molts d’altres països. Per exemple, un segell de Síria, el Líban o l’Iraq invalida qualsevol passaport. Evidentment, si el document diu que el viatger té un passaport d’algun d’aquests països tampoc podrà entrar. Tampoc podrien superar aquesta frontera molts ciutadans palestins, alguns dels quals no tenen dret a utilitzar els aeroports israelians i d’altres si sortissin del país difícilment podrien tornar a casa.

Més enllà del passaport, que ja sabíem que teníem en regla, el funcionari o funcionària de torn s’interessa pels motius del teu viatge, i si els arguments no li semblen convincents o creu que potser estiguis mentint aprofundeix en l’interrogatori fins a arribar a retenir-te per hores i controlar-te l’equipatge (inclòs el contingut del teu ordinador) en el casos més extrems. Si les coses anéssin molt malament fins i tot podrien detenir el viatger i com a molt tard el dia següent portar-lo a casa, deportar-lo.

Així doncs, dir que estàvem interessades en visitar els territoris ocupats de Palestina no era, evidentment, una bona idea si volíem passar sense problemes aquest darrer control. Dir que teníem intenció de col·laborar amb alguns grups de ressistència pacífica, encara menys. Per això, algunes persones que han fet viatges similars, ens havien aconsellat d’ometre algunes informacions. Sabent però que “no ho sé” no seria una resposta vàlida per la persona que ens interrogués calia pensar alguna alternativa, una mentida piadosa, segurament.

Haver de passar aquest control ha ocupat la meva ment durant gran part del viatge. Habitualment, les persones amb uniforme em generen certa animadversió, por, nerviosisme… Saber que a més aquesta persona pot decidir la meva entrada o no en el país, i per tant l’estada a Palestina, em provocava pànic. Finalment però, amb unes quantes preguntes, repreguntant encara alguna vegada per aclarir els motius del viatge i ensenyant la carta que ens acreditava com a voluntàries per un projecte de la Comissió Europea (cosa, per altra banda, certa) vam poder passar sense massa problemes.

En aquest punt, i ja de camí a Tel Aviv, em va tornar en ment la idea d’atravessar una frontera que plantejava Kapuscinski a Viatges amb Herodot. Ell, que mai havia sortit del seu país, es moria de ganes de fer aquest acte simbòlic que representa travessar la linia imaginària creada pels estats. Un acte però que deixa d’esdevenir simbòlic, i encara menys tribial, quan la frontera està fortament controlada per un estat gelosament preocupat per la seguretat i per la puresa ètnica i religiosa de la seva demografia.

Aquest control de les fronteres es tradueix també en un control ideològic i discursiu que provoca que les fronteres també siguin mentals. L’Estat d’israel, basat en la idea sionista de tenir un estat jueu només pels jueus, té a les seves mans un aparell educatiu i de propaganda que convenç a la seva població que el control militar, no només de les fronteres sinó de tot el pais, és necessari i imprescindible perquè a l’altre costat tot el que hi ha són terroristes. Es crea així un estat racista en què molts dels seus habitants no tenen cap interès en conèixer què passa més enllà de les fronteres perquè temen que sigui massa perillós.

Mentre que per nosaltres ha estat relativament senzill entrar a Israel i aviat podem gaudir des de Tel Aviv del mateix mar que banya les platges de Barcelona (cosa que em fa venir certa nostàlgia) per moltes persones aquesta frontera es converteix en un gran maldecap. Israel és un estat racista que segrega les persones en funció del seu origen ètnic i de la seva religió. Basant-se en aquests dos paràmetres determina qui pot entrar i qui no i quina llibertat de moviment tenen dins dels territoris que controlen en cas que ja siguin dintre i no els puguin fer fora. Dos aspectes doncs, la segregació racial i la limitació de la llibertat de moviment, que vulneren obertament la Carta dels Drets Humans (article 2 i 13) aprovada per l’ONU el 1948, precisament l’any en què es va fundar l’estat d’Israel.

Podeu articles d'altres temes a Pel forat del pany