Vam allotjar-nos en cases particulars o en pisos preparats per quatre o cinc persones, i els tres àpats del dia els fèiem tots els voluntaris junts en un restaurant del poble. Tots els participants ens vam sentir molt ben acollits, I vam poder concentrar-nos plenament en gaudir dels tallers i preparar les actuacions.
El tema principal del camp era “Artocràcia”, la qual cosa ja defineix el sistema que regia l'esdeveniment. Tot plegat va ser molt interessant, sobretot pel fet d'aprendre i compartir noves tècniques creatives, idees que evolucionen i es transformen, i per cooperar entre els diferents grups de treball. Idear, per exemple, una peça on la música i el teatre s'integrin de manera que expressin quelcom amb sentit, demana implicació,adaptabilitat, paciència i treball per part de tots els membres de l'equip. Cal dir que dues setmanes no donen per presentar un espectacle artístic complert,però sí que són suficients per jugar amb la creativitat i compartir amb el públic creacions artístiques d'un nivell molt acceptable. Tot junts vam treballar de valent per lligar-ho tot plegat i sorprendre el públic en el teatre local i,posteriorment, el de la capital, Belgrad, on vam actuar en un petit club.
L'estiu del 2012 també vaig participar en un altre camp de treball de caràcter artístic, a Bredsjö (Suècia), el qual és un combinat de tallers de teatre i treball de restauració de cases. Fou també una experiència inoblidable. Ambdós camps, tan el de Sèrbia com el de Suècia, els recomano a aquelles persones de qualsevol edat que tinguin un esperit creatiu i aventurer; que els agradi aprendre coses noves i compartir aquelles que ja sap; que gaudeixin de la coneixença de persones ben diverses; i que s'atreveixin a endinsar-se dins el món de la cooperació des de la generositat personal i l'esperit de contribuïr a fer un món més just, més solidari i on regeixi una autèntica artocràcia.