La ciutat d’Hebron (Al-Jalil en el seu nom àrab) s’ha convertit en una gàbia per als seus habitants des que divendres passat van desaparèixer tres joves colons que estudien en una escola talmúdica de Kfar Etzion, un assentament jueu entre Betlem i Hebron. Els ciutadans palestins ara no poden ni entrar ni sortir de la regió i els soldats s’han apoderat no només de l’àrea de la ciutat ja habitualment sota control militar (anomenada H2) sinó també de la que suposadament està controlada per l’Autoritat Nacional Palestina (anomenada H1).

Segons el govern israelià, els tres joves, d’entre 16 i 19 anys, han estat segrestats per persones vinculades a Hamàs, que governa la Franja de Gaza des del 2007 i que recentment ha pactat amb Fatah per crear un govern d’unitat nacional palestí. Hamàs nega en canvi que tingui res a veure amb el segrest.

Com a resposta a la desaparició dels tres joves, el govern de Benjamin Netanyahu ha posat en marxa un dels desplegaments militars més importants dels últims 10 anys en els territoris palestins ocupats, centrat especialment a Hebron. Des de divendres passat la presència de soldats a la zona anomenada H1 s’ha fet més que palesa i les batudes en cases palestines i les detencions són habituals. Per ara ja són unes 250 les persones detingudes en tota Cisjordània, de les quals unes 180 a Hebron. D’aquestes, moltes havien estat alliberades el 2011 després de l’acord entre el govern d’Israel i Hamás per alliberar el soldat Guilad Shalit, segrestat a Gaza el 2006.

Els soldats entren a les cases habitualment de nit i de manera violenta, obliguen tots els membres de la família a despertar-se i els retenen en una de les estances de l’habitatge mentre registren la casa, trenquen mobles i parets i tiren a terra aliments, roba i qualsevol cosa que trobin. La família d’A. Q. va patir un d’aquests assalts la nit de dilluns. Q. explica que els soldats van fer explotar la porta del seu habitatge per entrar i això va provocar ferides greus al tors del seu fill M., que té 8 anys. A les parets de la vivenda són evidents les marques que va causar l’explosió i una de les seves filles mostra les restes de metralla que van quedar a la casa. Eren dos quarts de nou la nit quan van entrar els soldats, que van estar a la casa durant 4 hores. La incursió va acabar amb la detenció d’un altre membre de la famíliade 27 anys. La nit següent, el dimarts, la incursió es va repetir, aquesta vegada sobre la una de la matinada. Van remoure de nou tot l’habitatge i al cap d’unes dues hores van marxar sense trobar res.

Lluny de calmar-se la ciutat segueix vivint amb gran tensió la recerca dels tres joves colons. Dimecres al matí els soldats seguien ocupant els carrers i les cases d’Hebron. Mentre que al mercat del casc antic havien pres posició en els terrats, a la zona oest de la ciutat sis membres de la família de Iyad Jwehan estaven a casa retinguts per entre 40 i 50 soldats segons explicaven alguns testimonis. En una altra casa veïna, la família Saady es trobava en una situació semblant encara que no van poder confirmar quanta gent hi havia dins de la casa.

Aquesta nit un altre atac ha commogut a la veïna població de Dura, a uns 10km d’Hebrón, on un nen de 14 anys ha mort per l’impacte d’una bala. Segons informen diversos mitjans locals, un grup de joves hauria agredit als soldats amb pedres i explosius domèstics mentre aquests estaven assaltnt diverses cases del poble. Els soldats han respost disparant als joves. Un d’ells, M. J. M. D., ha resultat ferit greument i ha mort a l’hospital d’Hebron on ha estat traslladat.

El govern de Netanyahu sembla haver decidit imposar un càstig col·lectiu a tota la ciutadania palestina. A més dels assalts aleatoris, ha tancat els accessos a Hebron i les fronteres amb Jordània per a totes les persones que tinguin passaport palestí. Les conseqüències d’aquestes mesures afecten el dia a dia de molta gent que per exemple no pot desplaçar-se al seu lloc de treball fora de la ciutat o s’està veient obligada a cancel·lar viatges d’estudis, treball o plaer. Aquest és el cas de Muhannad Qafesha, un jove voluntari de l’organització Youth Against Settlements (Joves Contra els Assentaments). Ell és veí del barri de Tel-Rumedia, a la zona H2, i explica que després de 21 anys vivint sota l’ocupació israeliana el seu somni és poder viatjar. “Pensava que no tindria problemes quan vaig decidir viatjar perquè en aquest món tots som iguals”, diu. En canvi, ara que té l’oportunitat d’anar a Alemanya per participar en un taller sobre resistència no violenta a finals d’aquest mes, es troba que no li està permès sortir de la regió on va néixer perquè tres colons no van tornar a casa fa sis dies. “Fins i tot si ets una persona no violenta i no estàs relacionat amb cap partit polític, et castiguen pel fet de ser d’Hebron”, diu.

Els ciutadans d’Hebron no es mostren gaire esperançats amb què la situació millori en els propers dies. De fet, molts creuen que això no ha fet més que començar i que la presència militar, la violència dels soldats, els assalts a les cases i la privació de la llibertat de moviment aniran en augment. Moltes persones palestines, com Muhannad Qafesha, denuncien que aquestes violacions se sumen a la llarga llista d’atacs de l’exèrcit, els colons i el govern israelià contra el seu poble i fan responsable a Israel de deixar-les sense esperances: “L’ocupació israeliana m’ha robat el somni de viatjar igual que m’està robant la meva felicitat, la meva llibertat i el meu país “, conclou Qafesha.