El dia següent, en Renen ens ha volgut portar a Jaffa, una ciutat al sud de Tel Aviv on s’hi arriba caminant des de la capital d’Israel. Abans però, topem amb el museu Etzel, una antiga casa àrab abandonada pel conflicte durant els anys 40, ocupada per israelians i després convertida en el museu que recull la història de l’Etzel, el grup paramilitar de dretes també conegut com Irgún. Entre el novembre del 1947, quan l’ONU reconeix la creació de l’estat d’Israel, i el maig del 1948, quan efectivament es crea Israel i comença la primera guerra àrabo-israeliana, tant l’Irgún com la Haganah, el grup paramilitar més potent del moment, van ser els responsables de diversos atacs organitzats contra la població àrab. A partir del 1948, aquests dos grups, juntament amb Lechi, paramilitars d’ultradreta, formarien les Forces de Defensa d’Israel, l’IDF.
Deixant enrere aquest edifici de sinistre record, abandonem Tel Aviv per entrar a Jaffa. Aquesta ciutat havia estat un dels ports més importants del Mediterrani. En començar la guerra entre sionistes, als quals Gran Bretanya els havia promès un estat, i els països àrabs de l’entorn, el 70% dels 10.000 habitants de Jaffa van fugir. Van convertir-se en refugiats juntament amb unes 700.000 persones més i encara ho són, perquè ni els desplaçat del 48 ni els que van haver de fugir en la Guerra dels Sis Dies (1967), que van ser uns 300.000, han pogut tornar a casa seva. Es calcula que actualment Palestina té entre 6 i 7 milions de persones refugiades, ja sigui en camps o a l’estranger, ja que al gairebé 1 milió de les guerres del 48 i del 67 s’hi sumen les persones desplaçades per les altres guerres entre àrabs i sionistes d’aquests 60 anys i els seus fills i néts, que han heretat la condició de refugiats.
Així doncs, avui Jaffa és un poblet de costa, de carrerons empedrats i racons amb encant, refugi d’artistes, destí turístic… que amaga una tràgica realitat per ser un més dels territoris palestins netejats ètnicament i que evidentment cap element (ni placa, ni monument, ni museu ni res) ho recorden.
Si us ha agradat, podeu trobar articles semblants sobre altres temes a Pel forat del pany