És el meu primer camp de treball. Al Regne Unit: Bingley (nord d’Anglaterra).
Acabo de comprar una Vespa 125 cc de segona mà i decideixo anar-hi en moto. Per tenir temps de fer una mica de turisme abans d’arribar al camp faig el trajecte fins a Paris en tren (facturant la moto com a equipatge).
Arribo a Paris al matí i descarrego l’equipatge: dues motxilles, la guitarra i la moto i, després d’esmorzar amb un italià amb qui havia coincidit al tren, decideixo començar el viatge cap a Calais.
Primera sorpresa: la moto no arrenca, què li deu passar? Començo a suar! Finalment veig que no té benzina (per facturar-la com a equipatge no pot anar amb benzina, han buidat el dipòsit i ningú ha tingut el detall d’avisar-me).
Començo a buscar una benzinera “carregada” amb les dues motxilles, la guitarra al porta-equipatges i arrossegant la moto. Al cap d’unes dues hores trobo una benzinera però cal creuar una “ronda”: ho faig amb tot l’equipatge (les 2 motxilles i la guitarra) i puc comprar 1.5 litres -el que cap en una ampolla d’aigua que he comprat i buidat-. Amb el dipòsit una mica ple en busco una altra per omplir-lo del tot.
Ara ja són al voltant de les 14.00 i paro en un lloc per dinar. Quan acabo, començo a buscar la porta de sortida (no recordo el nom de la que “m’enfoca” cap a Calais) sense èxit i decideixo sortir per la primera que trobi i fer la circumval·lació a Paris fins a trobar la carretera de Calais.
Per fi hi arribo!!! Al voltant de les 17.00 i paro a fer un cafè. Quan torno a arrencar, noto que la Vespa fa “esses”: s’ha punxat la roda del darrera! Sort que porto un pneumàtic de recanvi, però la del darrera no la puc canviar sola: vaig a una benzinera per si em poden ajudar i em diuen que he d’anar a un taller que està a l’altra punta del poble …
Torno a carregar l’equipatge i a arrossegar la moto … En el camí se m’acobla un noi que diu que m’ajudarà i m’acompanya fins el taller. Allà em diuen que és massa tard que he de deixar la Vespa fins l’endemà al matí! Total: un dia perdut! I el pressupost que comença a “desviar-se”.
He de buscar un lloc per dormir i desfer-me de “l’ajudant” que ja comença a ser “carregant”: gairebé no ho aconsegueixo. M’ha seguit per tres possibles allotjaments fins que he trobat habitació. També hi entra. L’acomiado amb tota l’amabilitat que sóc capaç, però contundent.
L’endemà … Recullo la moto i enfilo cap a Calais i, per estalviar, passo la nit a l’estació de ferries. Arribo al Regne Unit amb un retard d’unes 36 hores. Molta aventura i poc turisme.
Crec que ja n’hi ha prou però, potser algun dia us n’explico alguna cosa més: no s’acaba aquí!
Tanmateix, al camp de treball on vaig: que és “un casal per nens i nenes amb famílies socialment problemàtiques” (el que ara en diem amb risc d’exclusió social) la moto i la guitarra han resultat ser les “estrelles”!!!