(Redacció SCI Cat) Javier Erro, professor de sociologia i membre de la Fundación Paz y Tercer Mundo, i Montse Santolino, tècnica de comunicació i educació de la FCONGD, van participar el passat divendres 14 de març a la Vaqueria per parlar-nos de la relació entre les ONGD i els moviments socials.

És possible construir un altre sistema socioeconòmic amb els diners que
genera el propi sistema neoliberal? És possible, doncs, que ONGD i
moviments socials treballin junts per una estructura econòmica i social
més justa? Aquestes són algunes de les qüestions que es van debatre el
divendres 14 de març a la Vaqueria de l’SCI Catalunya.

La
relació entre les ONGD i els moviments socials és la història del pas
del conflicte (per les diferències d’origen i del capital del que
disposen) a la complementarietat. “Els nous moviments socials són un
conjunt de perspectives i forces que lluiten per una altra
globalització” i “les ONGD són organitzacions esquizofrèniques perquè,
tot i ser part del sistema de relacions internacionals i de cooperació,
també formen part de moviments i actituds que pretenen canviar el
sistema”, afirma Erro. El treball conjunt que poden realitzar, doncs,
es basa en la complementarietat entre la visió macro que tenen els
moviments socials i el treball concret que desenvolupen les ONGD.
“Trobem laboratoris de solidaritat que generen el virus de la
solidaritat”, explica Erro.

El treball més important que tant
Javier Erro com Montse Santolino consideren que han de desenvolupar les
ONGD juntament amb els moviments socials, no és tant l’acció solidària
a altres països sinó l’educació i sensibilització en la nostra
societat. “Es pot fer solidaritat sense que a dins de les
organitzacions hi hagi
solidaritat?” pregunta Erro tot apuntant a les ambigüitats que vivim
sovint dins de les entitats. És necessari, doncs, un treball educatiu
que traspassi les parets de les escoles i universitats per tal de
reballar per crear un altre món sense utilitzar els recursos i mètodes
que fonamenten el capitalisme, “Estem generant un consum de solidaritat
i una solidaritat de consum” apunta Javier Erro.

L’educació i la
sensibilització per mitjà de la comunicació, entesa no només com a
instrument, és l’única via, segons Erro i Santolino, per tal de generar
relacions horitzontals, solidàries i, així, canviar el nostre estil de
vida, la nostra societat, el nostre sistema per a que, com diu Montse
Santolino, “no naturalitzem certes coses”.